Golf de Mexic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Lo golf de Mexic en 3D

Lo golf de Mexic (en anglés Gulf of Mexico, en espanhòl Golfo de México) es la part de l'ocean Atlantic compresa entre las peninsulas de Florida e Yucatan, al sud-èst de l'America del Nòrd. Comunica al sud-èst amb la mar Cariba pel canal de Yucatan e a l'èst amb l'Atlantic pel canal de Florida. S'espandís sus una superfícia d'1 550 000 km² e atenh una fonsor maximala de 3804 m.

Los estats ribairencs del golf son:

Lo corrent del Golf, un corrent caud de l'ocean Atlantic e un dels corrents oceanics mai fòrts que se conesca, a per origina precisament lo golf de Mexic. Lo golf recep la visita, mantuna vegada cada sason, dels auragans potents de l'Atlantic; d'unes an causat de pèrdas umanas e materialas (demest los pus recents, per exemple, l'auragan Katrina en l'an 2005).

La baia de Campeche, en Mexic, es un de las grandas entradas d'aqueste golf, e es sonque un exemple de las nombrosas baias e calas que descopan la còsta del golf de Mexic. I desembocan un grand nombre de rius, que lo principal es Mississipí. Lo litoral del golf es plan gaireben pertot e se caracteriza per la preséncia de longas e estrechas barrièras de petitas illas, e tanben sanhas e paluns e de grandas extensions de plajas sablonosas.

Las ciutats costièras principalas son Tampa, Saint Petersburg, Pensacola, Mobile, Nòva Orleans, Beaumont e Houston (totas aquelas als Estats Units), Tampico, Tuxpan, Veracruz e Mérida (en Mexic) e l'Avana (a Cuba).

Geologia[modificar | modificar la font]

Lo consensus entre los geològs, qu'an estudiat la geologia del Golf de Mexic, es que entrò a la fin del Triassic, lo Golf de Mexic existiá pas. Abans lo Triassic tardiu, l'airal ara ocupat pel Golf de Mexic èra una tèrra seca, qu'inclusiá la rusca continentala ont se tròba uèi Yucatan, al mitan del grand supercontinent de la Pangèa. Aquesta tèrra presenta de contunh una cadena de montanha que s'estend del nòrd-Mexic central, a travèrs lo soslevament tectonic de Marathon fins a l'oèst de Tèxas e las montanhas Ouachita d'Oklahoma, fins Alabama que i es ligat dirèctament per las montanhas Apalaches. Foguèt creat per la collision de las placas continentalas que formèron Pangèa. Coma o comprenguèron Roy Furgoneta Arsdale e Randel T. Cox, aquestas montanhas se bresèron al Cretacèu tardiu amb la formacion de la baia de Mississipí.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]