Vejatz lo contengut

Mrezisk

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo mrezisk es una lenga construcha creada per Libor Sztemon[1][2]. Coma lo lydnevi, lo seversk, lo slavëni (que n'es pro vesin) e lo slavisk, fa partida del grope fictiu de las lengas eslavas septentrionalas. Se sap paucas causas sus aquela lenga[3] qu'a pas qu'una pagina sus la rantèla, e que son creator moriguèt jovent.

Lo mrezisk s'escriu amb l'alfabet latin, e mai las letras Ö e Š.

Pronóncia del mrezisku
letraabcdefghijklmnoöpqrsštuvwxyz
pronónciaabʦdɛfghijklmnoəpɣrsʃtuvwɣzɯz

I a uèch cases. I a quatre declinasons.

Primièra declinason dels substantius
[modificar | modificar lo còdi]
Primièra declinason dels substantius: tipe man (òme)
cas singular plural
nominatiumanmaner
genitiumanemanere
datiumanumaneru
acusatiumanatmanerat
vocatiuo mano maner
locatiumanmanervö
instrumentalmanammaneram
ablatiumansimanersi
Segonda declinason dels substantius
[modificar | modificar lo còdi]
Segonda declinason dels substantius: tipe kvina (femna)
cas singular plural
nominatiukvinakvinar
genitiukvinajekvinare
datiukvinajukvinaru
acusatiukvinatkvinarat
vocatiuo kvinao kvinar
locatiukvinakvinarvö
instrumentalkvinamkvinaram
ablatiukvinasikvinarsi
Tresena declinason dels substantius
[modificar | modificar lo còdi]
Tresena declinason dels substantius: tipe zame (tèrra)
cas singular plural
nominatiuzamezamer
genitiuzamejezamere
datiuzamejuzameru
acusatiuzametzamerat
vocatiuo zameo zamer
locatiuzamezamervö
instrumentalzamemzameram
ablatiuzamesizamersi
Quatrena declinason dels substantius
[modificar | modificar lo còdi]
Quatrena declinason dels substantius: tipe mesto (ciutat)
cas singular plural
nominatiumestozamer
genitiumestojemestore
datiumestojumestoru
acusatiumestotmestorat
vocatiuo mestoo mestor
locatiumestomestorvö
instrumentalmestommestoram
ablatiumestosimestorsi
Declinason dels adjectius
[modificar | modificar lo còdi]
Declinason dels adjectius: tipe dobar (bon)
cas positiu comparatiu superlatiu
nominatiudobarydobartynajdobarty
genitiudobaryjedobartyjenajdobartyje
datiudobaryjudobartyjunajdobartyju
acusatiudobaryjatdobartyjatnajdobartyjat
vocatiuo dobaryo dobartyo najdobarty
locatiudobaryvödobartyvönajdobartyvö
instrumentaldobaryjamdobartyjamnajdobartyjam
ablatiudobarysidobartysinajdobartysi
Declinason dels pronoms personals
[modificar | modificar lo còdi]
Declinason dels pronoms personals
cas 1a persona 2a persona 3a persona 4a persona 5a persona 6a persona
nominatiujatehomeveny
genitiujavetevehovemevejenyve
datiujavutevuhovumevuvejunyvu
acusatiujattethotmetvetnyt
locatiujavötevöhovömevövevönyvö
instrumentaljamtemhommemvemnym
ablatiujasitesihosimesivesinysi
Numerals
nombre cardinal numeral generic multiplicatiu
0ništoništyništöreništykorte
1jedanjedanyjedanörejedankorte
2devadevanydevöredevakorte
3terateranytarnöreterakorte
4štaraštaranyštarnöreštarakorte
5pyntapyntanypyntörepyntakorte
6šastašastanšastörešastakorte
7sedamsedamysadmöresadmakorte
8osamosamyosmöreosmakorte
9devetdevetydevtöredevtakorte
10desatdesatydastöredastakorte
11jedanastajedanastyjedanastejednakorte
12devanastadevanastydevanastedevakorte
13teranastateranastyteranasteterakorte
14 štaranastaštaranastyštaranasteštarakorte
15pyntanastapyntanastypyntanastepyntakorte
16šastanastašastanastyšastanastešastakorte
17sedamnastasedamnastysedamnastesedamkorte
18osamnastaosamnastyosamnasteosamkorte
19devetnastadevetnastydevetnastedevetkorte
20devadestadevadestydevadestedevadestykorte
30teradestateradestyteradesteteradestykorte
40štaradestaštaradestyštaradesteštaradestykorte
50pyntadestapyntadestypyntadestepyntadestykorte
60šastadestašastadestyšastadestešastadestykorte
70sedamdestasedamdestysedamdestesedamdestykorte
80osamdestaosamdestyosamdesteosamdestykorte
90dovedestadovedestydovedestedovedestykorte
90 dovedesta-sedamdovedesta-sedamydovedesta-sadmöredovedesta-sadmakorte
100(jedan)séta(jedan)sety(jedna)störe(jedne)štökorte
200devasetadevasetydevastöredeveštökorte
300terasetaterasetyterastöretereštökorte
400štarasetaštarasetyštarastöreštareštökorte
500pyntasetapyntasetypyntastörepynteštökorte
600šastasetašastasetyšastastörešasteštökorte
700sedamsetasedamsetysadmastöresadmeštökorte
800osamsetaosamsetyosmastöreosmeštökorte
900dovesetadovesetydovestöredoveštökorte
1 000(jedan) tesac(jedan) tesacy(jedan) tesacöre(jedan) tesackorte
2 000déva tésacdéva tésacyndéva tésacöredéva tésackorte
1 000 000meljonmeljonymeljonöremeljonökorte
1 000 000 000meljordmeljordymeljordöremeljordökorte
1 000 000 000 000beljonbeljonybeljonörebeljonökorte

