Asturleonés : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Anullacion de las modificacions 1943950 de 81.38.251.153 (discutir | contribucions) |
Anullacion de las modificacions 1943979 de Izkilanttoa (discutir | contribucions) |
||
Linha 23 : | Linha 23 : | ||
|espandida=I (lenga individuala)|tipe=L (lenga viva)}} |
|espandida=I (lenga individuala)|tipe=L (lenga viva)}} |
||
L''''asturleonés''' (nom autoctòn: ''asturllionés'') es una |
L''''asturleonés''' (nom autoctòn: ''asturllionés, asturianu, mirandés'') es una lenga apertenent ai [[lengas romanicas]]. Es una lenga independenta coma l'occitan. |
||
Se parla dins diferents territòris e i receu de noms diferents: |
Se parla dins diferents territòris e i receu de noms diferents: |
||
* Au nòrd-oèst d'[[Espanha]]. |
* Au nòrd-oèst d'[[Espanha]]. |
||
** En [[Astúrias]], ont lo nomman '''[[asturian |
** En [[Astúrias]], ont lo nomman '''[[asturian|asturianu]]'''. |
||
** Au nòrd e a l'oèst de [[Leon (província)|Leon]], ont lo nomman '''[[leonés]]'''. |
** Au nòrd e a l'oèst de [[Leon (província)|Leon]], ont lo nomman '''[[leonés|llionés]]'''. |
||
** Dins l'oèst de [[Cantàbria]], ont lo nomman '''[[montanhés]]''' o '''[[cantabre]]'''. |
** Dins l'oèst de [[Cantàbria]], ont lo nomman '''[[montanhés]]''' o '''[[cantabre]]'''. |
||
** Benlèu dins una franja d'[[Extremadura (Espanha)|Extremadura]], ont lo nomman '''[[extremenc]]''' o '''[[castúo]]'''. Mai la classificacion de l'extremenc es discutida: d'unei lo veson un dialècte asturleonés, d'autres coma un dialècte [[castelhan]]. I a tres sosvarietats: l'''aut-extremenc'' auriá gardat mai de trachs asturleonés, lo ''mejan-extremenc'' e lo ''bas-extremenc'' aurián mai de caracteristicas castelhanas. |
** Benlèu dins una franja d'[[Extremadura (Espanha)|Extremadura]], ont lo nomman '''[[extremenc]]''' o '''[[castúo]]'''. Mai la classificacion de l'extremenc es discutida: d'unei lo veson un dialècte asturleonés, d'autres coma un dialècte [[castelhan]]. I a tres sosvarietats: l'''aut-extremenc'' auriá gardat mai de trachs asturleonés, lo ''mejan-extremenc'' e lo ''bas-extremenc'' aurián mai de caracteristicas castelhanas. |
||
* Dins una franja pichona de [[Portugau]], a l'entorn de la vila de [[Miranda do Douro]], ont lo nomman '''[[mirandés]]'''. |
* Dins una franja pichona de [[Portugau]], a l'entorn de la vila de [[Miranda do Douro]], ont es oficial e lo nomman '''[[mirandés]]'''. |
||
Certanei militants lingüistics asturleonés pretendon de maniera exagerada que lo dialècte [[eonaviego]], parlat dins l'extrèm oèst d'Astúrias, seriá una forma d'asturleonés. En realitat, es clarament un dialècte [[galèc]] que ten quauquei trachs de transicion vèrs l'asturleonés mai que garda una dominacion fòrta dei trachs galècs. |
|||
[[Categoria:Lenga romanica]] |
[[Categoria:Lenga romanica]] |
Version del 13 octobre de 2014 a 17.26
Astur-leonés | |
Locutors | 100 000 |
---|---|
Classament | ?ena |
Tipologia | SVO |
Classificacion lingüistica | Asturleonés |
Estatut oficial | |
Oficial de | Miranda do Douro, Portugal |
Acadèmia | Academia de la Llingua Asturiana |
Còdis lingüistics | |
Glottolog | astu1244 |
Linguist List | asle |
Mòstra | |
Article primier de la Declaracion dei Drechs Umans Artículu 1 |
L'asturleonés (nom autoctòn: asturllionés, asturianu, mirandés) es una lenga apertenent ai lengas romanicas. Es una lenga independenta coma l'occitan.
Se parla dins diferents territòris e i receu de noms diferents:
- Au nòrd-oèst d'Espanha.
- En Astúrias, ont lo nomman asturianu.
- Au nòrd e a l'oèst de Leon, ont lo nomman llionés.
- Dins l'oèst de Cantàbria, ont lo nomman montanhés o cantabre.
- Benlèu dins una franja d'Extremadura, ont lo nomman extremenc o castúo. Mai la classificacion de l'extremenc es discutida: d'unei lo veson un dialècte asturleonés, d'autres coma un dialècte castelhan. I a tres sosvarietats: l'aut-extremenc auriá gardat mai de trachs asturleonés, lo mejan-extremenc e lo bas-extremenc aurián mai de caracteristicas castelhanas.
- Dins una franja pichona de Portugau, a l'entorn de la vila de Miranda do Douro, ont es oficial e lo nomman mirandés.