Joan Estève Esquiròl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Retrach d'Esquiròl en 1838

Joan Estève Esquiròl (Tolosa lo 4 de genièr de 1772[1] - París lo 12 de decembre de 1840) èra un psiquiatre, considerat coma lo paire de l'espital psiquiatric francés: en efècte faguèt votar la lei de 1838 obligant cada departament a se dotar d'un espital especializat.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Èra filh d'un negociant tolosenc, prior de la borsa dels marcants, elegit capitol en 1787[2].

Anèt en 1799 a París, foguèt d'en primièr disciple de Jean-Nicolas Corvisart a la Caritat, puèi a partir de 1801 trabalhèt amb Pinel a la Salpêtrière. En 1805, escriguèt : Las Passions consideradas coma causa, simptòma, e mejan de la maladia mentala.

Puèi en 1820, succediguèt a Pinel e venguèt mètge en cap de la Salpêtrière. Creèt dins la carrièra Buffon un ostal de santat privada per alienats. Apuèi, creèt un ostal de santat privada prèp d'Ivry-sur-Seine. Al moment de la mòrt d'Antoine-Athanase Royer-Collard, venguèt mètge en cap de l'Ostal Reial de Charenton, uèi l'espital Esquirol.

Aguèt coma disciple lo psiquiatre tolosenc Gerard Marchant.

Elements clau de son òbra[modificar | Modificar lo còdi]

Nosografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Es un dels primièrs que faguèt la distincion entre allucinacions (percepcions sens objècte extèrne, produitas e bastidas per l'esperit) e illusions (errors de percepcion; interpretacion marrida dels estimuli vertadièrs)
  • Parallèl Foliá-Passions :

Per el las passions serián çò que nos pòrta a agir e qu'es pas d'òrdre intellectual: son a l'origina de l'alienacion mentala. La foliá seriá facha de las passions fins a l'extrèm. Auriá doncas una diferéncia quantitativa entre ambedoas. Segon el, dins l'enfancia, i a pas de passions, doncas pas d'alienats.

Terapeutica[modificar | Modificar lo còdi]

  • Per el, las passions devon servir al tractament de las malautiás.

Cal qu'i aja repression per qu'i aja garison del malaut: inspirar un sentiment de paur, que domda e subjuga lo malaut, e provocar un brandida morala plaçant l'alienat dins un estat opausat e contrari a aquel qu'èra abans que s'utilize lo mejan. Es lo metòde perturbator. Per Esquiròl, sufís donca pas mai de parlar amb suavitat e còrdolor, segon lo tractament moral de Pinel.

Ròtle important sul plan administratiu e legislatiu[modificar | Modificar lo còdi]

Teorician clar e practic de las institucions psiquiatricas, es amb sos disciples a l'origina de l'adopcion de la lei del 30 de junh de 1838 concernissent los alienats, qu'acaba amb las decisions d'intèrnament arbitraris per simpla letra tampada o decisions de justícia.

Influéncia[modificar | Modificar lo còdi]

Aguèt una influéncia suls patologistas alemands, coma Karl Christian Hille e Johann Christian August Heinroth, los primièrs de traduire son òbra dins lor lenga.

Omenatge[modificar | Modificar lo còdi]

En 1897, la municipalitat de Tolosa fa omenatge a Esquirol e Pinel plaçant lors bustes dins la sala dels Illustres del Capitòli.

Toponims[modificar | Modificar lo còdi]

Espitals[modificar | Modificar lo còdi]

Publicacions[modificar | Modificar lo còdi]

Redigiguèt un rapòrt Suls establiments consacrats als alienats en França. Son obratge principal pòrta lo titre de De las malautiás mentalas consideradas jol rapòrt medical, igienic, e medicolegal.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr)L. Hahn, article « Esquirol »[3], (fr)Dictionari enciclopédic de las sciéncias medicalas, Ed. Asselin et Houzeau e G. Masson, París, 1888, p. 91.
  • (en)Rafael Huertas, "Between doctrine and clinical practice: nosography and semiology in the work of Jean-Etienne-Dominique Esquirol (1772—1840)," History of Psychiatry, 19,2 (2008), 123-140.
  • (fr)ALLILAIRE, Jean-François [sous la direction de]. Jean-Etienne-Dominique Esquirol, une œuvre clinique, thérapeutique et institutionnelle. Levallois-Perret : Interligne, 2001. 202 p.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Joan Estève Esquiròl.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr)Des maladies mentales et des asiles d'aliénés, Jean-Pierre Falret, ed. Baillière, 1864. p.781-785. Consultar en linha.
  2. (fr)Christian Maillebiau, Dictionnaire de Toulouse, Loubatières, 2006
  3. Article en linha