Tàpia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ostal de tàpia en Auvèrnhe
Paret de tàpia, Eden Project, Cornoalha (Angleterre)

Lo tàpia es un sistèma constructiu de tèrra cruda, coma bardís o palhabart. Se realiza de cofratges. La tèrra es idealament gravelosa e argilosa, mas se trapa sovent de construccions de tàpia relizada amb de tèrras finas.

Introduccion[modificar | modificar la font]

Tipe de cofratge utilizat en Bressa al sègle XVIII

Es lo principi mai ancian de construccion de fondacions dichas « ancorada ». Es bastit de tèrra comprimada e a vegada cobèrt d'un enduch de calç per de rasons subretot esteticas.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo tàpia es una tecnica anciana, que tornèt al vam dins lo mond occidental après las òbras de François Cointeraux (sègle XVIII) al subjècte. Sos obratges foguèron traduchs dins lo mond entièr. En França, i a una granda quantitat de bastits rurals de tàpia datant dels sègle XVIII, XIX e començament del XX dins la region Ròse Alps: Isèra, vals de la Sòna e du Ròse, Bressa, la Léger, etc.

En Orient, la tecnica es utilizada depuèi de milenaris, la vila de Bam n'es un exemple: fondada al sègle V AbC, la ciutat encara existís malgrat lo tèrratrem de 2003.

Espandiment geografic de las construccions de tàpia[modificar | modificar la font]

L'ostal Gueffier à La Roche-sur-Yon

Lo tàpia es fòrça utilizat dins lo Daufinat e lo pemont de Savòia.

Lo tàpia tornèt al Marròc, per exemple dins lo sud, per la construccion dels ksar coma Aït-ben-Haddou,que permet de s'aparar dels calimasses frequents dins la region, dins los contrafòrts de l'Imalaia, en China, en Sudamerica e en Turquia. Es encara utilizat jos de formas tradicionalas. La tecnica coneis de succès dins d'utilizacions contemporanèas (mas lo tàpia es gaireben sempre estabilizat amb de ciment) en Austràlia, dins le sud dels EUA, en Alemanha, Soïssa e Àustria.

Per economia, la vila novèla de La Roche-sur-Yon foguèt bastida en tàpia. Demora ara un sol edifici, l'ostal Gueffier, bastit amb aquesta tecnica.[1]

Descomposicion de la ròca maire[modificar | modificar la font]

Diferents estrats de descomposicion de la ròca maire[modificar | modificar la font]

Los diferents orizonts d'un perfil de sòl
O: Plhat
A: Umús, o tèrra vegetala
B: Tèrra utilizada pel tàpia
C: Ròca maire alterada

La formacion d’un sòl, nomenada pedogenèsi, menat, segon los procediments fisicoquimics, a son estratificacion: son los orizonts del sòl. Lo nombre, l’espessor e la composicion d'aquestes orizonts son a l’origina de la diversitat dels sòls presents sus Tèrra. Lo jaç superior es constituit de matèria organica en descomposicion (palhat) e es pas interessant per la construccion (preséncia d’enements linhoses, fuèlhas, branquilhons..). Aqueste orizont, ric en umús, se reconeis a sa color escura (fins a negra).Per auçar de parets de tèrra, cal primièr identificar la tèrra a dispocion per determinar lo sistèma constructiu retengut.

Analisi de la tèrra[modificar | modificar la font]

Granulometria
Ròtle Nom Talha
Ligant Argilas mens de 2 µm
Silt 2 µm a 20 µm
Agregat Sables fins 20 µm a 0,2 mm
Sables grosses 0,2 mm a 2 mm
Gravas 2 mm a 20 mm
Pèiras 20 mm a 200 mm

Per conéisser los domènis possibles d'utilizacion d'una tèrra, es util de ne conéisser la composicion. Alara se realiza un estudi de la granulometria su un escandalh representatiu de la tèrra a utilizar.

Per çò far, cal escavar sota la tèrra vegetala, e de levar la mòstra sus las parets del trauc, e non pas del fons, per n'assegurar la provenéncia.

Se realiza enseguida una decantacion plaçanr la mòstra dins un bocal contenent d'aiga. Per efièch de gravitacion, de sisas van se formar, e permeton de determinar las proporcions dels diferents ligants e agregats present dins la tèrra. La sisa mai nauta compren d'argilas, puèi venon los limons, los sables, puèi las gravas e pèiras. Aqueste metòde a l'avantatge d'èsser aisidament de realizar amb pauc de mejans, demora pasmens aproximativa.

