Reponchon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Lo reponchon (Dioscorea communis), es una espèca de plantas ramairas monocotiledons de la familha dels nhams (Dioscoreaceae).

Es comuna en Euròpa, en Asia e dins lo nòrd de l'Africa, regions que n'es originària.

Atencion, se la ca pas confondre amb la cojarassa (Bryonia dioica) d'aspècte pròche mas entièrament toxica, o amb l'Arièja de tija espinosa.

Sinonimes[modificar | modificar la font]

  • (≡) Tamus communis L. (basionyme)
  • (=) Tamus edulis Lowe

Istòria[modificar | modificar la font]

En 1753, Linné crèa l'espècia Tamus communis, empruntant lo nom de genre Tamus a una planta citada per Plini lo Vièlh jol nom de taminia.

D'analisis morfologics e moleculars[1] recents mostrèron que las Dioscoreaceae deurián èsser calssificada en quatre genres diferents: Dioscorea, Stenomeris, Tacca e Trichopus. Alara lo genre Tamus se trapa inclús dins las Dioscorea.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Es una espècia[2] de planta de tija prima, volubila, podent aténher 3 m de long. Es vivaça mercé a una gossa raiç, negrenca, tuberizada, en forma de nap e que dona cada an de brots novèls[3].

Las fuèlhas altèrnas, de peciòl dotat de doas glandulas, son cordadas (en forma de còr), de sinus plan obèrt, acuminadas, primas, lusentas. Fach excepcional per una monocotiledòna, lo limbe es constituit d'un malhum de nervaduras non parallèlas.

Las flors jaune-verdenca son pichona (3-6 mm de diamètre) e amassada en rasim. Los sèxes son separats (planta dioïca). Las flors masclas[4] son dispausadas lo long de rasims prims de 5-10 cm de long, las femes en grop quichat. La florason se debana e abril-mai-junh, segon lo clima.

Los fruchs son de pichonas baias rojas, brilhantas, chucosas, de 12 mm de diamètre, persistentas l'ivèrn après la senescéncia de la fuèlhas.

Ecologia[modificar | modificar la font]

Lo reponchon es present dins tota l'Euròpa centrala e miègjornala. Tanben se trapa en Africa de Nòrd e en Asia temperada.

Buta suls sols rics e frescs, pels bòscs e bartasses.

Composicion e proprietats[modificar | modificar la font]

Lo reponchon conten de glicosids d'espirostanas e de furostanas (de saponosiaes amb genina esteroïdica), d'esteròls, istaminas e fenantrènas (dotats d'activitats citotoxicas)[5]. La batatasina I, un derivat de fenantrèn, es un inibitor de ceissença de las plantas[6].

Los esteròls detectats dins la fuèlhas e las tija del reponchon, coma d'autras Dioscorea, son subretot lo β-esitosteròl, l'estigmasteròl e lo colesteròl[7]. Contenon tanben de diosgenina e de nhamogenina, dins de proporcions variablas seguent lo moment de l'an o l'edat de la planta.

Aquela espècia conten tanben de cristals en forma d'agulha d'oxalat de calci. La consomacion dels fruch, o del tubercul, pòt provocar de trèbles digestius grèus. Se la deu considerar coma toxica.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Tanas de reponchons, sola partida non toxica de la planta.

Los brots joves son consomits coma d'espargues subretot dins Avairon, Òlt, e lo Tarn e Garona e subretot Tarn.

La sabor es amarga mas pas cap de toxicitat foguèt constatada. A la coseson, gaireben tot l'amarum desapareis: la cal getar dins l'aiga bolhissenta al culhir. Se consumisson en moleta o ensalada. Lo mètge grèc, Dioscorides reconeis sas proprietats emenagogas, diureticas e antiepilepticas.

Lo contacte dels fruchs madurs o dels rizòmas pòt provocar de dermatitas[8] a causa de la penetracion dins la pèl de cristals d'oxalat de calci en forma d'agulhas primas.

Malgrat sas proprietats rubefasentas e vesicanta (provocant de bofigas sus la pèl), la raiç èra utilizada en medecina populara per curar las contusions e marcaduras, d'ont son nom d’èrba de las femnas batudas. La pulpa ruscada es aplicada localament. La raiç bolhida 2 a 3 oras, espotida amb de grais, èra un enguent pels reumatismes en nauta Provença[9].

Referéncia[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. (en) Caddick L.R., Wilkin P., Rudall P.J., Hedderson T.A.J., Chase M.W., « Yams reclassified: a recircumscription of Dioscoreaceae and Dioscoreales », Taxon, vol. 51,‎
  2. Referéncia Tela Botanica (France métro) : Tamus communis (fr)Referéncia Tela Botanica (França metropolitana) : Tamus communis (fr)
  3. Es una geofita]
  4. flor unisexuada, trimaira, actinomòrfa, 3+3 T; flor mascla 3+3 estaminas; flor feme ovari infèr, 3 estils, 3 carpèlas
  5. Adriana Kovacs, Peter Forgo, Istvan Zupko, Borbala Réthy, Gyorgy Falkay,Pal Szabo, Judit Hohmann,
  6. R. Aquino, I. Behar, F. de Simone, C. Pizza, F Senatore,
  7. Gerald Blunden, Colin J. Briggs, Roland Hardman,
  8. Schidt R J, Moult S P,
  9. (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]