Llengües Vives

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Llengües Vives es una publicacion bimestrala que dempuèi 1996 informa sus l’actualitat lingüistica del sud-oèst europèu. Centra lo sieu interès en las lengas galaico-portuguesa, asturiana, basca, aragonesa, occitana, catalana e sarda. Se coordina e s’edita dempuèi Barcelona, e compta sèt corresponsalias, una per cada lenga. Es una publicacion eptalingüa, perque cada seccion es redigida en la lenga que se'n parla.

A despart de l’editoriala e d’una seccion per cada lenga, Llengües Vives a una agenda d’actes, un vocabulari tematic eptalingüe e un apartat per l’opinion dels legeires.

Lo numèro 71 del Llengües Vives (de març de 2009) serà lo darrièr en version papièr.

Objectius[modificar | modificar la font]

A per objectius:

  • de facilitar la connexion e l'interconeissença entre los sèt domenis lingüistics minorizats del sud-oèst d’Euròpa.
  • d'espandir lo procèssus de normalizacion de totas sèt lengas, a fin que las experiéncias que se’n deriven siaguen de profiech per rèsta de domenis per los acorchir lo camin cap a la normalitat plena.
  • de denonciar las agressions que patisson caduna de las comunautats de la part dels govèrns, partits e entitats estatalas.
  • d'espandir las activitats del mond cultural de cada domeni.

Istòria[modificar | modificar la font]

L’an 1993 Frederic Perers -fondator e editor de Llengües Vives- visita pel primièr còp Euskal Herria e Galícia, dont seguís de prèp l'actualitat lingüistica. Lo trajècte cap a la nacion galèga lo pòrta a descobrir per edart las lengas aragonesa e asturiana. De retorn a l'ostal, las dificultats per aténher informacion contunhada e actualizada d’aquelas lengas -e tanben de l’occitana- lo fa prepausar la creacion d’un malhum qu'amasse de militants lingüistics dels sièis territòris.

Amb aquel objectiu, l’an 1994 fonda l’associacion L6, Accion pro-Lengas e comença d’establir los primièrs contactes als sièis domenis lingüistics. L’an 1995 L6 es inscricha al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya amb lo numèro 16.616.

Las fins de l’entitat son: 1) Far possible l’escambi d’opinions, experiéncias, estudis, documentacion e tot çò que tòca a las divèrsas lengas del sud-oèst europèu entre los divèrses membres de cada comunautat lingüistica. 2) Desvolopar de projèctes per difusar la realitat plurilingua del sud-oèst europèu dins e defòra d’aquel territòri. 3) Sosténer de campanhas per la normalizacion de l’aragonés, l’asturian, lo catalan, lo basc, lo galaico-portugués e l’occitan. 4) Sosténer de campanhas per l’oficialitat d'aquelas lengas sus la totalitat dels domenis geografics respectius.

L’an 1996 de membres d’L6 prenon part activa en d’actes e manifestacions que se debanan dins la majoritat dels sièis domenis lingüistics: "Corsa Aran per sa lengua", "Kilometroak", "Día de les Lletres Asturianes", "L’Aragonés en a carrera"…

L’ample territòri geografic qu'abraça l’associacion ne dificulta enòrmament l’operativitat e l’activitat de l’entitat acaba en se concretant basicament en l’edicion del bulletin Llengües Vives. Lo numèro 0 de la publicacion es editat al mes de julhet de 1996. Pensat com una pòrta de dintrada a las sièis lengas, aquel primièr numèro compta sus la participacion dels filològs Isaac Alonso Estraviz, Lourdes Álvarez, Francho Nagore e Jacme Taupiac.

L’an 1997 L6 se desplaça a Arbona (Euskal Herria) e Turri (Sardinna) per prendre part a doas amassadas de joves de nacions europèas sens Estat e amb lenga minorizada. A Uesca (Aragon) L6 assistís al primièr rencontre d’estudis sus la lenga aragonesa.