Un metòde mai rogorós mas mai constrenhenta demada l'utilizacion de crivèls de talhas diferentas que permeton de destriar los grans de diferentas talhas (a sec o sota l'aiga). Après secatge se pòt pesar e determinar en pes lo taus de cada fraccion.

Coma tota mescla de ligants e d'agregats, la tèrra es un beton. Lo ligant assegura lo ligam entre los agregats. Una cèrta proporcion de ligant deu pasmens èsser respectada. Pel tàpia, se pòt donar coma òrdre de grandor que, en dejós de 5 % de ligant, i a risc de desagregacion, mas se lo taus passa los 15 %, de fendilhas van aparéisser.

L'observacion del patrimòni bastís d'una region dona tanben una fòrça bona indicacion de las tecnicas constructivas utilisablas amb la tèrra locala.

Caracteristicas del tàpia[modificar | modificar la font]

Paret realizat en 2007 a Confignon, Genèva.

Es important de remembre que cada tèrra es diferenta e que las tecnicas de far lo tàpia varian. se pòt donc dire que cada paret de tàpia es unic. Las valors donadas çai dejós son donc indicativas.

Resisténcia mecanica[modificar | modificar la font]

Resisténcia mecanica
Tipe de constrencha Resisténcia
Compression 2,0 MPa (20 bar)
Traccion e flexion 0,5 MPa a 1,0 MPa (5 a 10 bar)
Cisalhament 0,5 MPa (5 bar)

Coma o mòstra lo quadre, lo tàpia resistís plan a la compression. Mas en renovacion, las règlas de seguretat impausan de considerar lo tàpia coma avent una resisténcia a la compression do sonque un a dos bars.

Caracteristicas fisicas[2]
Calor especifica C = 0,85 kJ⋅kg-1
Conductivitat termica λ = 1,10 W⋅m-1⋅K-1
Capacitat termica volumica 510 W⋅h⋅m-3
Permeabilitat μ = 10
Coeficient de desfasatge per una paret de 40 cm 10 a 12 oras
Resisténcia al fuòc Fèble

Isolacion, perspirança, inercia[modificar | modificar la font]

Bòrda en tàpia a St-Nicolas-de-Macherin

La conductivitat termica (λ) del tàpia essent de 0,8 watt per mètre-kelvin, se pòt pas considerar coma un bon isolant, que gaireben totes los isolants termique an un lambda de 0,04. Mai sovent la parets de tàpia fasent 60 cm, avèm una resisténcia termica R de 0,75 mètre carrat-kelvin per watt. De comparar als 20 cm d'un isolant amb un lambda de 0,04, que dona alara un R de 5, se conclutz que la qualitat isolanta del tàpia es pas pro bona.

La capacitar termica volumica (o calor volumica) del tàpia es al contrari interessanta, d'unes 500Wh/m3°C[3]. Las parets van alara servar d'energia pendent las jornadas solelhadas, e la tornar de nuèch, al moment mai freg de la jornada.

Sa perspirança, capacitat de regular la vapor d'aiga, es tanben excellenta (μ de 10), e una paret de tàpia se gava d'umiditat per se defar de demai dins l'abitat, e la tornarà se ven a mancar.

Parets captors, parets calfants[modificar | modificar la font]

Aquestas qualitats enonciada, se pòt afirmar la pertinéncia d'aqueste sistèma constructiu en faciada sud coma paret captadoira o utilizar coma paret interiora de sosten per servir de massa a un ostal concbut amb una envelopa fòrça isolanta (ex : ossada de fusta).

Realizacion[modificar | modificar la font]

Jean-Baptiste Rondelet los esplechs del tàpia
Jean-Baptiste Rondelet Ostal de tàpia

Segur qu'existís una multitud de tipes de relizacion pel materia qu'es lo tàpia. Segon lo luòc ont se trapa, se bastís pas del mèsme biais. Çò que seguís es donc pas pròpre a tota las construccions.

Toat, fondament e abric de teulat[modificar | modificar la font]

Una atencion particulara deu èsser portada al toat, que canalize e escampe las aigas de regòlament. Apara los fondaments de las variacions d'umiditat.

La paret de fondament sevís a aparar lo tàpia de l'umiditat dels sòls. Cal en efièch copar de totas las aigas, que sián estadissas, capillaras o regisclantas. La nautor de la paret varia donc segon la pluviometria de la region[4]. Dins las construccions recentas amb paret de fondament de beton servís tanben d'armadura del bas.

L'abric de teulat servís tanben a aparar dels maltemps las parets de tàpia e los enduchs.

