Monts de Judèa : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 9 : Linha 9 :
Fichièr:Land of Israel.jpg|Lo Wadi es-Ṣur dens la vath d'Elah
Fichièr:Land of Israel.jpg|Lo Wadi es-Ṣur dens la vath d'Elah
Fichièr:Panorama from beth meir 5.jpg|Vista despuish Beit Meir
Fichièr:Panorama from beth meir 5.jpg|Vista despuish Beit Meir
Fichièr:Judaean mountains.jpg|Vista de Ḫirbet al-Deir, sus la {{Cita|linha verda}} de 'cessatz lo huec' de la guèrra de 1948-1949 traçada enter las fòrças israelianas e arabas, tanben aperada {{Cita|[[frontiera|frontèra]] de 1967}} enter [[Israèl]] e [[Cisjordania]].
Fichièr:Judaean mountains.jpg|Vista de Ḫirbet al-Deir, sus la {{Cita|linha verda}} o {{Cita|[[frontiera|frontèra]] de 1967}} enter [[Israèl]] e [[Cisjordania]].
Fichièr:Ancient ruin near Neve Michael.jpg|Vestigis d'un bastiment ancian près de Nevè Miḥaèl
Fichièr:Ancient ruin near Neve Michael.jpg|Vestigis d'un bastiment ancian près de Nevè Miḥaèl
Fichièr:Mount Nabi Yunis in Halhul, Palestine.jpg|Ḥalḥul vist despuish lo mont Nabi Yunis, punt culminant o som deus monts de Judèa (e de l'estat de Palestina) ({{NaU|1030|m}})
Fichièr:Mount Nabi Yunis in Halhul, Palestine.jpg|Ḥalḥul vist despuish lo mont Nabi Yunis, punt culminant o som deus monts de Judèa (e de l'estat de Palestina) ({{NaU|1030|m}})

Version del 30 març de 2020 a 16.43

Los monts de Judèa que son ua cadena de montanhas de l'Orient Mejan situadas enter las planas litoraus de la mar Mediterranèa e lo desèrt de Judèa. Qu'an ua altitud mejana de 900 m e que son despartits en tres regions: los monts de Benjamin o de Bet-Èl (la vila centrau deus quaus ei Ramallah) au nòrd, los monts de Jerusalèm au center e los monts d'Ebron au sud. La temperatura mejana annau qu'ei de 17 °C mes òm que pòt aver 15 °C de diferéncia enter l'estiu e l'ivèrn. Lo nivèu mejan de ploja qu'ei de 450 mm per an. La cadena que's compausa màgerment d'arròcas sedimentàrias taus com lo calcari, la dolomia, la greda e lo silex e que's tròba sus ua jaça freatica qui alimenta los arrius qui se'n van de cap a la mar Mediterranèa. Que i a ua extraordinària diversitat de paisatges, dab ua riquessa d'espècias de flòra e de fauna e nombrós sits preïstorics e arqueologics.

Galeria