Howard Carter

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Venètz de demandar una traduccion de Howard Carter.

Creatz (exemple detalhat) la sospagina qu'assegurarà lo seguiment del processús de traduccion en clicant sus Projècte:Traduccion/Howard Carter.

Howard Carter

Howard Carter (nascut lo 9 de mai de 1874 – mòrt lo 2 de març de 1939) èra un arqueològ e egiptològ anglés. Es lo descobridor mai famós per sa descobèrta de KV62, la tomba de Totankhamòn dins la Val dels Reis a Loxòr en Egipte.

Familha[modificar | Modificar lo còdi]

Howard Carter nasquèt en 1874 a Kensington, Londres, lo cabdet de uèch enfants. Son paire, Samuel Carter, èra un artista coma o èra tanben son fraire William Carter, (1863-1939). Sa maire èra Martha Joyce (Sands) Carter. Carter cresquèt a Swaffham, dins lo nòrd del Norfolk, e aguèt pas d'educacion formala. Son paire li aprenguèt las fondamentas del dessenh e de la pintura.

Òbras de joventut[modificar | Modificar lo còdi]

Carter comencèt a trabalhar en 1890, quand aviá 17 ans, en copiar d'inscripcions e de pinturas en Egipte. Trabalhèt dins l'excavacion de Beni Hasan, l'endrech ont se tròban las tombas dels princis del Middle Egypt, c. 2000 BC. Mai tard passèt jos la direccion de William Flinders Petrie.

Es tanben celèbre ja que trobèt las remasilhas de la tomba de la Reina Hatshepsut a Deir el-Bahri. En 1899, a l'edat de 25 ans, un emplec dins lo Servici de las Antiquitats Egipcianas, foguèt prepausat a Carter. Pasmens ne demissionèt lèu en resulta d'una disputa entre de gardas de sit egipcians e un grop de toristas franceses èbris en 1905.

La tomba de Totankhamon[modificar | Modificar lo còdi]

Aprèp maitas annadas dificilas, Carter foguèt presentat, en 1907, a Lòrd Carnarvon, un amator entosiasta qu'èra decidit a pagar los fraisses necessaris per permetre que lo trabalh de Carter contunhèsse. Plan lèu, Carter èra a supervisar totas las excavacions de Lòrd Carnarvon.

Lòrd Carnarvon financèt las recèrcas de Carter per trobar la tomba d'un faraon desconegut abans, Totankhamon, que Carter n'aviá descobèrt l'existéncia. Aprèp qualques meses de recèrcas sens resultas, Carnarvon comencèt de se lanhar de la manca de resultas de son investiment e, en 1922, balhèt a Carter un darrièr finançament per trobar la tomba.

Lo 4 de novembre de 1922, a la fin de 15 annadas de recèrca e de finançament, Carter finalament trobèt l'escalièr que menava a la tomba de Totankhamon (que seriá puèi denominada KV62). Aquesta tomba es per ara la tomba de faraon melhor preservada e mai intacta que siá estada trobada dins la Val dels Reis. Mandèt un telegraf a Lòrd Carnarvon per tal que venguèsse, e lo 23 de novembre de 1922, acompanhat de Lòrd Carnarvon, la filha d'aqueste, e d'autres in attendance, Carter faguèt la celèbra "pichona bèrca dins lo canton en naut a man esquèrra" de la dintrada, e aital poguèt espinchar dedins gràcias al lum d'una candela e veire qu'una bèla part dels tresaurs d'aur e d'ebèn èran encara en plaça. Sabiá pas encara en aquel moment s'aquò èra pas qu'"una tomba o sonque un amagatal," mas vegèt a debon una dintrada sagelada prometedoira entre doas estatuas sentinèlas.

Las nombrosas setmanas seguentas foguèron passadas a catalogar menimosament los contenguts de l'antecambra. Lo 16 de febrièr de 1923, Carter dobriguèt la dintrada sagelada, e trobèt que menava a debon a la cambra burial, e vistalhèt aital per primièr còp lo sarcofag de Totankhamon.

NB: Los quites documents de Carter suggerisson que el, Lòrd Carnarvon & Lady Evelyn Herbert dintrèron dins la tomba just aprèp que la descobriguèssen - sens esperar l'arribada dels oficials egipcians (coma o estipulava lo permés d'excavacion). De teorias estranhas e aparentament inexactas son estadas presentada a prepaus de çò que se passèt exactament; pasmens sembla probable que s'agissiá purament (en realitat) d'un cas de curiositat impacienta. Probable se sentiguèron entitled a agachar qu'avián investit fòrça temps, esfòrces e argent sul projècte pendent un bon nombre d'annadas - Es comunament acceptat que sas relacions e los agents del govèrn interessats per las descobèrtas èra agotada fins al ponch que la non-cooperacion tacita venguèt gaireben una segonda natura per Carter.

Mentre que desfasián las bendas de la momia, segurament en cèrca d'un tresaur, lo crani de l'ancian rei se destaquèt del còs. L'impacte de la casuda en fòra de la tomba faguèt una dent dins lo crani. Los egipcians pensavan qu'un rei podiá èsser immortal sonque se son còs demorava pas destorbat, donc d'unes creson que lo nom del rei deu encara èsser evocat uèi coma a remembrance.

Trabalh posterior e mòrt[modificar | Modificar lo còdi]

Aprèp qu'aguèsse catalogat sas trobalhas considerablas, Carter se retirèt de l'arqueologia e venguèt un colleccionaire. Visitèt los Estats Units en 1924, e faguèt una seria de conferéncias illustradas dins Nòva York que foguèron seguidas per un public plan important e entosiasta. Se moriguèt en Anglatèrra en 1939 a l'edat de 64 ans. La mòrt de l'arqueològ, tant de temps aprèp la dobertura de la tomba, es la pròva mai abituala qu'es avançada per las personas scepticas per tal de rebutar l'idèa d'una malediccion (la "Malediccion dels Faraons") que patiguèsse lo grop pr'amor qu'aviá violat la tomba de Totankhamon.

Howard Carter es enterrat al cementèri de Putney Vale dins l'oèst de Londres. Es escrich sus sa tomba: "May your spirit live, May you spend millions of years, You who love Thebes, Sitting with your face to the north wind, Your eyes beholding happiness." (a ras de la Wishing Cup de Tutankhamon)

L'ostal de Carter dins la Necropòli tebana

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Portal Egiptopèdia
Accedissètz dirèctament als articles de Wikipèdia concernent l'Egipte antica :

Istòria | Geografia | Organizacion politica | Faraon | Art | Mitologia | Dius | Vida vidanta | Bibliografia | Egiptològs | Lexic