Procès de Nuremberg : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « thumb|right|[[Fotografia deis accusats dau procès.]] Lo '''procès de Nuremberg''' es lo procès inte... »
 
Cap resum de modificació
Linha 3 : Linha 3 :
Lo '''procès de Nuremberg''' es lo procès intentat, davant un [[tribunau militar]], per lei venceires de la [[Segonda Guèrra Mondiala]] a 24 responsables e a 8 organizacions dau [[Tresen Reich|III{{e}} Reich]] inculpats de [[Crim contra la patz|crimes còntra la patz]], de [[Crim contra l'umanitat|crime còntra l'umanitat]] e de [[crime de guèrra|crimes de guèrra]]. Menat per una comission quadripartita ([[URSS|Union Sovietica]], [[USA|Estats Units d'America]], [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], [[França]]), durèt dau 20 de novembre de [[1945]] au 1{{èr}} d'octòbre de [[1946]].
Lo '''procès de Nuremberg''' es lo procès intentat, davant un [[tribunau militar]], per lei venceires de la [[Segonda Guèrra Mondiala]] a 24 responsables e a 8 organizacions dau [[Tresen Reich|III{{e}} Reich]] inculpats de [[Crim contra la patz|crimes còntra la patz]], de [[Crim contra l'umanitat|crime còntra l'umanitat]] e de [[crime de guèrra|crimes de guèrra]]. Menat per una comission quadripartita ([[URSS|Union Sovietica]], [[USA|Estats Units d'America]], [[Reialme Unit|Reiaume Unit]], [[França]]), durèt dau 20 de novembre de [[1945]] au 1{{èr}} d'octòbre de [[1946]].


S'acabèt per la [[pena de mòrt|condamnacion a mòrt]] de [[Hermann Göring]] (cap de la ''Luftwaffe'' e successor designat d'[[Adolf Hitler]]<ref>[[Hermann Göring|Göring]] se suicidiguèt avans son execucion.</ref>), de [[Hans Franck]] (governador generau de [[Polonha]], d'[[Alfred Jodl]] (cap d'estat-major de la ''Wehrmacht''), d'[[Ernst Kaltenbrunner]] (cap de l'[[Reichssicherheitshauptamt|ofici centrau de la seguretat dau Reich]]), de [[Wilhelm Keitel]] (ministre de la Guèrra), d'[[Alfred Rosenberg]] (teorician dau [[nazisme]], ministre dei territòris ocupats a l'Èst), de [[Fritz Sauckel]] (responsable de la deportacion de la man d'òbra fòrçada), de [[Wilhelm Frick]] (ministre de l'Interior, governador de Boèmia-Moràvia), [[Joachim von Ribbentrop]] (cap de la [[diplomacia]] dau Reich), d'[[Arthur Seyss-Inquart]] (organizator de l'''[[Anschluss]]'', ministre dei territòris neerlandés ocupats) e de [[Julius Streicher]] ([[propaganda|propagandista]] [[nazisme|nazi]]). D'autreis accusats foguèron condamnats a de penas de preson coma l'[[Karl Dönitz|amirau Dönitz]] (successor d'[[Adolf Hitler]]), [[Rudolf Hess]] (successor designat d'[[Adolf Hitler]] fins a [[1941]]) e [[Albert Speer]] (ministre de l'armament). En mai d'aquò, plusors organizacions, especialament la [[SS]], lo [[RSHA]] e la [[Gestapo]], foguèron declaradas « organizacions criminalas », çò que permetèt de'n jutjar lei sòcis.
S'acabèt per la [[pena de mòrt|condamnacion a mòrt]] de [[Hermann Göring]] (cap de la ''Luftwaffe'' e successor designat d'[[Adolf Hitler]]<ref>[[Hermann Göring|Göring]] se suicidiguèt avans son execucion.</ref>), de [[Hans Franck]] (governador generau de [[Polonha]], d'[[Alfred Jodl]] (cap d'estat-major de la ''Wehrmacht''), d'[[Ernst Kaltenbrunner]] (cap de l'[[Reichssicherheitshauptamt|ofici centrau de la seguretat dau Reich]]), de [[Wilhelm Keitel]] (ministre de la Guèrra), d'[[Alfred Rosenberg]] (teorician dau [[nazisme]], ministre dei territòris ocupats a l'Èst), de [[Fritz Sauckel]] (responsable de la deportacion de la man d'òbra fòrçada), de [[Wilhelm Frick]] (ministre de l'Interior, governador de Boèmia-Moràvia), [[Joachim von Ribbentrop]] (cap de la [[diplomacia]] dau Reich), d'[[Arthur Seyss-Inquart]] (organizator de l'''[[Anschluss]]'', ministre dei territòris neerlandés ocupats) e de [[Julius Streicher]] ([[propaganda|propagandista]] [[nazisme|nazi]]). D'autreis accusats foguèron condamnats a de penas de preson coma l'[[Karl Dönitz|amirau Dönitz]] (successor d'[[Adolf Hitler]]), [[Rudolf Hess]] (successor designat d'[[Adolf Hitler]] fins a [[1941]]) e [[Albert Speer]] (ministre de l'armament). En mai d'aquò, plusors organizacions, especialament la [[SS]], lo [[Reichssicherheitshauptamt|RSHA]] e la [[Gestapo]], foguèron declaradas « organizacions criminalas », çò que permetèt de'n jutjar lei sòcis.


