Vanadinita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vanadinita

La vanadinita es un minerau de color roge arange, roge escarlata ò jaune brun. A una duretat de 2,5-3,0 e una densitat de 6,88. Es formada de clorovanadat de plomb (simbòl quimic : Pb5(VO4)3Cl) cristallizat segon un sistèma exagonau de classa bipiramidala. Dins la natura, forma de cristaus prismatics de basa exagonala de talha pichona. Son esclat es resinós a adamantin.

Minerau segondari eissit de l'alteracion d'autrei mineraus, se forma dins lei zònas d'oxidacion dei jaciments de plomb. Pòu èsser associada ambé la cerusita, la descloïzita, l'anglesita, la mottramita, la wulfenita, la piromorfita e la mimetita. Es utilizada coma minerau de vanadi per l'industria miniera.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]