Embèrt

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Embèrt
Ambert
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La maison de comuna d'Embèrt.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 33′ 01″ N, 3° 44′ 33″ E
Superfícia 60,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 365 m
560 m
514 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups
Departament
63
Puèi de Doma Armas dau Departament dau Puèi de Doma
Arrondiment
631
Arrondiment d'Embèrt (chapluòc)
Canton
6302
Canton d'Embèrt (chapluòc)
Intercom
246301105
Comunautat de comunas Embèrt Liuradés Forés
Cònsol Guy Gorbinet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
6 634 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

6 879 ab.
Densitat 113 ab./km²
Autras informacions
Escais los pelharons
Gentilici embertoés/-oesa
Còde postal 63600
Còde INSEE 63003

Embèrt [ɛ̃ˈbɛʁ][1] (en francés Ambert) es una comuna d'Auvèrnhe (Occitània) dins le departament dau Puèi de Doma de la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe. Es una de las quatre sosprefecturas dau departament embei Soire, Riam e Tièrn.

La viala es famosa per sa gastronomia. La forma d'Embèrt es un formatge renomat, dins los temps produit dins las jassariás de Forés en periòde d'estiva. Le borg a per particularitat d'aver una maison de comuna redonda qu'èra l'ancian marchat aus grans, le centre medievau a gardat de maisons de corondatges.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Le nom de la viala vendriá de amba (« petiòta ribèira ») + ritus (« ga »)[2]. Mens localament, podèm ausir las fòrmas [ɛ̃ˈbaʁ] e [ɛ̃ˈbjaʁ][3][4].

Las atestacions ancianas son Amberti en 1239 e Ambertensis en 1666.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Vue d'Ambert
La viala d'Embèrt s'estend au pè daus monts de Liuradés e de Forés.

Per la rota, Montbrison se trapa a 45 km a l’èst, Tièrn a 53 km au nòrd, Soire a 58 km a l'oèst, Sant Estève a 73 km au sud-èst e Clarmont-Farrand a 80 km au nòrd-oèst[5].

Embèrt se situa dins la plana dau mèma nom, enrodat a l'èst per los monts de Forés e a l'oèst per los monts de Liuradés.

Eraldica[modificar | Modificar lo còdi]

Escut d'Embèrt

Blasonament : d'azur amb la crotz d'argent cantonada de quatre trèfles d'aur

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Au Moien Atge, Embèrt èra aparada embei de fortificacions embei biaucòp de tors.

Embèrt fuguèt un grand centre de fabricacion de papèir fait embei de teissuts e aviá biaucòp de molins per pressar le chanvre e le lin.

Durant las Guèrras de Religion Embèrt fuguèt victima d'atrocitats comesas per l'armada uganauta dau Capitani Merle en 1574.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònses successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Guy Gorbinet    
2008 2014 Christian Chevaleyre    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 6834, totala: 7206


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
7 160
7 328
7 603
7 722
7 420
7 309
Cercar
7 016
6 975
7 271
2009 2010
6 962
7 264
6 920
7 227
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Patrimòni[modificar | Modificar lo còdi]

Tor de la glèisa de Sent Joan veguda dempuèi le lac
  • Glèisa de Sent Joan : glèisa gotica bastida entre 1471 e 1550.

Embessonatges[modificar | Modificar lo còdi]

Ligam intèrne[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats liadas a la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Liams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Jules Gilliéron, Atlas linguistique de la France, 1902-1910, carta "noms patois des localités".
  2. Quauquas originas de noms de luòcs en Auvèrnhe : http://crehangec.free.fr/auv.htm
  3. Collectatges IEO 63.
  4. https://ia601607.us.archive.org/18/items/auvergnegrammaire/auvergnegrammaire.pdf
  5. Distància terrèstras segon Open Source Routing Machine.