Ariège

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Smilax aspera

L'ariège (Smilax aspera L.) es una planta monocotiledona qu'aparten al genre Smilax, que fa partida de l’òrdre de las Liliales e de la familha de las Smilacacèas.

Lo genre Smilax compta 350 espècias dins lo mond. D’autras espècias son utilizadas a de fins medicinalas, coma Smilax china L.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Fuèlha
Flors

L'ariège es un arbrilhonet o liana vivaça. Mesura d'1 a 3 m de naut e possèda una tija volubila, linhosa, rameluda e espinosa. Sas fuèlhas altèrnas, persistantas, lusissentas, son en forma de còr o de pica, e amb dos estipuls transformats en vedilhas. Lo limbe coriaci es percorrit de 5 a 7 nervaduras de traça pseudo parallèl se jonhant a la cima, mas, qu'es excepcional per una monocotiledona, amaçat per un malhum de nervaduras secondàrias. Lo bòrd del limbe es espinós.

Es una planta dioïca, de flors pichonas, blanc jaunenc, reünidas en pichonas ombèlas. Los fruchs pichons e globuloses, a vegada ovals, semblan a de groselhas, son roge escur. La planta conten de saponinas.

Florason d’agost a octobre en region mditerranèa. Lo fruchs maduran en novembre decembre.


Qualques sosespècas son a vegadas distingadas :

  • S. aspera subsp aspera
  • S. aspera subsp balearica
  • S. aspera subsp mauritanica
  • S. aspera subsp nigra

Espandiment e abitat[modificar | modificar la font]

Aquela espècia buta dins las tèrras sècas en Mexic, en Orient Mejan, en Africa centrala (Republica Democratica de Còngo, Kenya, Etiopia), en Asia centrala (Índia, Botan, Nepal) e en Euròpa dins las regions mediterranèas.

La liana, tròp solida per èsser trencada de la man, contribuís a far la garriga lengadociana dificilament penetrabla.

Utilizacions[modificar | modificar la font]

Aspècte general

Planta medicinala, utilizada en cas de raumatisme e de malautiá de pel (eczemà, psoriasi), mas tanben en cas de gripa, anorexia o gota. A una accion diuretica e diaforetca, car activa la circulacion. Solas las racinas son utilizadas, e sas grana, se son pas vertadièrament toxica, totun son pas consomablas.

La planta es tanben consomada per sa vertuts fortificantas e afrodisiacas en Mexic e Amazònia per tal de far créisser la virilitat e tractar los trebolums de la menopausa. Es utilizada dins lo tractament de problèmas respiratòris e de la sifilis.

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]


Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Ariège.