Departament d'Ardecha
(Redirigit dempuèi Ardecha (departament))
| |
Nom oficial | Ardèche (fr)[1] |
---|---|
Entitat | departament francés |
Eponim | Ardecha |
Administracion | |
Estat | França |
Division territoriala francesa | França metropolitana |
Region francesa | Auvèrnhe Ròse Aups |
Capitala | Privàs |
Politica | |
• President | Laurent Ughetto (ca) (2017–) |
Geografia | |
Coordenadas | 44° 40′ N, 4° 25′ E |
Superfícia | 5 529 km² |
Limitròf amb | Léger Vauclusa Droma Gard Naut Léger Losera Isèra |
Punt culminant | Mont Mézenc (ca) (1 753 m) |
Fus orari | UTC+01:00 (ora estandard) UTC+02:00 (ora d'estiu) |
Demografia | |
• Totala | 331 415[2] ab. (1 de genièr de 2021 ) |
• Densitat | 59,94 ab./km² |
Autras informacions | |
ISO 3166-2 | FR-07 |
Sit web | ardeche.fr |
Lo departament d’Ardecha es una division administrativa de França, inclosa dins la region d’Auvèrnhe Ròse Aups. Ten lo nom delh riu delh mesme nom. Es gaireben tot en Occitània [3], levat un recanton de l'extrèm nòrd qu'es en Arpitània. Correspònd aproximativament amb la region istorica de Vivarés. L'imne de l'Ardecha es L'Ardecho.
Codificacion[modificar | Modificar lo còdi]
Lo departament pòrta a sa creacion lo numèro 6, que se garda tot au long dau sègle XIX.[4] Dins las annadas 1940, reçaup lo còde 07.
Eraudica[modificar | Modificar lo còdi]
Coma la mai granda part delhs departaments, Ardecha pas d'escut oficial. L'escut de Vivarés es delhs còps utilizat. Pasmens dins l'Atlas de Levasseur (1854) s'utilizava l'escut de Privàs, amb las flors de liris cambiadas per d'estelas (qu'èra lo segond empèri).
-
Escut del departament segond l'atlas de Levasseur (1847-1861)
-
Escut de Vivarés de còp utilizat per representar lo departament
-
Escut de Privàs
-
Escut d'Anonai
-
Escut de L'Argentièira
-
Escut de Tornon
-
Escut de La Vòuta
Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ Afirmat dins: Còdi Oficial Geografic.
- ↑ Afirmat dins: Populations légales 2021. Data de publicacion: 28 de decembre de 2023. Ostal d'edicion: Institut Nacional de l'Estatistica e dels Estudis Economics.
- ↑ Se i parla principalament lo bas-vivarés, varietat de lengadocian, e lo vivaroalpenc.
- ↑ En 1790, los Aups Maritims son pas encara annexats.