Economia de Tònga
| Economia de Tònga | |
| Moneda | pa'anga |
|---|---|
| Organizacions comercialas | OMC, Sparteca |
| Estadisticas[1] | |
| PIB | USD 551,7 milions (2009) |
| Reng PIB | 210en [2] |
| Creissença del PIB | -0,5% (2009) |
| PIB per càpita | 4600 (2009) |
| PIB per sector | agricultura 25%, industria 17%, comèrci e servicis 57% (2006) |
| Inflacion | 5,9%(2007) |
| IDH | cap d'informacions |
| Populacion jol lindal de pauretat | 24% (2004) |
| Fòrça de trabalh | 39 960 (2007) |
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 31,8%, industria 30,6%, comèrci e servicis 37,6% (2003) |
| Caumatge | 13% (2004) |
| Partenaris comercials[1] | |
| Expòrts | 22 milions (2006) |
| Sòcis principals | Estats Units 28,2%, Japon 11,4%, Nòva Zelanda 11,4%, Taiwan 9,5%, Fiji 6,8%, Samoa 5,7%, Austràlia 4,6%, Corèa del Sud 4,2%, Hong Kong 4,1% (2008) |
| Impòrts | 139 milions (2006) |
| Sòcis principals | Fiji 36,9%, Nòva Zelanda 24%, Estats Units 9,3%, Austràlia 8,9%, Republica Populara de China 5% (2008) |
| Finanças publicas[1] | |
| Deute extèrne | US$ 80,7 milions (2004) |
| Revenguts | USD cap d'informacions |
| Despensas | 109,8 milions (2008) |
modificar  |
|
Tònga a una pichona economia basada sus l'exportacion de produchs primaris, especialament d'agricultura. En i comprenent tanben lo peis, los produchs primaris representan lo 2/3 de las exportacions. Lo país impòrta una granda quantitat de noiduras, principalament de Nòva Zelanda[1].
Lo país depend tanben de las remesas de sòus de las comunitats tonganesas residentas en l'exterior per equilibrar lo sieu deficit comercial. Lo torisme representa la segonda font de revenguts del país: en 2006, 39 000 personas visitèron lo país[1].
Lo govèrn estimula lo desvolopament del sector privat, e incentiva especialament los investiments, mentre concentra las despensas publicas en santat e educacion. Tonga a una infrastructura basica rasonabla e un servici social desvolopat. L'anautita taxa de caumatge entre los joves, la creissença de l'inflacion, las pressions per de reformas democraticas e la creissença de las despensas en servicis socials son las principalas provocacions del govèrn[1].