Lo procès de Nuremberg permetèt, per lo premier còp, d'aplicar la nocion de [[crim contra l'umanitat|crime còntra l'umanitat]] qu'es un aspèct major de la [[justícia internacionala]] actuala. Son modèl foguèt adoptat per la seguida per d'autrei procès de criminaus de la [[Segonda Guèrra Mondiala]] coma lo [[tribunau militara internacionau per l'Extrèm Orient]].
Lo procès de Nuremberg permetèt, per lo premier còp, d'aplicar la nocion de [[crim contra l'umanitat|crime còntra l'umanitat]] qu'es un aspèct major de la [[justícia internacionala]] actuala. Son modèl foguèt adoptat per la seguida per d'autrei procès de criminaus de la [[Segonda Guèrra Mondiala]] coma lo [[tribunau militara internacionau per l'Extrèm Orient]].

Version del 18 julhet de 2018 a 14.30

Fotografia deis accusats dau procès.

Lo procès de Nuremberg es lo procès intentat, davant un tribunau militar, per lei venceires de la Segonda Guèrra Mondiala a 24 responsables e a 8 organizacions dau IIIen Reich inculpats de crimes còntra la patz, de crime còntra l'umanitat e de crimes de guèrra. Menat per una comission quadripartita (Union Sovietica, Estats Units d'America, Reiaume Unit, França), durèt dau 20 de novembre de 1945 au 1èr d'octòbre de 1946.

S'acabèt per la condamnacion a mòrt de Hermann Göring (cap de la Luftwaffe e successor designat d'Adolf Hitler[1]), de Hans Franck (governador generau de Polonha, d'Alfred Jodl (cap d'estat-major de la Wehrmacht), d'Ernst Kaltenbrunner (cap de l'ofici centrau de la seguretat dau Reich), de Wilhelm Keitel (ministre de la Guèrra), d'Alfred Rosenberg (teorician dau nazisme, ministre dei territòris ocupats a l'Èst), de Fritz Sauckel (responsable de la deportacion de la man d'òbra fòrçada), de Wilhelm Frick (ministre de l'Interior, governador de Boèmia-Moràvia), Joachim von Ribbentrop (cap de la diplomacia dau Reich), d'Arthur Seyss-Inquart (organizator de l'Anschluss, ministre dei territòris neerlandés ocupats) e de Julius Streicher (propagandista nazi). D'autreis accusats foguèron condamnats a de penas de preson coma l'amirau Dönitz (successor d'Adolf Hitler), Rudolf Hess (successor designat d'Adolf Hitler fins a 1941) e Albert Speer (ministre de l'armament). En mai d'aquò, plusors organizacions, especialament la SS, lo RSHA e la Gestapo, foguèron declaradas « organizacions criminalas », çò que permetèt de'n jutjar lei sòcis.

Lo procès de Nuremberg permetèt, per lo premier còp, d'aplicar la nocion de crime còntra l'umanitat qu'es un aspèct major de la justícia internacionala actuala. Son modèl foguèt adoptat per la seguida per d'autrei procès de criminaus de la Segonda Guèrra Mondiala coma lo tribunau militara internacionau per l'Extrèm Orient.

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias

  1. Göring se suicidiguèt avans son execucion.