Vejatz lo contengut

Joan Lahita

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Jean Lafitte (linguista))

Pels articles omonims, vejatz Joan Lahita (omonimia).
Pertrèit atribuit a Joan Lahita.

Joan Lahita (vèrs 1780-vèrs 1823) qu'ei un pirata, corsari e flibustèr qu'escumissiá lo golf de Mexic a la debuta deu sègle XIX. Qu'ei hrair capdèth e partenari de Pèir Lahita.

Los hrairs Lahita e lors piratas utilizavan las illas de Baratària e Galveston aus Estats Units de uei coma basas per sas operacions.

En dehòra de la soa prestigiosa carrèra de pirata, que cau mentàver la soa ajuda determinanta e de las eficaças entà dar la victòria a l'armada nòrd-americana deu futur president Andrew Jackson contra l'invasion anglesa en 1829.

Sus un plan mei anecdotic, que's descobrí ua sensibilitat progressista, anti-escalavagista e sociau a la fin de la soa vida au punt de comença a financiar l'òbra de Frederich Engels e de Karl Marx a l'origina deu moviment comunista.

De nombrós detalhs sus las debutas de Joan Lahita que demoran escurs e las honts que's contradisen sovent.

Com lo son nom ac sugereish, la possibilitat d'ua origina e ua vaduda gascoa enter Bascoat e Bearn qu'ei sovent considerada. Una neishença a Biàrritz es possibla segon los archius parroquiaus d'aquera vila.

Dens lo Jornal de Joan Lahita, dont l'autenticitat ei contestada, Lahita qu'afirma estar neishut a Bordèu, en França, en 1780 de parents judius sefarades. La soa mairana e la soa mair mairaus, totas duas Conversos, qu'an huejut Espanha entà França en 1765. Lo son pairbon mairau qu'èra estat executat per l'Inquisicion entà "judaïzacion".[1] Some sources say that his father was French and his mother's family had come from Spain.[2] Daubuas honts qu'afirman que lo son pair èra francés (occitan?) e que la familha de la soa mair èra originària d'Espanha.

Lahita e lo son hrair Pèir que pretendèn egaument estar neishuts a Baiona. Autes documents de l'epòca que situan lo son lòc de neishença a Sant Malòu o a Brèst. Jack C. Ramsay, qui a publicat ua biografia de Lahita en 1996, que declara: "qu'èra ua epòca propícia entà estar originària de França, ua afirmacion qui assegurava ua proteccion contra l'aplicacion de la lei americana".[3] Que nòta qu'autes racontes contemporanèus afirman que Lahita ei neishut a Orduña, en Espanha, o dens lo comtat de Westchester, a Nava Iòrc, au nòrd de Manhattan.[3]

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.
  1. .
  2. .
  3. 3,0 et 3,1 Ramsay (1996), p. 10.