Reialme lagida

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Reialme lagida

Lo reialme lagida en Mediterranèa orientala en 218 abC, en verd
Lo reialme lagida en Mediterranèa orientala en 218 abC, en verd
Caracteristicas
Region: Egipte, Anatolia, Cirenaïca
Epòca: 305 abC-30 abC
Dinastia: lagidas
Lengas: grèc, demotic
Capitala: Alexàndria

Lo reialme lagida foguèt un estat ellenistic fondat per lo macedonian Ptolemèu Ièr e eissit de las conquistas d'Alexandre lo Grand, qu'existiguèt de 305 abC a 30 abC. Centrat sus Egipte s'espandissèt, a son maximum, sus Mediterranèa orientala, en Cirenaïca, Chipre, Asia menora.

La dinastia lagida ten son nom de Lagos, lo paire de son fondador Ptolemèu Ièr. Es tamben de còps sonada la dinastia ptolemaïca.

Istòria[modificar | modificar la font]

Ptolemèu Ièr e la fondacion del reialme[modificar | modificar la font]

La mòrt d'Alexandre lo Grand en -323 menèt a un partment de l'empèri, puèi, lèu, a una guèrra de succession entre sos generals d'origina macedonians, sonats los diadòcs. Lo diadòc Ptolemèu Ièr, a qui Egipte aviá estada atribuïda, prenguèt lo títol de rei en -305[1].

Entre 298 e 277 abC, los lagidas parvenguèron a espandir lor dominacion en Mediterranèa, sus Ciren (-298), Chipre (-294), , las ciutats de Tir e Sidon en Fenicia (-286), puèi sus las còstas meridionals d'Asia menora (-277). Siria e Palestina son disputidas amb los seleucidas, dins una seguida de conflictes, las guèrras de Siria.

Declin[modificar | modificar la font]

A partir de 200 abC, l'Empèri regional dels lagidas declina. L'Asia menora es perduda. En 80, Ptolomèu XI es assassinat. Dins son testament, dona Egipte e Chipre en eretatge a la Republica romana. A partir d'aquí, lo reialme lagida ven mai que mai un estat contrarotlat per Roma. En 74 abC, Cirenaïca es romana, parièr per Chipre en 58. La darrièra sobeirana lagida es Cleopatra (51-30 abC)[2].

Dinastia[modificar | modificar la font]

Bust de Ptolemèu II en faraon, Brooklyn Museum

Los rei lagidas son:

Govèrn[modificar | modificar la font]

mosaïca d'estil grèc de Berenice II, coregenta amb Ptolemèu III, personificada en Alexàndria. Sa còfa es una proa de nau e sa fibula una ancora, çò que mòstra la poissança maritima dels lagids en Mediterranèa

Los reis lagidas se presentan coma los continuators de l'Egipte faraonica. Pòrtan lo títol de faraon e se fan representar dins l'estil egipcian. Tot parièr qu'a l'epòca faraonica, los reis son los proprietaris del país, e los abitants d'Egipte son vistes coma logant las tèrras. Los lagidas daissan mantenon la structura administrativa d'Egipte dividida en nomoi[1].

Tot parièr, daissan los egipcians practica la religion tradicionala. L'usança dels ieroglifs per los prèires autoctòns se perpetua dins los temples[1]. La dominacion macedoniana mena pasmens a de revòltas, per exemple en Egipte nauta, ont de 205 a 184 abC, los egipcians Harmachis e Anchmachis contestan lo poder lagida[3]. L'Egipte lagida es pasmens multinacionala. A la cima de l'estat, los macedonians dirigisson e tenon lo poder sus los autoctòns egipcians e tamben sus las comunitats imigradas, los grècs o los josieus[1].

Cultura[modificar | modificar la font]

Lo grèc, parlat per los macedonians, los grècs e los josieus, es la lenga de cultura, que lo centre ne'n es la nòva capitala Alexàndria. La construccion del Museion e de la Bibliotèca atrai los poètas e los scientifics de tot lo mond ellenistic, que ne'n fan lo centre del mond grèc[1].

L'egipcian parlat del periòde, lo demotic es tamben lenga oficiala, utilizat dins fòrça papirusses conservats[1].

Conscient de la dificultat de regnar sus una populacion divèrsa, Ptolemèu Ièr fondèt lo cult d'un dieu novèl sincretic, Serapis, que mescla de caractèrs de las religions grèga e egipciana[1].

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 et 1,6 Ploetz 1998, p. 182.
  2. Ploetz 1998, p. 183-184.
  3. Ploetz 1998, p. 183.

Fonts[modificar | modificar la font]

  • (de) Collectiu, 1998, Der Grosse Ploetz. Die Daten-Enzyklopädie der Weltgeschichte, Komet.
  • (en) E. Bickerman, 1983, The Seleucid Period, The Cambridge History of Iran, Volume3 (1), The Seleucid, Parthian ans Sasanian Periods, Ehsan Yarshater (editor), p. 3-20, Cambridge, Cambridge University Press.