Economia d'Aruba

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


Economia d' Aruba

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Florin d'Aruba
Organizacions de comèrci Caricom (observaire)
Estatisticas[1]
PIB US$ 2 258 miliards (2008)
reng PIB 180ena granda[2]
creissença del PIB 2,4% (2008)
PIB per cápita 21 800 (2008)
PIB per sector agricultura 0,4%, industria 33,3%, comèrci e servicis 66,3% (2002)
Inflacion 3,4%% (2005)
Populacion jol lindal de pauretat cap d'informacions
Fòrça de trabalh 41 500
Fòrça de trabalh per ocupacion cap d'informacions
Caumatge 6,9% (2005)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 124 milions (2006)
Partenaris Panamà 29,7%, Colómbia 17%, Antilhas Neerlandesas 13,2%, Estats Units 11,3%, Veneçuèla 10,9%, Païses Basses 9,2%, (2007)
Impòrts (US$) 1 054 milions (2006)
Partenaris Estats Units 54,6%, Païses Basses 12%, Reialme Unit 4,7%, (2007)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 478,6 milions (2005)
Revenguts (US$) 507,9 milions
Despensas (US$) 577,9 milions

Lo torisme es la principala activitat economica d'Aruba, seguit per l'activitat bancària lo rafinatge de petròli. De la rapida expansion del torisme en los darrièrs ans resultèt tanben lo desvolopament d'autras activitats. Mai de 1,5 milions de personas visitan l'illa totes los ans, 75% d'aquestes toristas son originaris dels Estats Units. La bastison civila contunha la siá expansion, e la capacitat actuala de las ostalariás es 5 còps superiora a la de 1985[1].

La rafinariá de petròli foguèt tornat dobèrta en 1993 en creant de nòus emplecs e en ajudant la creissença economica e lo comèrci exterior. Lo govèrn faguèt sa prioritat a l'assemblada del budgèt e de la reduccion dels deficits comercials.

Referéncias[modificar | modificar la font]