Paire nòstre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo Paire nòstre en ocitan en la glèisa del Paire nòstre de Jerusalèm
Lo Pater en Cant gregorian

Lo paire nòstre o patèr (pater noster en latin) es una pregària crestiana. N'existís mai d'una version occitana.

Version catara en occitan ancian[modificar | Modificar lo còdi]

Tracha de l'evangèli de Matieu e accentuada segon las nòrmas modèrnas exceptat per las O que sempre sonan [o][1]:

Le nostre Paire que es els cèls
sanctificatz sia lo teus nom
avenga lo teus regnes
e sia faita la tua voluntatz sicò el cèl et e la tèrra.
E dona-nos a nos oi (uòi?) le nostre pan qui es sobre tota causa.
E perdona a nos les nostres deutes,
aissí co nos perdonam als nostres deutors.
E no nos amenes en temptacion
Mas deliura-nos de mal.

Version de la conferéncia episcopala[modificar | Modificar lo còdi]

Aprèp doas annadas de trabalh intensiu, la traduccion occitana de «l'ordo missae» foguèt imprimida pel primièr còp en 1975, jos lo sagèl dels avesques d'Occitània, que, d'acòrdi amb la Conferéncia episcopala francesa (que sol a una existéncia canonica) publiquèron una ordenança:

'Dins la liturgia de la messa en lenga occitana, o lenga d'òc, serà obligatòri d'emplegar lo present tèxte titolat 'Messa en lenga d'òc. D'ara endavant es lo sol autorizat per I'usatge liturgic. Totas las permissions acordadas fins ara son suprimidas. (art.4)':

Paire nòstre que ès dins lo cèl,
que ton nom se santifique,
que ton renhe nos avenga,
que ta volontat se faga dins la tèrra coma al cèl.
Dona-nos uèi nòstre pan de cada jorn,
perdona-nos nòstres deutes
coma nosaltres perdonam a nòstres debitors
e fai que tombem pas dins la temptacion
mas deliura-nos del mal.

Version de Cantaulasa[modificar | Modificar lo còdi]

La traduccion de Cantalausa[2] es mai poetica (la pontuacion e las majusculas son de la version del dieu Diccionari occitan illustrat) :

Paire del cèl, paire nòstre,
Santificat lo teu Nom!
Fai avançar ton reialme:
Ta Volontat sus la tèrra,
coma se fa dins lo cèl!
Lo tròç de Pan del Besonh,
balha-lo-nos cada jorn,
Perdona-nos a nosautres,
Coma perdonam atanben ('que perdonam atanben' en una autra version, la del Diccionari occitan illustrat)
a los que nos faguèron quicòm, ('als que nos an fach quicòm' en una autra version, la del Diccionari occitan illustrat)
Desliura-nos de l'Espròva,
Desliura-nos de tot mal. ('Desliura-nos de Çò mal' en una autra version, la del Diccionari occitan illustrat)

Versions gasconas[modificar | Modificar lo còdi]

Version aranesa oficiala dins las glèisas de la Val d'Aran :

Pair nòste
qu'ès en cèu,
sigue santificat/santificat sigue eth tòn Nòm;
vengue a nosati eth tòn Règne;
que se hèsque era tua volontat/volentat,
atau ena tèrra coma en cèu.
Eth pan nòste de cada dia
da-lo-mos/da-mos-lo aué;
(e) perdona es nòstes fautes,
atau coma nosati
perdonam es/as que/qui mos an fautat;
(e) non mos dèishes quèir
ena temptacion;
e desliura-mos deth Mau
Amèn.[3]

Version bearnesa :

Noste Pair qui ès au cèu,

que ton nom sia arreconegut

que ton regne arribe,

que toa volentat sia hèita

sus Tèrra com au cèu.

Da-nse uei lo pan de cad dia.

Perdona es nostes deutes,

com perdonam aus autes.

Ne'ns lèishes pas càder

en las temptacions,

Mès deliura'ns deu mau.

Atau sia.[4]

Version de Miquèu Grosclaude :

Pair noste qui ès dens lo cèu,
que ton nom se santifique,
que ton renhe nos avenga,
que ta volentat se hasca
sus la tèrra coma dens lo cèu.
Dona-nos uei noste pan de cada jorn,
perdona-nos nostes deutes
coma nosauts perdonam
aus nostes debitors
e hè que tombem pas dens la temptacion
mès deliura-nos deu mau.
Amèn.

Versions lengadocianas[modificar | Modificar lo còdi]

La version oficiala qu'es dins lo Missal occitan de 1979[5] es aquela :

Paire nòstre que siás [sjès] dins lo cèl,
que ton nom se santifique,
que ton renhe nos avenga,
que ta volontat se faga
sus la tèrra coma dins lo cèl.
Dona/dòna-nos nòstre pan de cada jorn,
perdona-nos nòstres deutes
coma nosautres perdonam als nòstres debitors
e fai que tombèm pas dins la temptacion
mas deliura-nos del mal. Atal sia.

