Seversk

Lo seversk (en seversk, Jåzaht Severøn) es una lenga construcha per Libor Sztemon. Fa partida de las lengas eslavas del nòrd, ambe lo lydnevi, l’slavëni (que n'es lo successor) e l’slavisk tanben fargats pel meteis glossopoèta. Se sap paucas causas sus aquela lenga, qu'a pas qu'una pagina sus la rantèla, e que son creator moriguèt jovent.

Grafia

Lo seversk s'escriu ambe 23 letras de l'alfabet latin (a pas la Q, la W nimai l'X), emai Å, Ø e Š. Å, Ø e Š se pòdon tanben escriure jos la forma de digrafs : Ao, Oe e Sh.

Pronóncia

Letra	Fonetica	Pronóncia
a	a	à
å, ao	ɔː	ò longa
b	b	b fòrta
c	ʦ	ch o j albigesa
d	d	d fòrta
e	ɛ	è
f	f	f
g	g	g fòrta
h	h	h gascona aspirada
i	i	i
j	j	i consona
k	k	c de can
l	l	l
m	m	m
n	n	n
o	o	o barrada
ø, oe	ə	e muda del parlar negre
p	p	p
r	r	r
s	s	s
š, sh	ʃ	sh gascona
t	t	t
u	u	o
v	v	v
y	ɯ	pròcha de l'i russa
z	z	z

Gramatica

Los substantius, adjectius e pronoms se declinan. L'article definit se pega al radical. I a tanben un prefixe d'apartenença. Los vèrbs an un aspècte, e se conjugan.

Declinasons

Primièra declinason dels substantius

Primièra declinason : tipe dom (ostal)

cas	desinéncia	ostal	ostals	l'ostal	los ostals	ostalenc	ostalencs
nominatiu	-	dom	domur	domet	dometur	vå-dom	vå-domu
genitiu	-is	domis	domuris	dometis	dometuris	vå-domis	vå-domuris
datiu	-id	domid	domurid	domet	dometurid	vå-domid	vå-domurid
acusatiu	-et	domet	domerat	domet	domerat	vå-domet	vå-domerat
vocatiu	-e	dome	domure	domete	dometure	vå-dome	vå-domure
locatiu	-or	domor	domuror	dometor	dometuror	vå-domor	vå-domuror
instrumental	-am	domam	domuram	dometam	dometuram	vå-domam	vå-domuram

Segonda declinason dels substantius

Segonda declinason : tipe gena (femna)

cas	desinéncia	femna	femnas	la femna	las femnas	femenin (de la femna)	femenins (de las femnas)
nominatiu	-	gena	genar	genat	genatur	vå-gena	vå-genar
genitiu	-s	genas	genaris	genatis	genaturis	vå-genas	vå-genaris
datiu	-d	genad	genarid	genatid	genaturid	vå-genad	vå-genarid
acusatiu	-t	genat	genarat	genat	genarat	vå-genat	vå-genarat
vocatiu	-e	genae	genare	genate	genature	vå-genae	vå-genare
locatiu	-r	genar	genaror	genator	genaturor	vå-genar	vå-genaror
instrumental	-m	genam	genaram	genatam	genaturam	vå-genam	vå-genaram

Tresena declinason dels substantius

Tresena declinason : tipe dåte (enfant)

cas	desinéncia	enfant	enfants	l'enfant	los enfants	enfantin	enfantins
nominatiu	-	dåte	dåter	dåtet	dåtetur	vå-dåte	vå-dåter
genitiu	-s	dåtes	dåteris	dåtetis	dåteturis	vå-dåtes	vå-dåteris
datiu	-d	dåted	dåterid	dåtetid	dåteturid	vå-dåted	vå-dåterid
acusatiu	-t	dåtet	dåterat	dåtet	dåterat	vå-dåtet	vå-dåterat
vocatiu	-	dåte	dåter	dåtet	dåtetur	vå-dåte	vå-dåter
locatiu	-r	dåter	dåteror	dåtetor	dåteturor	vå-dåter	vå-dåteror
instrumental	-m	dåtem	dåteram	dåtetam	dåteturam	vå-dåtem	vå-dåteram

Declinason dels adjectius

Declinason dels adjectius : tipe kresøn (bèl, polit)

cas	desinéncia	positiu	comparatiu	superlatiu
nominatiu	-	kresøn	kresån	nåkresøn
genitiu	-is	kresønis	kresånis	nåkresønis
datiu	-id	kresønid	kresånid	nåkresønid
acusatiu	-et	kresønet	kresånet	nåkresønet
vocatiu	-e	kresøne	kresåne	nåkresøne
locatiu	-or	kresønor	kresånor	nåkresønor
instrumental	-am	kresønam	kresånam	nåkresønam

Advèrbis

occitan	positiu	comparatiu	superlatiu
bèlament	kresno	kresnoje	nåkresnoje
ben	dobro	dobroje	nådobroje
mal	špatno	špatnoje	nåšpatnoje
nautament	vesako	vesakoje	nåvesakoje
polidament	hezako	hezakoje	nåhezakoje
nòvament	navo	navoje	nånavoje

Declinason dels pronoms personals

Declinason dels pronoms personals

cas	1a persona del sg.	2a persona del sg.	3a persona del sg.	1a persona del pl.	2a persona del pl.	3a persona del pl.
nominatiu	ja	te	on	me	ve	åne
genitiu	mene	tave	hå	nås	vås	nåht
datiu	møne	tøve	nø	nåm	våm	nåm
acusatiu	mø	tø	hø	nås	vås	åht
locatiu	måne	tave	nem	nås	vås	nåht
instrumental	mønå	tavå	hømå	nømå	vømå	nymå