L’an 1998 Llengües Vives e lo bulletin Synergia menan una campanha per la modificacion de l’article 2 de la Constitucion francesa, que recep lo sosten de la majoritat de las principalas entitats occitanas, bascas e catalanas. En coïncidint amb lo numèro 9 Llengües Vives edita un suplement especial amb motiu de la segonda Jornada Europèa de las Lengas Minorizadas, que compta la participacion de las principalas autoritats normativas de las sièis lengas: Maria do Carmo Henríquez Salido (Presidenta de l’Associaçom Galega da Língua), Xosé Lluís García Arias (President de l’Academia de la Llingua Asturiana), Jean Haritschelhar (President d’Euskaltzaindia), Francho Nagore (President del Consello d’a Fabla Aragonesa), Joan Thomas (membre de l’Institut d’Estudis Occitans), Joan Albert Argente (President de la Seccion Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans).

L’an 1999 Llengües Vives pren part a las jornadas de las lengas d’Aragon, organizadas per l’associacion Nogará.

L’an 2000 Llengües Vives edita lo cd Llengües Vives del tercer mil·lenni, un trabalh discografic editat amb la collaboracion d’Esan Ozenki Records qu'amassava una cançon en caduna de las sièis lengas. I participan los grops Nenos da revolta (Galiza), Mus (Asturies), Kashbad (Euskal Herria), Mallacán (Aragon), Mescladissa (Occitània) e Tots sants (Païses Catalans).

L’an 2004 Llengües Vives sosten una campanha de promocion del Jorn europèu de las lengas (26 de setembre) instituit tres ans abans per l'UE amb l’objectiu de difusar l’aprendissatge d’idiòmas e la sensibilizacion ciutadana sus la diversitat lingüistica e culturala del continent. Amb l'intencion de dotar de mai de contengut aquela jornada, e sustot de far possible que lo grand public aja tanben accès -almens un còp l’an- a las lengas minorizadas del sud-oèst europèu, lo bulletin prepausa als principals rotatius escriches en aquelas lengas que promògan la jornada. I prenon part Les Noticies (Asturias), Avui (Païses Catalans), Berria (Euskal Herria) e La Setmana (Occitània). A Nosa Tèrra (Galiza) i participa de faiçon fòrça especiala, amb l'enviament per envelopa del numèro 44 de Llengües Vives a l'abans-darrièr numèro del mes de setembre (lo tiratge del numèro 44 despassa atal los 15 000 exemplars).

L’an 2005 Llengües Vives repetís la campanha de l’an anterior, aqueste còp amb la participacion de La Setmana (Occitània) e Qriterio (Aragon). L’Avenç e El Punt (Païses Catalans) i prenon part amb una implicacion maxima, en enviant per envelopa lo numèro 50 del Llengües Vives los jorns 16 e 26 de setembre respectivament, e en ne fasent lo numèro pus difusat de l'istòria del bulletin (30 000 exemplars). A l’escasença de l’edicion del numèro 50, Llengües Vives es convidat a parlar sus las lengas minorizadas dins los programas Si més no e Escolta la nit de Catalunya Ràdio.

L’an 2006 Llengües Vives edita lo cd Llengües Vives 1996-2006, un trabalh discografic que festeja los dètz ans de la publicacion. I prenon part los grops Non residentz, Marful, Ecléctica Ensemble (Galiza); Mus, K-Nalón, Xera (Asturies), Fermin Muguruza, Sorkun, MAK (Euskal Herria); Mallacán, L'Orquestina del Fabirol, Eleutroxiloca (Aragon); Massilia Sound System, Mauresca, Gai Saber (Occitània); Sisa & La Verbena Galàctica, Joan Miquel Oliver, Niu (Països Catalans).

A comptar del numèro 57 Llengües Vives dobrís una corresponsalia a Sardenha e incorpòra la lenga sarda.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]