Nautor de la paret de fondament
Region seca 0,25 m
Pluviometria mejana 0,4 m
Pluviometria nauta 0,6 m
Tèit de pauc abric 0,6 m
Zona inondabla 1,0 m

La paret es mai sovent realizada de peira, basti a la calç. Se daissarà los jonts clòts.

Se lo tàpia risc d'èsser en contacte dirècte amb una umiditda de contunh, la tèrra pòt èsser emendada (o estabilizada) amb de ciment, o de calç, per exemple per una paret mièjaenterrada.

Malon[modificar | modificar la font]

Pendnet la realizacion d'un malon de debàs, per regular l'umiditat, se pòt realizar un dispositiu de ventillacion, subretot se sèm en terren umid.

Paret de tàpia

Cofratges[modificar | modificar la font]

Las parets de tàpia non cobèrts de rebatedís daissan sovent veire en França las sisas de mortièr que son utilizadas per melhrar la coesion entre los diferents cofratges. Dins d'autras régions, i a pas de ligants entre los diferents cofratges (al Marròc per exemple). Sus unes parets de tàpia, las sisas de mortièr escartadas d'unes 50 cm pòdon aver un autre ròtle. Son pausadas sonque suls bòrds del cofratge en mèsme temps que la tèrra o per melhorar la resisténcia a l'erosion de la superfícia de la paret (coma dins los caires de la construccion en foto çai contre), o per melhorar la pièja del rebatedís. Sovent se vei de traucs qu'èra utilizat per la fixacion de l'empont e dels covratges.

Es conselhat d'utilizar una tèrra un pauc umida contenent unes 10 % d'argila o de ciment senon (en dejós de 10 % de ligant, la paret seriá tròp fragila e al dessús de 15 % i a risc de fendilhas) amb una densita d'unes 1 400 kg/m³ per de tèrra levada e 2 000 kg/m³ un còp compactada en tàpia.

Los apòrts de tèrra dins lo cofratge se fan per jàças de 10 a 15 cm de nauteur que al delà un bon compactatge es pas pus possible.

Armadura[modificar | modificar la font]

L'armadura se realisa mai sovent a cada estatge novèl. Se realiza amb de toròls clavelats, dins l'espessor de la paret, puslèu cap a l'exterior. S'utiliza la fusta verda, que secarà al mèsme temps que la tàpia.

Dubertura[modificar | modificar la font]

Talh d'una paret de tàpia

En construccion nòva, lo lindal d'una dubertura deu passar de 30 cm de cada costat d'aquesta.

Per dubrir una fenèstra o una pòrta, se plaça d'en primièr lo lindal. Es preferable de metre en òbra tres lindals mens largs, puslèu qu'un sol. Atal, dins un primièr temps, se fragiliza la paret sonque sus un tèrç de son espessor totala. L'esfòrt es alara reportat per aqueste primièr lindal, e se pòt enseguida talhar la paret sus tota l'espessor, per pausar las autras pèças de fusta. Un còp lo lindals plaçats, se talha lo tàpia sota aqueste per realizar la traucada. Se pòt preferirr un arc de pèire o de bricas.

Sus una mèsma paret, la superfícia de dubertura deu pas passar un tèrç de la superfícia totala de la faciada. Tota dubertura deu èsser être alunhada al minim d'un mètre d'un caire del bastit.

Travetas[modificar | modificar la font]

Las travetas se pòdon fixar pendent la construccion o tanben en renovacion. Que que siá, cal las pausar sus un pòst per aumentar la superfícia de pièja de biais a limitar los esfòrces a la compression per arribar a 2 bars maxim.

Rebatedís[modificar | modificar la font]

fenièra de tàpia en Ròse-Alps

Vaquí un exemple de realizacion de rebatadisses que n'i a fòrça mai: La suberfícia deu èsser levada de poscas. L’umidificar amb d'aiga, plan umidificar la paret de vespre e torna lo far l'endeman. Se pòt cobrir amb de calç aeriana amb un taus d'1/4 de calç aeriana, 1/4 de teulet e 1/2 de sable, aquesta mescla transforma la calç aeriana en un compausat solid, perspirant e estanc. La granulometria deu aver un maxim de 5 mm e progetat miègliquid. Enseguida ven lo rebatadís d'una espessor d'unes 1  1,5 cm sempre amb lo mèsme mortièr, mas d'una granulometria de 2 mm maxim, en que s'apond de fibras talhadas d'unes 5 cm, filassa, cambe, peks d'animals etc. Ven enseguida la sisa darrirèra d'1 à 1,5 cm amb lo mèsme mortièr fibrat. Un blanquiment se pòt realizar amb 1/4 de calç aeriana fina, 1/4 de teulet fòrça fin e 1/2 de sable fòrça fin.