Los vèrbs del mrezisk fan servir tres temps fondamentals (passat, present, futur). La relativitat de l'accion se construís mercé a l'aspècte (imperfectiu : lo passat a lo sens d'imperfach, lo futur es compausat ; perfectiu : lo passat a lo sens de perfach, lo present a lo sens de futur immediat). Lo condicional se bastís mercé al prefixe bi- e al passat. La negacion, mercé al prefixe ne-.

betyn, èsser
persona passat present futur imperatiu subjontiu condicional
1abelemjem / embudem-jim / imbi-belem
2abelestes / esbudesbudöstis / isbi-beles
3abelesthest / estbudest-hist / istbi-belest
4abelesommesom / esombudesombudösmomisom /isombi-belesom
5abelesteveste / estebudestebudöstoviste / istebi-beleste
6abelenthent / entbudent-hint / intbi-beli
autres temps
infinitiu nom verbal gerondiu present gerondiu futur
betynbetijejesabeliv
nebetyn, èsser pas
persona passat present futur imperatiu subjontiu condicional
1anebelemnejem / nemnebudem-nejim / nimbi-nebelem
2anebelesnetes / nesnebudesnebudösnetis / nisbi-nebeles
3anebelestnehest / nestnebudest-nehist / nistbi-nebelest
4anebelesomnemesom / nesomnebudesomnebudösmonemisom / nisombi-nebelesom
5anebelesteneveste / nestenebudestenebudöstoneviste / nistebi-nebeleste
6anebelentnehent / nentnebudent-nehint / nintbi-nebeli
autres temps
infinitiu nom verbal gerondiu present gerondiu futur
nebetynnebetijenejesanebeliv
imetyn, aver
persona passat present futur imperatiu subjontiu condicional
1aimalemimembudem imety-imejimbi-imalem
2aimalesimesbudes imetyimelösimetisbi-imales
3aimalestimestbudest imety-imehistbi-imalest
4aimalesomimesombudesom imetyimelösmoimenisombi-imalesom
5aimalesteimestebudeste imetyimelöstoimetistebi-imaleste
6aimalentimentbudent imety-imehintbi-imalent
autres temps
infinitiu nom verbal gerondiu present gerondiu futur
imetynimetijeimajaimaliv
nemetyn, aver pas
persona passat present futur imperatiu subjontiu condicional
1anemalemnemembudem nemety-nemejimbi-nemalem
2anemalesnemesbudes nemetynemelösnemetisbi-nemales
3anemalestnemestbudest nemety-nemehistbi-nemalest
4anemalesomnemesombudesom nemetynemelösmonemenisombi-nemalesom
5anemalestenemestebudeste nemetynemelöstonemetistebi-nemaleste
6anemalentnementbudent nemety-nemehintbi-nemalent
autres temps
infinitiu nom verbal gerondiu present gerondiu futur
nemetynnemetijenemajanemaliv

