Yport

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Yport
Yport
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 44′ 19″ N, 0° 18′ 50″ E
Superfícia 2,07 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
96 m
0 m
Geografia politica
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
76
Sèina MaritimaBlason de la Sèina Maritima
Arrondiment Arrondiment du Havre
Canton Fécamp
Intercom
247600331
de Fécamp
Cònsol Christophe Dubuc (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 76111
Còde INSEE 76754

Yport es una comuna francesa, situada dins lo departament de la Sèina Maritima e la region de la Nauta Normandia.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Yport A situat a una trentena de quilomètres al nòrd del Havre, en bordure de la Mange.

Fichièr:Yport1 de junh2006.jpg
Yport
Tèxte originau de l'article francés

Yport est situé à une trentaine de kilomètres au nord du Havre, en bordure de la Manche.

Yport

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
YportYport
Comuna amb 1052 abitants (2000)Froberville (2,3km)
Comuna amb 413 abitants (2000)Gerville (4,8km)
Comuna amb 1140 abitants (2000)Les Loges (4,9km)
Comuna amb 119 abitants (2000)Bénouville (4,9km)
Comuna amb 19169 abitants (2000)Fécamp (5,1km)
Comuna amb 955 abitants (2000)Épreville (5,3km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Lo luòc #èsser probablament ocupat pendent lo periòde neolític. I aguèt viscut, après lo IVe sègle av. J.-C., Pels Calètes.

Pendent l'epòca romaine, una via en connectant Fécamp a Étretat passava a l'actual luòc-dicha del Fons Pitron, d'ont partissiá una bifurcation cap al pòble. L'actuala D940 a represes lo traçat d'aquela via romaine. La preséncia d'indigènas gallo-romains a #èsser establida, continuament a desparièrs registres archéologiques, mas res pròva pas que l'abitat èra permanent. Èra benlèu-aquel solament un luòc de persec.

L'abitat permanent a Yport es pas avéré #qu'a partir del nautor Mièja Edat. Lo luòc a testificat l'an 1217 jos la forma Isport, nom #que sembla egalament remontar a la Mièja Edat. Lo primièr element Is- es malaisit a determinar en l'abséncia de formas ancianas pro caracterizadas. Lo vilatge es alavetz ligat a aquel de Criquebeuf-en-Caux, ont se trobavan la glèisa, lo cementèri e l'escòla, a divèrses quilomètres de Yport.

Aquel es pas #qu'al sègle xix que la municipalitat de Yport existirà coma tala, amb sustot lo bastiment de la glèisa. Oficialament, la municipalitat de Yport a creat lo 1er Modèl:En genièr 1843, lo sieu primièr cònsol es Jean-Baptiste Feuilloley. La sègle XIX marca tanben lo començament del essor del persec. Entrena tanben lo essor del vilatge perque de nombrosas personas an atrach per aquel trabalh e la populacion arribada a 1800 abitants. La tèsta de mar a doncas fòrça evolucionat pendent aquel periòde : rampa en 1842, cabelh en 1858, chenal en 1873, còrs de guarda (destruissi en 1905), plataforma de artillerie. Pòrt de échouage, la tèsta de mar aviá per païsatge los cabestans, los caïques e los caloges (ancianas caïques vessadas en servint de resèrva).

Pierre-Auguste Renoir, Mar e vaissèls, 1883, Metropolitan Museum of Art, Naua Yòrk.

Es tanben a la s-|XIX|e}} que la mòda de las bains apareis, Yport i escapa pas pas. En 1849 e 1884, lo pòble a tocat per una epidèmia de choléra.

A l'ora d'ara, lo persec a desaparegut, coma pertot sus la Còsta de Albâtre, las darrièras caïques en avent #èsser désarmées en los ans seissanta. L'aspècte del pòble de pescador a pas totun que fòrça pauc cambiat. Sòl la tèsta de mar a patit de notablas evolucions. Yport Viu uèi essencialament de lo sieu casino en près de mar e del torisme estival. Un grand parking a remplaçat los caloges, del temps que lo torisme gastronomique a fach la siá aparicion.

Es interessant de verificar la preséncia d'un idiòma yportais, practicament apagat a l'ora actuala, mas #que se fasiá observar per una granda diferéncia amb aquel parlat a Fécamp.

Tèxte originau de l'article francés

Le site fut probablement occupé durant la période néolithique. Il fut habité, après le IVe siècle av. J.-C., par les Calètes.

Durant l'époque romaine, une voie reliant Fécamp à Étretat passait à l’actuel lieu-dit du Fond Pitron, d'où partait une bifurcation vers le village. L'actuelle D940 a repris le tracé de cette voie romaine. La présence d'indigènes gallo-romains a été établie, suite à différentes fouilles archéologiques, mais rien ne prouve que l'habitat était permanent. Peut-être était-ce seulement un site de pêche.

L'habitat permanent à Yport n'est avéré qu'à partir du haut Moyen Âge. Le lieu est attesté en 1217 sous la forme Isport, nom qui semble également remonter au Moyen Âge. Le premier élément Is- est difficile à déterminer en l'absence de formes anciennes suffisamment caractérisées. Le village est alors rattaché à celui de Criquebeuf-en-Caux, où se trouvaient l'église, le cimetière et l'école, à plusieurs kilomètres d'Yport.

Ce n'est qu'au sègle xix que la commune d'Yport existera comme telle, avec notamment la construction de l'église. Officiellement, la commune d'Yport est créée le Modèl:1er janvier 1843, son premier maire est Jean-Baptiste Feuilloley. Le sègle XIX marque aussi le début de l'essor de la pêche. Elle entraîne aussi l'essor du village car de nombreuses personnes sont attirées par cet emploi et la population atteint 1800 habitants. Le front de mer a donc beaucoup évolué durant cette période : rampe en 1842, épi en 1858, chenal en 1873, corps de garde (détruit en 1905), plate-forme d'artillerie. Port d’échouage, le front de mer avait pour paysage les cabestans, les caïques et les caloges (anciennes caïques renversées servant de réserve).

Pierre-Auguste Renoir, Mer et bateaux, 1883, Metropolitan Museum of Art, New York.

C'est aussi au sègle XIX que la mode des bains apparaît, Yport n'y échappe pas. En 1849 et 1884, le village est touché par une épidémie de choléra.

Actuellement, la pêche a disparu, comme partout sur la Côte d'Albâtre, les dernières caïques ayant été désarmées dans les années soixante. L'aspect du village de pêcheur n'a pourtant que très peu changé. Seul le front de mer a subi de notables évolutions. Yport vit aujourd’hui essentiellement de son casino en bord de mer et du tourisme estival. Un grand parking a remplacé les caloges, tandis que le tourisme gastronomique a fait son apparition.

Il est intéressant de constater la présence d'un idiome yportais, quasiment éteint à l’heure actuelle, mais qui se faisait remarquer par une grande différence avec celui parlé à Fécamp.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Christophe Dubuc    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 412 1 406

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 249 1 572 1 693 1 715 1 722 1 669 1 707 1 789 1 749

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 781 1 856 1 852 1 798 1 818 1 681 1 610 1 569 1 595

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 399
1 193
1 159
1 121
1 141
1 011
1 034
1 005
976
2009 2010
947
959
949
962
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]