Mar d'Azov

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La mar d'Azov

La mar d'Azov (en rus Азовское море; en ucraïnian Азовське море; en tatar de Crimèa Azaq deñizi) es una mar intracontinentala religada a la mar Negra per l'estrech de Kerch. Mar pauc prigonda, s'estend sus una superfícia de 37 600 km2 e es bordada a l'oèst e al nòrd per Ucraïna, a l'èst per Russia e al sud per la peninsula de Crimèa (Ucraïna) e la peninsula de Taman (Russia), totas doas separadas per l'estrech de Kertch.

Ocean e mars d'Euròpa
Ocean e mars d'Euròpa

Geografia, geomorfologia[modificar | Modificar lo còdi]

La mar d'Azov constituís en realitat l'estuari comun de plusors flumes, que lo principal es Don. Las aigas d'aquela « mar» son saumastras (fòrça pauc saladas) e pauc prigondas (10 mètres en mejana); tan pauc prigondas qu'a l’epòca de la Grècia antica, la mar d'Azov foguèt considerada coma un lac bordat de paluns, nomenat Palus Meotis (« lac Meotide »). E mai, se deguèt cavar un canal lo long del litoral sud-oèst (canal de Pivinichno), per assegurar la circulacion de las naus fins a Dnièpre.

Idrologia[modificar | Modificar lo còdi]

Aquel bacin prenguèt una tala proporcion perque Don buta a son extremitat, a Rostov de Don, suls primièrs contrafòrts de la cadena de Caucàs.

Qualques flumes s’i escampan, prenent font dins Caucàs : Eía, Beísog, Koban. D'autres venon de la planura d’Ucraïna : Mios, Kalmios, Molotchna. Gaireben totes forman un estuari (liman) o un dèlta individual que desemboca aprèp dins aquel bacin comun.

Estat, pressions, responsas[modificar | Modificar lo còdi]

L’eutrofizacion d’origina agricòla e urbana es un dels problèmas regionals majors : lo taus de nitrats en particular doblèt o triplèt dins la mar Negra e dins la mar d’Azov dins las annadas 1980/1990 segon lo rapòrt DOBRIS[1] qu'estima que los contraròtles de las activitats en plena mar son insufisents. D'autres problèmas son ligats a l'introduccion d’espècias non indigènas.

Aspèctes istorics e geoestrategics[modificar | Modificar lo còdi]

Del temps de l'Empèri Otoman, s'i pescava lo famós esturion e s'i produsiá lo caviar exportat cap a Russia[2].

Se passa de la mar d'Azov a la mar Caspiana pel canal Don-Vòlga que religa Don a Vòlga en amont respectivament de Rostov de Don e d’Astracan. Aquò fa del estrech de Kertch un punt fòrça estrategic. Aquel estrech pauc prigond se pòt solament passar pel canal de Kertch.

Conflictes de territorialitat[modificar | Modificar lo còdi]

Autres còps mar interiora de l'URSS, la mar d'Azov se considèra uèi coma una mar internacionala (per Ucraïna) mas coma una « mar interiora de la CEI » per Russia. Aprèp l'incident de l'Illa de Touzla, en octobre de 2003, un acòrd se faguèt entre Russia e Ucraïna sus la mar d'Azov e l'estrech de Kertch.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Evaluacion DOBRIS Agéncia Europèa per l'Environament, 1994
  2. Font: Ancians archius imperials turcs d’Istambol, in (fr) Leçon inaugurale du Collège de France, par le turcologue Gilles Veinstein

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Articles connexes[modificar | Modificar lo còdi]