Tanben se pòt utilizar de rebatedisses de tèrra peuvent, subretot a l'interior. S'utiliza de preferéncia la mèsma tèrra que foguèt utilizada pel tàpia. En renovacion, aisidament s'utilizarà la tèrra casuda per realizar una dubertura. Après aver fach de tèsts se pòt apondre de sable de calç o de gips per favorizar la pièja.

Fixacion dins la paret[modificar | modificar la font]

Lo metòde tradicional de fixacion de cargas pesugas dins lo tàpia consistís a negar una pèça de fusta dins la paret pendent de sa realizacion. Tanben se pòt realizar una fixacion de gip o de calç, realizant un trauc en coa d'aronda.

Mai rapid e eficaç dins de tàpia contenent pas tròp de peiras, se vissa en dirècte de vitz longas de 15 a 20 cm amb una bona vissadoira.

Los objècte leugièrs se pòdon fixas amb de clavelets.

Damatges[modificar | modificar la font]

Fendilhas[modificar | modificar la font]

Las fendilhas de cachament diferencial[modificar | modificar la font]

La paret plena se cachan mai rapidament que las partidas amb traucadas. De fendilhas apareisson donc dins los caires de lor pièja. Aquestas aflaquissan pas l'estructura. Las fendilhas diferencialas son diferentas de las fendilhas estructuralas dins lo sens ont lor aparicion es reversibla veire instablas.

Las fendilhas estructuralas[modificar | modificar la font]

Tòcan l'estructura del bastir. Son provocadas per de desòrdres estructurals grèus: marrida davalada de cargas, cachament de sòls, marrits fondaments, etc[5].

Lo sol remèdi de qualitat es tornar a la sosòbra que consistarà a rebastir los basaments o las davaladas de cargas.

Las fendilhas de retirada[modificar | modificar la font]

Son degudas a un secatge tròp rapid del tàpia o a la qualitat de la tèrra utilizada (tèrra tròp argilosa). Se reconeisson aisidament, verticalas, que situadas al nivèl dels racòrds de cofratge. Son benignas se pòdon reparar amb de Rebatedisses.

Rompedura de permeabilitat[modificar | modificar la font]

Lo tàpia es un material vivent e respira, es a dire qu'absorba e larga l’umiditat ambianta. Es possible que pendent la vida d’un bastit de tàpia, aquesta nocion aja estat obligada d’ont l’aparicion d'unes desòrdres: rebatedisses bofigat, traças de saunitre.

Per de rasons d’estetica o de practica (mens de posca), se plaça sovent de rebatedisses. Mas, amb las annadas, lo rebatadís se bofiga. La causa ven que lo rebatedís bloca l'evacuacion d'umiditat del tàpia. Cal don evitar d'utilizar un rebatedís estanc (sovent a base de ciment) e de privilegiar unes a basa de calç fèblament idraulic o de tèrra cruda, que respiren plan melhor.

Fòrça construccions de tàpia, subretot en Nòrd-Daufinat, foguèron bastidas sens molon de basa. Aquesta tecnica aviá l’avantatge de permetre a l’umiditat contenguda dins los sols de poder s’evaporar liurament. La construccion d’un molon mai tard fòrça l’umiditat a pujar al nivèl de las parets e apareis de saunitre.

En renovation d'ostal de tàpia, es absoludament enebit de metre un revestiment (interior o exterior) estanc a la vapor d’aiga senon pòt pojar l'aiga per capillaritat dempuèi los basament emprisonada dins la paret, çò que pòt provocar sul long tèrme de grèus damatges estructurals.

Galariá[modificar | modificar la font]

Annèxes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Jacques Gubler, « Le pisé sous l’œil des nations. Note sur la maçonnerie de terre crue en France, Prusse et Argovie », dans Collectif, Points de vue, pour Philippe Junod, Paris, L'Harmattan, , p. 137-152Modèl:Chapitre. Republié dans: Jacques Gubler, Motions, émotions. Thèmes d'histoire et d'architecture, Infolio, Gollion 2003, pp. 111-128.

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Henry Brunetière, L'essai du pisé dans : La ville de Napoléon, La Roche-sur-Yon, 1804-1870. Editions d'Orbestier, 2006.
  2. CRATerre 2006, p. 154 et 155
  3. CRATerre 2006, p. 156
  4. CRATerre 2006, p. 251
  5. CRATerre 2006, p. 244