Declinason dels pronoms possessius

Declinason dels pronoms possessius

cas	1a persona del sg.	2a persona del sg.	3a persona del sg.	1a persona del pl.	2a persona del pl.	3a persona del pl.
nominatiu	mår	tår	jår	når	vår	ånaht
genitiu	måra	tåra	jåra	nåra	våra	ånaht
datiu	måru	tåru	jåru	nåru	våru	ånaht
acusatiu	måra	tåra	jåra	nåra	våra	ånaht
locatiu	måram	tåram	jåra	nåram	våram	ånaht
instrumental	mårem	tårem	jåra	nårem	vårem	ånaht

Conjugason

Los vèrbs del Seversk fan servir tres temps fondamentals (passat, present, futur). La relativitat de l'accion se construís mercé a l'aspècte (imperfectiu : lo passat a lo sens d'imperfach, lo futur es compausat ; perfectiu : lo passat a lo sens de perfach, lo present a lo sens de futur immediat). Lo condicional se bastís mercé al prefixe bø- e al passat. La negacion, mercé al prefixe ne-.

Èsser

bet, èsser

persona	passat	present	futur	condicional
1	belim	jesam / sam	bedu	bø-belim
2	belis	jesi / si	bedeš	bø-belis
3	bel	jåst / åst	bede	bø-bel
4	belime	jezme / zme	bedeme	bø-belime
5	belite	jeste / ste	bedete	bø-belite
6	beli	jeså / så	bedå	bø-beli

nebet, èsser pas

persona	passat	present	futur	condicional
1	nebelim	nesam	nebedu	bø-nebelim
2	nebelis	nesi	nebedeš	bø-nebelis
3	nebel	nåst	nebede	bø-nebel
4	nebelime	nezme	nebedeme	bø-nebelime
5	nebelite	neste	nebedete	bø-nebelite
6	nebeli	neså	nebedå	bø-nebeli

Aver

mat, aver (imperfectiu)

persona	passat	present	futur	condicional
1	malim	mam	bedu mat	bø-malim
2	malis	maš	bedeš mat	bø-malis
3	mal	ma	bede mat	bø-mal
4	malime	mame	bedeme mat	bø-malime
5	malite	mate	bedete mat	bø-malite
6	mali	majå	bedå mat	bø-mali

Far e creire

delat, far (imperfectiu)

persona	passat	present	futur	condicional
1	delalim	delam	bedu delat	bø-delalim
2	delalis	delaš	bedeš delat	bø-delalis
3	delal	dela	bede delat	bø-delal
4	delalime	delame	bedeme delat	bø-delalime
5	delalite	delate	bedete delat	bø-delalite
6	delali	delajå	bedå delat	bø-delali

verat, creire (imperfectiu)

persona	passat	present	futur	condicional
1	veralim	veram	bedu verat	bø-veralim
2	veralis	veraš	bedeš verat	bø-veralis
3	veral	vera	bede verat	bø-veral
4	veralime	verame	bedeme verat	bø-veralime
5	veralite	verate	bedete verat	bø-veralite
6	verali	verajå	bedå verat	bø-verali

ådelat, far (perfectiu)

persona	passat	futur	imperatiu	condicional
1	ådelalim	ådelam	-	bø-ådelalim
2	ådelalis	ådelaš	ådelaj	bø-ådelalis
3	ådelal	ådela	-	bø-ådelal
4	ådelalime	ådelame	ådelajme	bø-ådelalime
5	ådelalite	ådelate	ådelajte	bø-ådelalite
6	ådelali	ådelajå	-	bø-ådelali

åverat, creire (perfectiu)

persona	passat	futur	imperatiu	condicional
1	åveralim	åveram	-	bø-åveralim
2	åveralis	åveraš	åveraj	bø-åveralis
3	åveral	åvera	-	bø-åveral
4	åveralime	åverame	åverajme	bø-åveralime
5	åveralite	åverate	åverajte	bø-åveralite
6	åverali	åverajå	-	bø-åverali

Lexic

Lo lexic del seversk es essencialament eslau. Vejatz aquela lista corteta de vocabulari. Donam lo chèc que l'autor èra chèc.

seversk	chèc	occitan
atec	otec	paire
bet	být	èsser
dåte	dítě	enfant
delat	dělat	far
dom	dům	ostal
gena	žena	femna
helab	chléb	pan
kralestvø	kralovství	reialme, règne
matka	matka	maire
moc	moc	poder, poissença
nam	jméno	nom
nevar	nebe	cèl
slava	sláva	glòria
verat	věřit	creire
vola	vůle	volontat
zem	země	tèrra
ziløn	zlý	dolent, maissant (lo diable)

Exemple de tèxte

Lo Paire nòstre en seversk :

Atece når,

Ketri jési na nevaror,

Ta jåst fasvestøn namet'år.

Ta prijøda kralestvø tår

Ta sø-ståda vola tår kant vø nevar, taht e na zemor.

Helabet når kezdanøn daj nåm vødanet.

E adpåst nåm nåra vinarat, kant e me adpåstame nåru vinehturid.

E neproved nås vø farsykonøt, øla zebav nås ad ziløni.

Navat'år åst kralestvøt e mocet e slavat na vaker.

Amen.