Marenla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Marenla
Marenla
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
Coordenadas Coordenadas : format invalid
Superfícia 10,04 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
96 m
6 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
62
Pas de Calais Armas del Departament del Pas de Calais
Arrondiment Montreuil
Canton Campagne-lès-Hesdin
Intercom
246200927
du Val de Canche et d'Authie
Cònsol Pascal Pocholle (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 62990
Còde INSEE 62551
http://marenla.com/

Marenla es una comuna francesa, situada dins lo departament del Pas de Calais e la region del Nòrd-Pas de Calais.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés
  • La superficie de la municipalitat se de 1 004 ectaras.
  • Marenla Se situa en la vallée de la Canche.
  • Los sieus abitants Se trucan los Marenlois e Marenloises.
  • Marenla Fa partida de la arrondissement de Montreuil e del costat de Campanha-las-Hesdin.
  • Lo " Objectiu de Marles" s'un masatge caseriu de MARENLA.
Tèxte originau de l'article francés
  • La superficie de la commune est de 1 004 hectares.
  • Marenla se situe dans la vallée de la Canche.
  • Ses habitants s'appellent les Marenlois et Marenloises.
  • Marenla fait partie de l'arrondissement de Montreuil et du canton de Campagne-les-Hesdin.
  • Le " But de Marles" est un hameau de MARENLA.

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
MarenlaMarenla
Comuna amb 206 abitants (2000)Lespinoy (2,1km)
Comuna amb 738 abitants (2000)Brimeux (2,3km)
Comuna amb 70 abitants (2000)Marant (2,7km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

D'après las nòtas e documents reculhits en l'archiu de la vila, de las hospices de Montreuil-sus-Mar e en lo divèrs labors istoricas del Passatge-de-Calava.

Autor : A. PONTIER , Ancian secretari, n'en abril 1894.

Aquel istoric i aguèt classificat pel Sr. Beaussart, Secretari-greffier e segurament depausat a l'Archiu départementales de Arras.

Istoric del vilatge :

MARENLA mencionat en lo diplôme de ERKEMBODE, avesque de THEROUANNE en 637,

  1. aperténer de contunh (a partir de la sègle XII, en 1170) a la abbaye de Santa-Austreberthe
  2. que i establís un bailli cargat d'exercir la justícia. Aquelas foncions avián emplit l'an 1750

per Messire Claude Septier, sieur de Verdure.

Lo bailliage compreniá las distincions de :

  • MARENTH
  • MARENLA
  • HUMBERTG
  • SANT-DENEU
  • BOUBERCK
  • AIX-EN-SIHART
  • SANTA AUSTREBERTHE LAS-HESDIN

Las cridas levavan del bailli d'Amians, en avent las siás segudas a MONTREUIL.

En 1311, Robert COINTERIAUX aviá de WILLIAUME de MAINTENAY, lo fief de la Canche a MALENLA.

Pendent lo sojorn del rei Henri II, a la chartreuse de NEUVILLE, lo 15 d'agost de 1554, los Escocesses de la Guarda, en s'essent imprudemment d'apartats, aguèron mautractat pels Imperiales als environs de MARENLA.

La granja de MARENLA (granja de las Madamas #que data de 1651) a #èsser reconstruite l'an 1761, jos l' Administracion de la abbesse de Santa-Austreberthe, Anne-Marida de Jouanne de Esgeigny.

Lo Sr. Adrien Fresnaye, Ancian escolan de l'Escòla centrala (1847) a creat l'an 1852 la papeterie de Marenla en un ancian molin a òli. L'entrepresa #barrar en 1895, la liquidacion amiable èra pas pas acabada l'an 1901). Lo Sr. Adrien Fresnaye #Èsser tanben cònsol de 1870 a 1896

Tèxte originau de l'article francés

D'après les notes et documents recueillis dans les archives de la ville, des hospices de Montreuil-sur-Mer et dans les divers ouvrages historiques du Pas-de-Calais.

Auteur : A. PONTIER , ancien secrétaire, en avril 1894.

Cet historique fut classé par M. Beaussart, secrétaire-greffier et sûrement déposé aux Archives départementales d'Arras.

Historique du village :

MARENLA mentionné dans le diplôme d'ERKEMBODE, évêque de THEROUANNE en 637, appartint ensuite (à partir du sègle XII, en 1170) à l'abbaye de Sainte-Austreberthe qui y établit un bailli chargé d'exercer la justice. ces fonctions étaient remplies en 1750 par Messire Claude Septier, sieur de Verdure.

Le bailliage comprenait les seigneuries de :

  • MARENTH
  • MARENLA
  • HUMBERTG
  • SAINT-DENEU
  • BOUBERCK
  • AIX-EN-SIHART
  • SAINTE AUSTREBERTHE LES-HESDIN

Les appels relevaient du bailli d'Amiens, tenant ses assises à MONTREUIL.

En 1311, Robert COINTERIAUX tenait de WILLIAUME de MAINTENAY, le fief de la Canche à MALENLA.

Pendant le séjour du roi Henri II, à la chartreuse de NEUVILLE, le 15 août 1554, les Écossais de la Garde, s'étant imprudemment écartés, furent maltraités par les Impériaux aux environs de MARENLA.

La ferme de MARENLA (ferme des Dames qui date de 1651) a été reconstruite en 1761, sous l'Administration de l’abbesse de Sainte-Austreberthe, Anne-Marie de Jouanne d'Esgeigny.

M. Adrien Fresnaye, ancien élève de l’École centrale (1847) a créé en 1852 la papeterie de Marenla dans un ancien moulin à huile. L'entreprise ferma en 1895, la liquidation amiable n'était pas terminée en 1901). M. Adrien Fresnaye fut aussi maire de 1870 à 1896

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Pascal Pocholle    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
403 211 403 356 359 325 342 320 327

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
366 380 468 434 446 438 452 427 421

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
340 295 262 272 248 248 252 261 252

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
272
263
236
222
244
222
217
217
216
2009 2010
217
224
216
223
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]