Tirso de Molina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Tirso de Molina

250px|center

Naissença 24 de març de 1583
?Madrid
N. a
Decès 12 de març de 1648
Almazán
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Gabriel Téllez
Activitat(s) dramaturg
Lenga d'escritura Castelhan

Tirso de Molina (24 de març de 1583 - 12 de març de 1648), de son nom vertadièr Gabriel Téllez es, amb Lope de Vega e Pedro Calderón de la Barca, un dels grands autors de teatre del Sègle d'aur espanhòl. Es celèbre per aver escrich la primièra pèça de teatre sul personatge mitic de Don Juan, abans Molière: El Burlador de Sevilla.

Se situa sa naissença a Madrid, mas se sap res de son enfança. Dintrèt al convent de la Mercé a setze ans e prononcièt sos vòts un an mai tard, en 1601. Aprèp d'estudis à Guadalajara e Salamanca, demorèt en Galícia e Portugal, passèt qualque temps a Sevilha, puèi embarquèt per Sant Domingo ont demorèt dos ans.

Tirso de Molina foguèt un autor fecond. Ecriguèt 317 comèdias de mors, d'intriga, de caractèrs, moralas e litugicas. L'essencial de son òbra foguèt producha entre 1610 e 1625, periòde pendent que foguèt fòrça popular coma òme de teatre e frequentava assiduament la Cort e los literaris. Aquela popularitat s'acabèt subte quand en 1624, una « Assemblada de Reforma » l'accusèt, el e d'autres autors, de corrompre las mors per de « comèdias profanas ». Foguèt alra condamnat a daissar la Cort e li foguèt interdit d'escrire pel teatre. En 1632 foguèt nomenat cronicaire de l'Òrdre de la Mercé, puèi comandor del convent de Soria.

Moriguèt en 1648 a Almazán.

Annèxes[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]