Vejatz lo contengut

Mrič

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaMrič
Melilla (es)
ⵎⵕⵉⵜⵛ (rif)
مليلية (ar) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialMelilla (es)[1] Modifica el valor a Wikidata
Administracion
CapitalaCap[nòta 1]
Capitala deComanderiá Generala de Melilla e Taifa de Melilla Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialaberbèr
espanhòl Modifica el valor a Wikidata
Politica
  Cònsol-President Modifica el valor a WikidataJuan José Imbroda (2000–2019)
Eduardo de Castro González (2019–2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
35° 16′ 57″ N, 2° 56′ 51″ O
EstatEspanha Modifica el valor a Wikidata
Superfícia12,338 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana30 m Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantPunt culminant de Melilla (130 m) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
  Totala86 780[2] Modifica el valor a Wikidata ab. (2025 Modifica el valor a Wikidata)
  Densitat7 033,55 ab./km²
Autras informacions
Còdi postal52001 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefonic952 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2ES-ML Modifica el valor a Wikidata

Sit webmelilla.es Modifica el valor a Wikidata

Mrič o Melilla (en berbèr Mrič = ⵎⵕⵉⵜⵛ ; en berbèr arcaïc Tamlilt ; en espanhòl e oficialament Melilla ; en arabi Malīliya = مليلية) es una vila autonòma d'Espanha que forma una enclava en Africa; es enrodada per Marròc.

Despuèi son independéncia en 1956, lo Reialme de Marròc reclama las ciutats de Mrič (Melilla) e Sabta (Ceuta) coma parts integrantas de son territòri nacional,[3] mas Espanha non a jamai negociat sus aquel tèma.[4]

La vila foguèt conquistada per l'espanhòl Juan Alonso Pérez de Guzmán en 1497. L'actuala frontièra foguèt fixada per de tractats en 1859, 1860, 1861 e 1894.

Mapa detalhada de Mrič o Melilla

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Vejatz tanben

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Melilla es organizada en una unica entitat administrativa.
  1. Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. Afirmat dins: Padrón municipal de España de 2025. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2025.
  3. Sayago Guzmán, Juan Manuel. ««Ceuta: por qué la reivindicación marroquí carece de toda verdad histórica»» (en espanhòl), 16 d'abril de 2023. www.gaceta.es. [Consulta: 26 de genièr de 2024]
  4. ««Mohamed VI defiende su derecho a reclamar Ceuta y Melilla»» (en espanhòl). Ediciones El País, 31 de julhet de 2002. [Consulta: 26 de genièr de 2024]