Vejatz lo contengut

Dioscorea communis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo reponchon, responchon o tamisièr (Dioscorea communis), es una espècia de planta grimpanta monocotiledonèa de la familha dels nhams (Dioscoreaceae).

Es comuna en Euròpa, en Asia e dins lo nòrd de l'Africa, regions que n'es originària.

Atencion, se la ca pas confondre amb la cojarassa d'aspècte semblant mas entièrament toxica, o amb l'Ariège de camba espinosa.

  • (≡) Tamus communis L. (basionyme)
  • (=) Tamus edulis Lowe

En 1753, Linné creèt l'espècia Tamus communis, en manlevant lo nom de genre Tamus a una planta citada per Plini lo Vièlh jol nom de taminia.

D'analisis morfologicas e molecularas[1] recents mostrèron que las Dioscoreaceae deurián èsser classificadad en quatre genres diferents: Dioscorea, Stenomeris, Tacca e Trichopus. Alara lo genre Tamus se trapa inclús dins las Dioscorea.

Es una espècia[2] de planta de tija prima, volubila, que pòt aténher 3 m de long. Es vivaça mercé a una gròssa raiç, negrenca, tuberizada, en forma de nap e que dona cada an de brots novèls[3].

Las fuèlhas altèrnas, de peciòl dotat de doas glandulas, son cordadas (en forma de còr), de sinus plan obèrt, acuminadas, primas, lusentas. