Radamant

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Minos, Eac e Radamant, Litografia de 1829.

Dins la mitologia grèga, Radamant (en grèc ancian Ῥαδάμανθυς / Rhadámanthus) es lo filh de Zèus e d'Euròpa (la filha d’Agenor filh de Poseïdon). Es conegut per sa vertut e sa justícia.

Mite[modificar | modificar la font]

Nàis en Crèta amb sos fraires Minos e (segon los autors) Sarpedon. Una version minoritària, contada per Pausanias que l'atribuís a Cineton d'Esparta, fa de Radamant lo filh d'Efès, el meteis filh de Talos.

Es elevat per Asterion, rei de Crèta, a qui Zèus aviá confiat Euròpa. Segon pseudo-Apollodòr, se garrolhar de jove amb sos fraires per l'amor d'un jovent, Miletos (o Atimnios).

Es reputat per sa saviesa e sa sagacitat. Diodòr lo presenta amb Minos coma un eròis civilizator, regnant sus un vast territòri que ne dicta las leis:« Tengava jos sa dominacion de grandas illas e gaireben totas las còstas de l'Asia que s'èran donadas volontàriament a el sus la reputacion de sa probitat. »

D'entre aquestas leis, i aquesta qu'autoriza l'emplec de la fòrça per véncer un agressor mai tanben la lei del talion.

Après qu'Asterion leguèt lo tròn de Crèta a Minos, aqueste ne profiècha per escartar lèu sos fraires, fasent ombratge de lor renommada: Radamant s'exilia alara a Ecalia, en Beocia, ont esposa Alcmèna, veusa d'Anfitrion. A dos filhs: Eritros e Gortis.

Après sa mòrt, es establit jutge dels Infèrns, amb Minos e Eac. Per Omèr, passa de jorn tranquils dins las illas dems Benastrucs ont esposa Alcmèna, la maire d'Eracles, a sa mòrt. Segon de versions mai tardièras, règna sol suls Aliscamps, o encara, segon Virgili, governariá lo Tartar.

Fonts[modificar | modificar la font]

  • Antoninus Liberalis, Metamorfòsis(33).
  • Apollodòr, Bibliotèca (II, 4, 9 ; II, 4, 11 ; III, 1, 1-2).
  • Catalòg de las femnas (fr. 141 MW).
  • Diodòr de Sicília, Bibliotèca istorica (V, passim).
  • Omèr, Odissèa (IV, 564 ; VII, 322-324).
  • Igin, Fablas (CLV).
  • Pausanias, Descripcion de la Grècia (VII, 3, 7 ; VIII, 53, 4-5).
  • Pindar (Olimpicas, II, 74-77 ; Piticas, II, 73-74).
  • Platon, Gorgias (523-524).
  • Teognis de Megare, Poèmas elegiacs (701).
  • Virgili, Eneïda (VI, 566).

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Luc Brisson (dir.) et Monique Canto-Sperber, Gorgias : Platon, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, (1re éd. 2006), 2204 p. (ISBN 978-2081218109)
  • Émile Chambry, Émeline Marquis, Alain Billault et Dominique Goust (trad. du grec ancien par Émile Chambry), Lucien de Samosate : Œuvres complètes, Éditions Robert Laffont, coll. « Bouquins », , 1248 p. (ISBN 9782221109021)
  • (en) Timothy Gantz, Early Greek Myth, Johns Hopkins University Press, [détail de l’édition], p. 259-260.