Royon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Royon
Royon
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 50° 28′ 25″ N, 1° 59′ 35″ E
Superfícia 7,49 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
160 m
54 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
62
Pas de Calais Armas del Departament del Pas de Calais
Arrondiment Montreuil
Canton Fruges
Intercom
246200919
du Canton de Fruges et environs
Cònsol Serge De Hauteclocque (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 62990
Còde INSEE 62725

Royon es una comuna francesa, situada dins lo departament del Pas de Calais e la region del Nòrd-Pas de Calais.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

[1],[2]

  • Royon es un vilatge traversat per la Créquoise (#que se tira en la Canche) #qu'a tranché una vallée verdoyante en lo scenari crayeux de Créquy e Azincourt : res a veire amb lo prèp país minaire.
  • Un créquier o prunellier o fourdrinier es un espinós frequent en las barralhas e clausuras de la region ; e lo lèma de la familha de Créquy èra : '#que s'i frega s'i puncha'.
  • Las pendentas de tucs de la region avián barrat per barralhas de créquiers, a la sollicitar de las restanques del miègjorn, e #que se trucava 'royons' [3]
Tèxte originau de l'article francés

[4],[5]

  • Royon est un village traversé par la Créquoise (qui se jette dans la Canche) qui a tranché une vallée verdoyante dans le plateau crayeux de Créquy et Azincourt : rien à voir avec le proche pays minier.
  • un créquier ou prunellier ou fourdrinier est un épineux fréquent dans les haies et clôtures de la région ; et la devise de la famille de Créquy était : 'qui s'y frotte s'y pique'.
  • Les pentes de collines de la région étaient barrées par des haies de créquiers, à l’instar des restanques du midi, et qu'on appelait 'royons' [6]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
RoyonRoyon
Comuna amb 240 abitants (2000)Lebiez (0,9km)
Comuna amb 164 abitants (2000)Torcy (2,5km)
Comuna amb 227 abitants (2000)Embry (2,9km)
Comuna amb 174 abitants (2000)Hesmond (3,9km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés
  • Royon dépendit Del pagus Teruanensis (Thérouanne) [7],[8],[9] #que Unroch III de Frioul #èsser lo primièr comte conegut (839-853),
  • la distincion de Royon i n'aguèt fondat l'an 1259 per la familha de Crequy, se apaga rapidament en 1465 a la batalha de Montlhéry, e el pas en rèsta res de plan establit.
  • Ela dépendit del diocèse de Thérouanne fins en 1559,
  • de contunh de diocèse de Boulogne e del doyenné de Fauquembergues, amb succursale Lebiez
  • del Conselh provincial de Artés, intendance de Lille,subdélégation de Hesdin sénéchaussée e de recèptas de Sant-Pol
  • vengut comtat de contunh marquisat dempuèi 1692, aquel #èsser un dels fiefs de la familha de Bryas #que i an installat lo sieu sépulture dins la glèisa (branca de las De Bryas de Royon).
  • Mencion a fach l'an 1641 d'un luòc-ditz 'Roion' vengut 'Royon' en 1804, e a l'ora d'ara quartièr de Quend[10] En Marquenterre.
    Mapa dels royons o dics en Marquenterre: Mapa Géol de la B.R.G.Lo Sr.

En lo Marquenterre e las baias de Soma, Authie e Canche, las royons [11],[12] Designavan disis bastida per ganhar de tèrras sus la mar #que se trucava alavetz 'relèu de mar', 'enclôtures', o 'renclotures'. Aqueles renclorures sarran Polders de las País-Bas. Sus la mapa joncha, figuran en roge amb lo sieu an de creacion. Lo sieu nom perduri suls camins o rotas de la region bastida dessus.

Tèxte originau de l'article francés

Dans le Marquenterre et les baies de Somme, Authie et Canche, les royons [17],[18] désignaient des digues construites pour gagner des terres sur la mer qu'on appelait alors 'relais de mer', 'enclôtures', ou 'renclotures'. Ces renclorures sont à rapprocher des Polders des Pays-Bas. Sur la carte jointe, elles figurent en rouge avec leur année de création. Leur nom perdure sur les chemins ou routes de la région construites dessus.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Serge De Hauteclocque    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
258 257 306 266 253 254 263 283 250

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
222 225 234 231 220 219 228 246 210

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
213 210 203 176 188 186 189 164 176

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
153
133
135
127
117
103
115
117
117
2009 2010
117
123
121
124
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Wartburg W. (Von) : Franzozisches Etymologishes Wöterbuch (FEW), Eine darstellung Dels galloromanicheen sprachschatzen,10.Band R,pàg. 386-394, Zbiden Ed., Bâle, 1989
  2. Van Drival E.: La topographie e los noms de vilatge de l'Artés del Modèl:Sp-, Antiquitats del Passatge-de-Calava, 1875-1878-IV, pàg.99-110
  3. Balandra E. : Las cortinas o royons picards a Modèl:Las sp-s, Borís. Soc. De émulation de Abbeville, 1980-XXIV, Modèl:Pàg.757-763.
  4. Wartburg W. (Von) : Franzozisches Etymologishes Wöterbuch (FEW), Eine darstellung des galloromanicheen sprachschatzen,10.Band R,p. 386-394, Zbiden Ed., Bâle, 1989
  5. Van Drival E.: La topographie et les noms de village de l'Artois du Modèl:Sp-, Antiquités du Pas-de-Calais, 1875-1878-IV, p.99-110
  6. Balandra E. : Les rideaux ou royons picards aux Modèl:Sp-s, Bull. Soc. d'émulation d'Abbeville, 1980-XXIV, p. 757-763.
  7. Leduque A.: Pròva topographique sus la Morinie, CDRP, 1968.
  8. Malbrancq J. : De morinis morinorum rebus, #Virar, 1639
  9. Martel J.: Lo défrichement en Artés del Modèl:Sp-, Borís. Soc. Dels Antiquaires de la Morinie, 1952-1957-XVIII, Modèl:Pàg.510-512
  10. Dufetelle A. : Lo Marquenterre, Monographie de Quend, Imp. Nòva, Abbeville, 1907.
  11. Briquet A. : Lo littoral del Nòrd de la França e la siá evolucion morphologique, Còlen A. Ed.,Escomesas 1930
  12. Dufetelle A. : Lo Marquenterre, Monographie de Quend, impremta nòva, Abbeville, 1907.
  13. Leduque A.: Essai topographique sur la Morinie, CDRP, 1968.
  14. Malbrancq J. : De morinis morinorum rebus, Tournai, 1639
  15. Martel J.: Le défrichement en Artois du Modèl:Sp-, Bull. Soc. des Antiquaires de la Morinie, 1952-1957-XVIII, p. 510-512
  16. Dufetelle A. : Le Marquenterre, Monographie de Quend, Imp. Nouvelle, Abbeville, 1907.
  17. Briquet A. : Le littoral du Nord de la France et son évolution morphologique, Colin A. Ed.,Paris 1930
  18. Dufetelle A. : Le Marquenterre, Monographie de Quend, imprimerie nouvelle, Abbeville, 1907.