Regim mediterranèu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Ortalissas e òli d'oliva, d'ingredients essencials del regim mediterranèu

Lo regim mediterranèu es tradicional dins divèrses païses de la riba de la mar Mediterranèa, dont Grècia, amb l'illa de Creta, l'Itàlia del sud mas tanben Provença pel países occitans.

D'estudis mòstran que lo regim alimentari dels Cretians mermariá la mortalitat e la mortilitat per malautiás cardiavasculàrias.

Qualques particularitats d'aquel regim se tròban tanben dins d'unas regions d'Occitània, e explicarián la paradòxa de la cosina francesa, mai son dos concèptes de diferénciar.

Lo regim mediterranèu assòcia :

  • un apòrt caloric relativament paure comparat a l’activitat fisica utilizada.
  • una abondància de legums e fruches frescs e secs, pan, cerealas.
  • produches d'origina animala en pichona quantitat : pauc de carn roja, levat un pauc de carn oelhièra, mai fòrça peisses ;
  • lipids ajustats, en gaireben exclusivitat d’òli d'oliva, que la màger qualitat es la seuna tenor en acids gras monoinsaturats, coma l'acid oleïc (omèga-9).
  • pichona quantitat d'acids gras saturats : pauc de lach e de burre, mai de formatge fresc o de iaorts ;
  • de vin roge, begut rasonablament e pendent los repaisses.

Un autre profièch probable d'aquel regim es ligat al biais de manjar, al plaser de manjar, a la convivéncia dels repaisses, moments importants de socializacion.