Lo lexic del mrezisk es essencialament eslau[4].

mrezisk occitan
astenaqueste
belavecfebrièr, heurèr, belier
betynèsser, estar
BohDieu
cenaprètz, prèmi
cerkvecjunh
cestacamin, rota
danjorn, dia
daštecsetembre, seteme
denaquel (d'ailà)
domostal, casa, maison
floskebotelha, cantina
gersandivendres, divés, vendres
hoel, eth
hodan, annada
horyson, lo sieu
hostèst, levant
imetynaver
jaieu, jo
jarymon, lo mieu
jasnaauton, agòr, davalada, rèire-sason
jokyqual, quin
jozahtlenga
juhorsud, miègjorn, mieidia
kadqui (interogatiu)
kadölivqual que siá
keštycada
klenjandimars, mars
krežcrotz
kristandimenge, diménegue
ktoryqui (relatiu)
kvetecabril, abrial
kvinafemna, hemna, frema
ladavecgenièr, gèr, genoièr
laskaamor
letoestiu, ostiu
majecmai (mes)
manòme
menosautres, nosaus
merynòstre, noste, lo nòstre, lo noste
mesecmes, luna
mestociutat, vila
namanom
nekadqualqu'un
nekyqualque
nešaquicòm, quauquarren
nešavyde qualqu'un
nikaddegun, arrés
nišares, arren
nišavyde degun, d'arrés
nyels, eths
nyrylor, lors
ögjenyges, cap
parnecagost
pravdavertat
prihedecdecembre, deceme
rastilandimècres, dimèrcs, mecres
rekariu, arriu
rezijecoctobre, octobe
sedmicasetmana
sevarnòrd, bisa
smartmòrt, mort
snegecnovembre, noveme
soncandijòus, dijaus, jòus
stehodasègle, sécolo
svetlandiluns, luns
šaque
šabatandissabte, dishabte, dissandes
šakölivqué que siá
šavyde que
šjernaestela, estiala
štarvecjulhet, junhsega, julh, garba
tetu
teryton, lo tieu
tokytal, tau
ulicacarrièra, arrua, charriera
vevosautres, vosaus
veryvòstre, voste
vesnaprima, printemps
vesnecmarç
vestoèst, colcant
vrematemps
ystymeteis
zametèrra, país
zemafreg, hred, ivèrn
zevetvida, vita
  1. Pagina de L. Sztemon sul mrezisk (anglés): https://web.archive.org/web/20131220135547/http://ls78.sweb.cz/mrezisk.htm
  2. Joan Francés Blanc, Las lengas de Libor Sztemon 2: Sorgas - Jazyky Libora Sztemone 2: Prámeny - Libor Sztemon's Conlangs 2: Sources, Edicions Talvera, 2009, ISBN 979-10-90696-00-6 (tanben sus Archive.org). 2a edicion Las lengas de Libor Sztemon, Edicions Talvera, 2016, ISBN 979-10-90696-32-7.
  3. Joan Francés Blanc, Las lengas de Libor Sztemon 1 ; lo mrezisk, Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-01-3
  4. Joan Francés Blanc, Lexic mrezisk-chèc-occitan, Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-03-7