Ans 1980 : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
|||
Linha 4 : | Linha 4 : | ||
'''1987''' : dos ans après la signatura de la [[Convencion de Viena sus la proteccion dau jaç d'ozòn]] (→ [[1985]]), plusors [[estat]]s signèron lo [[Protocòl de Montreal]] per enebir l'utilizacion dei gas CFC a partir de [[2009]] (franc de quauqueis usatges limitats en [[medecina]]). Aqueu tèxte foguèt pauc a pauc ratificat per totei leis [[estat]]s de la [[planeta]]. |
'''1987''' : dos ans après la signatura de la [[Convencion de Viena sus la proteccion dau jaç d'ozòn]] (→ [[1985]]), plusors [[estat]]s signèron lo [[Protocòl de Montreal]] per enebir l'utilizacion dei gas CFC a partir de [[2009]] (franc de quauqueis usatges limitats en [[medecina]]). Aqueu tèxte foguèt pauc a pauc ratificat per totei leis [[estat]]s de la [[planeta]]. |
||
<br/> |
|||
'''1987''' : intrada en servici dau premier [[sosmarin nuclear lançaire d'engenhs]] chinés. |
|||
<br/> |
|||
'''1987''' : en [[Iraq]], l'intrada de tropas [[iran]]ianas en [[Curdistan]] a proximitat de [[Sulaymaniyya]] entraïnèt una intensificacion de la repression anticurda menada per leis autoritats de [[Bagdad]]. En particular, [[Saddam Hussein]] autorizèt l'utilizacion d'[[arma quimica|armas quimicas]] còntra lei populacions civilas en revòuta. Dins lo Golf, [[Iran]] assaièt d'internacionalizar lo conflicte en atacant de [[naviri]]s marchands per obtenir la fin dau sostèn internacionau a Iraq. Aquò entraïnèt una repòsta viva deis Estats Units que placèron divèrsei naviris sota sa proteccion e mandèron de naviris militars dins la region. Una tiera de combats navaus s'acabèron per de desfachas iranianas que perdiguèron plusors naviris leugiers. |
|||
== Cultura == |
== Cultura == |
Version del 23 decembre de 2020 a 16.16
Istòria
1987 : dos ans après la signatura de la Convencion de Viena sus la proteccion dau jaç d'ozòn (→ 1985), plusors estats signèron lo Protocòl de Montreal per enebir l'utilizacion dei gas CFC a partir de 2009 (franc de quauqueis usatges limitats en medecina). Aqueu tèxte foguèt pauc a pauc ratificat per totei leis estats de la planeta.
1987 : intrada en servici dau premier sosmarin nuclear lançaire d'engenhs chinés.
1987 : en Iraq, l'intrada de tropas iranianas en Curdistan a proximitat de Sulaymaniyya entraïnèt una intensificacion de la repression anticurda menada per leis autoritats de Bagdad. En particular, Saddam Hussein autorizèt l'utilizacion d'armas quimicas còntra lei populacions civilas en revòuta. Dins lo Golf, Iran assaièt d'internacionalizar lo conflicte en atacant de naviris marchands per obtenir la fin dau sostèn internacionau a Iraq. Aquò entraïnèt una repòsta viva deis Estats Units que placèron divèrsei naviris sota sa proteccion e mandèron de naviris militars dins la region. Una tiera de combats navaus s'acabèron per de desfachas iranianas que perdiguèron plusors naviris leugiers.
Cultura
Sciéncias e tecnicas
1986 : premier vaccin còntra lo paludisme. Pasmens, lo projècte s'acabèt per una revirada car aviá ges d'efiech còntra Plasmodium falciparum.
1987 : dins lo Grand Nívol de Magellan, explosion de la supernova SN 1987A que foguèt la premiera supernova visibla a uelh nus dempuei 1604. Foguèt fòrça estudiada per leis astronóms que collectèron d'importantei donadas sus lo fenomèn. En particular, l'estela a l'origina de l'explosion, una supergiganta blava, foguèt una suspresa car aqueu tipe d'estèla èra alora pas supausada èsser capable d'entraïnar una supernova.
Decès
- Félix Bloch, fisician soís.
- Louis de Broglie, fisician francés.
- Philip Levine, biologista estatsunidenc.
- Ernst Ruska, fisician alemand.
- Albert Szent-Györgyi, bioquimista ongrés.
- Hideki Yukawa, fisician japonés.
- Helmuth Walter, engenhaire alemand.