Podarcis muralis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Podarcis muralis
Descripcion d'l'imatge Podarcis muralis, Livorno.JPG.
Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Reptilia
Sosclassa Lepidosauria
Òrdre Squamata
Sosòrdre Sauria
Infraòrdre Scincomorpha
Familha Lacertidae
Genre Podarcis

Nom binominal

Podarcis muralis
(Laurenti, 1768)

Sinonims

  • Seps muralis Laurenti, 1768
  • Lacertus terrestris Garsault, 1764
  • Lacerta brongniardii Daudin, 1802
  • Lacerta merremia Risso, 1826
  • Lacerta muralis elegans Eimer, 1874
  • Lacerta muralis var. breviceps Boulenger, 1905
  • Lacerta muralis parkeri Mertens, 1926
  • Lacerta muralis colosii Taddei, 1949
  • Lacerta muralis appenninica Taddei, 1949
  • Lacerta muralis var. fusca maculiventris Werner, 1891

Estatut de conservacion UICN

( LC )
LC  : Preocupacion menora

L'anglòra (var. claupèire, claveta, lagremusa, grisòla, (Podarcis muralis) es una espècia de saurians de la familha dels Lacertids presenta en Euròpa del sud e que foguèt introdusida en America del Nòrd. Abita los murs vièlhs, muralhas, clapasses o luòcs rocoses.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Es un lausèrt[1],[2] de forma prima, espècia extrèmament polimorfa, amb una variabilitat extraordinària de las escatas, una coloracion fòrça variadissa, brun, grís o verdenca. La fàcia ventrala es clara, jauna, balva o rogenca. La garganta es pigalhada de negre.

Lo mascle mesura 20 cm, excepcionalament 25 cm, la feme 18 cm. Se pòt pas determinar lo sèxe abans la maturitat.

La coa d'aquel lausèrt romp facilament (autotomia), li permetent aital d'escapar als predators. D'efièch, l'extremitat perduda contunha de bolegar e pòt enganar l'atacant. Une coa de remplaçament torna butar mas sens escatas, uniformament grís fosc.

Répartition[modificar | modificar la font]

Aira de reparticion de Podarcis muralis

L'espècia s'encontra en Euròpa, d'Espanha al sud cap a Alemanha al nòrd, e de França a l'oèst fins a Grècia e Turquia a l'èst.

Foguèt introduit al Reialme Unit, en Colómbia Britanica en Canadà e en Ohio e Kentucky als Estats Units.

Noms dialectals[modificar | modificar la font]

En lemosin recep los noms engrasòla, (es/en)grinjòla, (es)grisòla, grinsòla, angreussa, rapieta, rapiòta, luserta, lusertina, larmusa/lermusa, sargate, serpauda, serpèta, serpentina, serpoleta, sinsòla.

En auvernhat beleta.

En gascon sisangla, shishangla, sanglanha, sancalina/sangalina, sang(l)arina, sanga(r)leta, singaleta, sicolana, sanglureta, singraula, singrauleta, angròta.

[3]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Vacher e Geniez, Les reptiles de France, Belgique, Luxembourg et Suisse, Paris, Biotope, Mèze & Muséum national dʼHistoire naturelle, , 544 p. (ISBN 978-2-914817-49-3)
  2. Matz & Weber, 2002 : Guide des amphibiens et reptiles d'Europe Les Guides du naturaliste, Delachaux & Niestlé, p. 1-292.
  3. La lista mai completa de noms es la seguenta: angròta, çarnalha, çarnilha, cernalha, chinchòla, chinsòla, culau, engrajola, engranolha, engrautina, engrinhauda, engrinjòla, engrisòla, engròta, esgrinjòla, grajola, graujòla, grijòla, grinjòla, fissorda, hissangla, luseta, rapieta, sagarlina, sancaleta, sancalina, sancarlina, sangaleta, sangalina, sangarleta, sanglanha, sanglantina, sanglareta, sanglarina, sanglina, sanglòla, sangòina, sangònha, sangrahusa, sangranha, sangrianha, sangrisòla, sanguelina, sanguineta, sangusia, sanluseta, santanhèra, sarelanha, sarlotina, sarrangleta, secalina, segondina, senda, sendan, sendra, sengarlina, sengrialha, senta-causia, sentan, sentra, shancalina, shancalhina, shicolana, shigarlina, shingraula, shishangla, shishangleta, sicolana, sicolaneta, sigarlina, sinaula, sincarlina, sindan, sindon, singardana, singarlina, singlanda, singlantana, singlauta, singlenta, singraula, singrauleta, singraulha, singraulheta, singueneta, singuineta, sinsaròla, sinsòla, sinsoleta, sinzòla L'ALF balha un grand nombre de noms; l'occitan e lo peitavin-santongés distinguisson netament lo lausèrt de l'angròla.