Expressionnisme abstrach

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pintura expressionista abstracha d'Alexander Calder (1898-1976).

L’expressionisme abstrach es un corrent artistic originari de la vila de Nòva York que foguèt actiu de la fin de la Segonda Guèrra Mondiala (1939-1945) au començament deis ans 1960. Se desvolopèt dins lei domenis de la pintura, de l'escultura e de la fotografia. En partida finançat per la CIA per contrar lo realisme socialista sovietic, lo movement es caracterizat per una gròssa diversitat amb de tendàncias coma :

  • lo Color Field painting es definit per l'usatge d'estendudas largas de colors brutas e unidas. L'objectiu es de permetre la realizacion de plans ininterromputs per donar una impression de constància de forma e de procès. A la fin deis ans 1950, la tecnica evolucionèt per integrar de raiaduras, de motius geometrics ò de referéncias dins la natura.
  • l’action painting es un ensemble despariat de tecnicas de projeccion, d'escolament e de propulsion de la pintura destinadas a mantenir l'espontaneïtat de l'artista dins la realizacion de son òbra. Es aparegut dins lo corrent deis ans 1950 en reaccion au Color Field painting.

Pasmens, en causa de la diversitat dau movement, plusors pintres majors de l'expressionisme abstrach pòdon pas èsser integrats dins aquelei categorias.

Au nivèu istoric, l'expressionisme abstrach aguèt una certana importància car, dins lo contèxte de la destruccion d'Euròpa après 1945, permetèt a Nòva York de venir la capitala mondiala de l'art en plaça de París. Dins lo corrent deis ans 1960, lo movement dispareguèt en causa de sa febla unitat (desvolopament de sei brancas intèrnas) e de l'aparicion de tendàncias novèlas coma la volontat de trabalhar de motius geometrics (art concrèt...) ò, au contrari, de desvolopar d'arts sensa figuras construchas (abstraccion lirica...).

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) David Anfam, Abstract Expressionism, Thames & Hudson, 1990.
  • (en) Daniel Belgrad, The Culture of Spontaneity. Improvisation and the Arts in Postwar America, University of Chicago Press, 1998.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]