Vejatz lo contengut

Anorexia nerviosa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Anorexia)

L'anorexia (o anorèxia)[1] nerviosa o mentala es un trebol alimentari e mental grèu caracterizat per la pèrda deliberada de pes fins al punt de despassar los limits de la normalitat. Aquesta pèrda es indusida o mantenguda pel meteis malaut, per sa preocupacion per la massa corporala (pes) e per l'alimentacion. La conducha presenta de pautas particularas de manipulacion de las noiriduras e una paur intensa de l'aumentacion del pes (lo tèrme d'anorexia es equivòc, pr'amor que vòl dire «pèrda de la fam»). Se diagnostica d'après los critèris del DSM-IV (Manual de l'Associacion Americana de Psiquiatria) o del CIE-10 de l'OMS. Aqueste treble se pòt presentar en comorbilitat amb d'autres coma los estats d'ànsia o de depression. Quand se subís d'anorexia se produtz una manca o diminucion del desir de manjar, un refús de las noiriduras e un abús de laxants. Las personas que la subisson se veson tostemp grassas encara que o sián pas, mas ne son pas conscientas. L'anorexia nerviosa se caracteriza per la paur d'aumentar de pes e per una percepcion distorsionada e deliranta del pròpri còs que fa que lo malaut se veja obès, encara que son pes siá per jos del pes recomandat. Per aquò, lo malaut comença una diminucion progressiva del pes a travèrs de junes e de reduccions dins sa dieta. Afècta sustot las femnas de mens de 25 ans. L'anorexia nerviosa se pòt tractar amb de tractament psicologic.

Consequéncias

[modificar | Modificar lo còdi]

L'anorexia nerviosa afècta la majoritat dels sistèmas de l'organisme. Presenta de consequéncias fòrça divèrsas.

  • Intolerància al fred, lo pacient a tostemp fred, encara que i aja de calor.
  • Atròfia musculara.
  • Diminucion de la grandor de las gengivas e mendre duretat dentala e ossosa, osteoporòsi.
  • Amenorrèa.
  • Ipertrofia de las glandolas salivalas.
  • Alteracion del sistèma cardiovascular: lo còr s'afeblís, apareis de bradicàrdia e ipotension (pròp de 95% d'espitalizats an lo pols bas).
  • Aumentacion de la susceptibilitat a las infeccions, deguda a una depression del sistèma immunitari que protegís contra las infeccions.
  • Leucopènia (50% la subís)
  • Anemia, deguda a la consomacion insufisenta de fèrre e proteïnas (aperaquí una tresena part dels anorexics n'a).
  • Pèrda del pel. Pèl seca, auriòla e cubèrta de pel fin. Pès e mans espompits. Dolor abdominala en se sesent, perque s'es perduda de graissa talament que los òsses entran en contacte amb la cadièra dirèctament sense lo coissin natural que representava la graissa. Dins l'anorexia purgativa, retard del cors del contengut intestinal e dificultat per son evacuacion, deguts a l'excès de laxants.
  • Alteracion del sistèma nerviós en causant apatia, irritacion e depression.
  • Diabèta insipida.
  • Pensadas confusas e memòria paura.
  • Insomnia.

Dins los cases de màger gravetat i pòt aver las complicacions seguentas:

  • Desidratacion. Arrítmias importantas. Malnutricion grèva. Mòrt (los tausses de mortalitat se trapan entre 2 e 10%).
  1. L'occitan esita entre anorexia (accentuat coma dins lo mot grèc d'origina e coma dins los mots correspondents en francés e italian) e anorèxia (accentuat coma dins los mots correspondents en catalan e espanhòl). La nòrma classica de l'occitan es pas explicita sus aqueste ponch.