Ostal d'Assesat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Cort d'onor de l'Ostal d'Assesat


Situat prèp de la plaça Esquiròl a Tolosa, l'Ostal d'Assesat es un ostal de familha, bastit en 1555 - 1557 suls dessenhs de Nicolas Bachelier, mai grand arquitècte tolosan de la Renaissença. Darrièra un monumental portal de fusta i a una cort interiora, renovada en 1993. Abriga lo musèu de la Fondacion Bemberg que presenta una colleccion d'art, subretot de pintura, del sègle XV fins al començament del sègle XX.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Pèire d'Assesat donèt lo seu nom à l'ostal e Nicolas Bachelier seriá estat l'arquitecta d'aquel bastiment, que la construccion comencèt en 1555. Dos dels costats de la cort es d'una nautor de tres nivèls superpausant los tres òrdres classics (òrdre ionic, òrdre doric, òrdre corintian).

Aquel ostal auriá podut èsser dos còps mai grand se lo projècte d'origina aviá estat respectat. Mas, los vesins capitulèron pas fàcia a la ofras de Pierre d'Assesat, e volguèron pas vendre lor terren.

Pèire d'Assesat, ric industrial textil (pastelièr), podèt pas ne profeitat. Moriguèt roïnat en 1581 quitament avant que las òbras sián acabadas. L'ostal demorèt dins la familha Assesat fins a 1761.

La banca Ozenne, que comprèt lo bastiment al sègle XIX, lèu lo leguèt a la vila per qu'acculha de societa saventas. Es encara a l'ora d'ara una de las seunas missions. A partir de 1980, la vila comencèt la restauracion dels bastiments ancians e la construccion d'una extension modèrna.

La Fondacion Bemberg[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Fondacion Bemberg.
Carles IX de França per François Clouet.
Dintrada de la Fondacion Bemberg

L'ostal d'Assesat aculhís subretot lo musèu de la Fondacion Bemberg. En 1994, Georges Bemberg, ric argentin amator d'art, prèta per 99 ans a la municipalitat la remarcabla collection qu'aviá reunit (1 100 òbras que son de quadres, esculpturas e mai objèctes) per que vengan accessible al public. S'i pòt veire un ensems unic de mai de trenta tèlas de Pierre Bonnard e d'òbras de grand pintres des diferentas escòlas del sègle XV a XX (Canaletto, Tiepolo, Francois Boucher, Lucas Cranach, Titian,Véronèse, Tintoret, Antoon van Dyck, Claude Monet, Enric de Tolosa-Lautrèc, Edgar Degas, Paul Gauguin, Pau Cesana, Henri Matisse, Pablo Picasso, Georges Braque, Amadeo Modigliani...).

L'union de las acadèmias e societats saventas[modificar | Modificar lo còdi]

Cort interiora

L'ostal d'Assesat abriga l'union de las acadèmias e de las societats saventas que se compausa de sièis companhiás:

  • L'Acadèmia dels Jòcs Florals : Foguèt fondada en 1323 par sèt trobadors que la tòca es perpetar a Tolosa li lirisme cortés. Dempuèi lor fondacion, los jòcs florals son celebrats cada an lo 3 de mai. Aquela acadèmia es considerada coma mai anciana societat literària del mond occidental.
  • La Societat arqueologica del Miègjorn de França: estudia los monuments del Miègjorn de França.
  • L'Acadèmia de las sciéncias, inscripcions e bèlas letras de Tolosa: Fondada en 1640, 26 ans abans sa sòrra parisencal. L'Acadèmia de las sciéncias, inscripcions e bèlas letras de Tolosa bastguèt una fama nacionala e internacionala mejans de l'accion dels seus membres, dins los domènis de la conservacion, de l'enriquissament e de la difusion del saber.
  • La Societat de medecina, de quirurgia e de farmacia:
  • La Societat de geografia:
  • L'Acadèmia de legislacion:

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Ostal d'Assesat.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr)Bruno Tollon, Hôtels de Toulouse, p. 313-318, dans Congrès archéologique de France. 154a session. Monuments en Toulousain et Comminges. 1996, Société française d'archéologie, París, 2002
  • (fr)Marcel Sendrail, Pierre de Gorsse, Robert Mesuret, L'Hôtel d'Assézat, Édouard Privat Éditeur, Tolosa, 1961

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]