Mandarina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Madarina

La mandarina es un agrum. Es lo fruch del mandarinièr, un arbre de la familha dels Rutacèas.

Lo fruch d’un diamètre de 5 a 8 cm es esferica e un pauc plana. Sa popa, sucrada e perfumada, es una de las mens acidas d'entre los agrums, mas conten fòrça granas. Sa rusca es fina, d’una color roge-iranjada.

Una mandarina se divisís sovent en una desena de quartièrs nomenat « perna » en Perigòrd.

Varietats e caracteristicas[modificar | modificar la font]

La mandarina se pòt aisidament triar sens aisina. Los quartièrs se separant sens perdre de chuc. Aquelas qualitats ne fan un fruch aisit de consomir.

Valor energetica: 40 kcal/100g.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Las utilizacions de la mandarina son las meteissas qu'aquela de l’Irange. Es subretot consomida coma fruch de taula. La rusca s'utiliza per far de licors.

La rusca de la mandarina tanben se pòt utilizar per de preparacions medicalas, subretot en medecina tradicionala chinesa.

Cultura[modificar | modificar la font]

Flor de mandarinièr

Lo mandarinièr (Citrus reticulata) es un pichon arbre de fuèlhas simplas verdas escuras lusentas. Es originari de l'Asia del Sud-Èst (China e Vietnam). Es conegut en Euròpa sonque dempuèi lo començament del sègle XIX.

Es cultivat en Espanha, en Argeria, Tunisia, Marròc e als Estats Units d'America. Dins las zonas tròp frejas, s'empeuta sus Poncirus per suportar los ivèrns mai sevèrs.

Produccion[modificar | modificar la font]

La mandarina comuna es pauc a pauc remplaçada per d'ibrids sens grana, coma la clementina (ibrid de l’irange doç e de la mandarina)

Lo autres ibrids son la clemenvilla (crosament del tangelo e de clementina) e las ortanicas (ibrides de tangerina e d’irange).

Produccion en tonas de clementinas, de mandarinas e de tangerinas. Chifras 2004-2005
Donadas de FAOSTAT (FAO) [http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=fr Basa de donadas de la FAO

2004 2005
Bandièra de la Republica populara de China China 11 044 178,00 47 % 11 395 000,00 49 %
Bandièra d'Espanha Espanha 2 457 700,00 10 % 1 944 600,00 8 %
Bandièra de Brasil Brasil 1 163 213,00 5 % 1 270 000,00 5 %
Bandièra del Japon Japon 1 060 000,00 5 % 1 100 000,00 5 %
Bandièra : IranIran 720 000,00 3 % 720 000,00 3 %
Bandièra : TailàndiaTailàndia 668 000,00 3 % 670 000,00 3 %
Bandièra : EgipteEgipte 661 271,00 3 % 665 000,00 3 %
Bandièra : PaquistanPaquistan 505 000,00 2 % 587 000,00 2 %
Bandièra d'Itàlia Itàlia 611 134,00 3 % 585 844,00 2 %
Bandièra : TurquiaTurquia 670 000,00 3 % 585 000,00 2 %
Bandièra : Corèa del SudCorèa del Sud 584 353,00 2 % 580 000,00 2 %
Bandièra : ArgentinaArgentina 450 000,00 2 % 450 000,00 2 %
Bandièra : MarròcMarròc 443 000,00 2 % 425 000,00 2 %
Bandièra dels Estats Units Estats Units 476 270,00 2 % 390 090,00 2 %
Bandièra : MexicMexic 360 000,00 2 % 370 000,00 2 %
Autres païses 1 642 814,00 7 % 1 749 787,00 7 %
Total 23 516 933,00 100 % 23 487 321,00 100 %

Composition[modificar | modificar la font]

Composition moyenne de la mandarine pour cent grammes. [1]

Aiga 85,17 %
Glucids 13,34 %
Protids 0,81 %
Lipids 0,31 %
Fibras alimentàrias 1,8 %

Galerie d'images[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

<References>

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]


Catégorie:Flore (nom vernaculaire) Catégorie:Rutaceae Catégorie:Agrume

Catégorie:Fruit alimentaire

  1. [1]