Miranda (arquitectura)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Miranda (omonimia).
Jol teulat de la nau e de la crozada de la basilica de Sant Sarnin de Tolosa, las mirandas tornadas après la « desrestauracion » de las intervencions de Viollet-le-Duc.
Ostal d'Assesat a Tolosa: las fenèstras del darrièr estatge èran a l’origina des mirandas obertas.

En arquitectura, se nomena miranda, del latin mirari, una partida nauta dins lo bastit amb una o mai baias destinadas a veire e gaitar a l'entorn. La miranda pòt designar un uèlh de buòu e en país catalan, per extension, una baia permetent d'i veire.

Arquitecture e urbanisme medievals[modificar | modificar la font]

De vilas e vilatges pòrtan un nom venent de miranda, considerat coma ostal fòrt e en seguida un ensemble fortificat amb foncion, per sa situacion geografica o son arquitectinica, de pòste de gaita: es lo cas de Marmanda, Mirmanda, e plan segur Miranda (Gèrs)[1].

Arquitectura occitana[modificar | modificar la font]

Subretot en Ocitaniá (Provença, Lengadòc, Gasconha…) atal se nomena l'obertura, mai sovent de cindre, realizada en seriá en naut d’un edifici, jol teulat, non tampat per una fenèstra o una grasilha. Es una de las caracteristicas de l’arquitectura occitana a partir del sègle XIII. Las mirandas connectadas per un camin de ronda avián sovent un ròtle defensiu.

L’exemple mai representatiu èra a la basilica de Sant Sarnin de Tolosa ont las mirandas regnavan jol teulat de la nau e crozada. Supprimidas per Viollet-le-Duc dins una restauracion de 1860, tornèron amb la « desrestauracion » de 1985.

Dins los ostals e quitament los rics ostals de familhas de Tolosa e del Lengadòc, las mirandas avián per utilitat de ventilar los estatges nauts ont se servaca lo pastèl. Sens autra foncion pas qu'estetica e la vista del « païsatge », la « miranda tolosana » fa partit del repertòri arquitectural de l’epòca classica coma definit per l’arquitècte Nicolas Bachelier.

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. A. Dauzat, Ch. Rostaing, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, Paris, Larousse, 1963

Annèxes[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligans extèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

wikt:Miranda