Autra version en lengadocian[6]:

Nòstre paire que sètz amont,
santificat siá vòste nom,
fasètz que vòstre règne avengue,
vòstra volontat se mantegue,
Fasètz que chacun a l'ostau,
ajan uòi coma d'ordinari,
lo pan que nos es necessari.
Perdonatz-nos nòstras pecas,
coma quau nos a ofensat,
nosautres perdonam l'ofensa,
e fasètz qu'en vòsta presença,
Non seguem pus temptats coma sèm,
mès gardatz-nos dau Diable.
Amén.

Version en dialècte carcassés (sosdialècte):

Nòstre paire qu'ètz al cèl,
que vòstre nom siá santificat,
que vòstre reiaume nos arribe,
que vòstra volontat siá faita sus la tèrra coma al cèl.
Donatz-nos vuèi nòstre pan de cada jorn.
Perdonatz-nos nòstras ofensas,
coma nosautis perdonam aquelis que nos an ofensats.
Non nos daishètz pas tombar dins la temptacion mès desliuratz-nos [delivratz] del mal.
Atal siá.

Version en dialècte narbonés (sosdialècte):

Nòstre paire, que siátz [sjɔtz] al cèl,
que vòstre nom siágue santificat,
que vengue vòstre reinatge,
que vòstre voler se fague al cèl amai en tèrra.
Donatz-nos vèi lo pan de las jornadas.
Perdonatz-nos nòstras ofensas coma las perdonam a los que nos an ofensats.
Nos laissetz pas abauchar en temptacion, mas preservatz-nos de mala mòrt.
Atal siágue.

Version en dialècte montpelhierenc[7]:

Nòstre paire que sès au Cèl,
que vòstre Nom siágue santificat,
que vòstre règne arribe,
que vòstra volonlat se fague sus la Tèrra coma au cèl;
Donatz-nos uòi nòstre pan de chaca jorn,
e perdonatz-nos nòstras ofensas, coma nautres perdonnam los que nos an ofensat, e, nos quitetz pas anar a la temptacion, mès deliuratz-nos dau mau.
Atal siágue.

La traduccion de Frederic Gervais, montpelhierenc nascut en 1755 e mòrt en 1822:

Nòstre paire que sètz amont,
santificat siá vòste nom,
fasètz que vòstre règne avenga,
vòsta volontat se mantega,
sus la tèrra coma amondaut.
Fasètz que cadun a l'ostau,
ajan/ajam uòi coma d'ordinari,
lo pan que nos es necessari.
Perdonatz-nos nòstes pecats,
coma a qui nos an ofensats [aufensats],
nosautres perdonam l'ofensa [aufensa],
e fasètz qu'en vòsta presença,
Non siam pus temptats coma sèm,
mès gardatz-nos dau Diable.
Amèn.

Version provençala[modificar | Modificar lo còdi]

Paire nòstre que siás dins lo cèu
Que ton nom se santifique
Que ton regne nos avèngue
Que ta volontat se fague sus la tèrra coma dins lo cèu
Dona-nos uei nòstre pan de cada jorn
Perdona-nos nòstrei deutes
Coma nosautres perdonam a nòstrei debitors
E fai que tombem pas dins la temptacion, mai deliura-nos dau mau.
Que son tieus: lo Regne, lo Poder e la Glòria, ara e per l'eternitat. Amen.

Version lemosina[modificar | Modificar lo còdi]

Version extracha dau libre La Lison dau Peirat de Monica Sarrasin.

Nòstre pair que setz dins los ciaus
Que vòstre nom sia regraciat
Que vòstre volontat sia facha
Sus la terra coma dins los ciaus
Balhatz-nos aüei nòstre pan jornadier
Perdonatz-nos nòstres pechats
Eschivatz-nos, si'us platz, las temptacions
E gardatz-nos dau mau
Entau sia.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. http://jean.duvernoy.free.fr/text/pdf/cledat_matei.pdf
  2. CANTALAUSA, La bona novèla. Los quatre evangèlis revirats del grèc
  3. Senhor, ensenha-mos a pregar (Pregàries entàs mainatges) Bisbat d'Urgell, delegacions de litúrgia i catequesi
  4. Version qu'es en la paret de la glèisa de Pater Noster de Jerusalèm
  5. Missal occitan, amb un prefaci del cardinal Guyot, Institut d'Estudis Occitans, Tolosa, 1979
  6. https://documents.univ-toulouse.fr/150NDG/PPN00908276X.pdf Recueil de cantiques et de Noëls, traduits en languedocien ou patois de Montpellier
  7. https://documents.univ-toulouse.fr/150NDG/PPN00908276X.pdf Recueil de cantiques et de Noëls, traduits en languedocien ou patois de Montpellier

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]