Mimetita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'un tròç de mimetica (Zacatecas, Mexic).

La mimetita es un minerau incolòr a l'estat pur e jaune, brun ò arange en preséncia d'impuretats. A una duretat de 3,5-4,0 e una densitat de 7,24. Es formada de cloroarseniat de plomb (simbòl quimic : Pb5(AsO4)3Cl) cristallizat segon un sistèma exagonau de classa bipiramidala. Dins la natura, forma de cristaus prismatics de basa exagonala ò d'agregats globulars. Son esclat es resinòs a adamantin.

Minerau segondari eissit de l'alteracion de mineraus de plomb e de zinc, la mimetica se troba dins lei zònas d'oxidacion dei jaciments de plomb e de zinc. Pòu èsser associada ambé la cerusita, la smithsonita, l'anglesita, la malaquita, la leadhillita, la wulfenita, l'arsenopirita e divèrsei mineraus d'arsenic. Es de còps utilizada coma minerau de plomb per l'industria miniera.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]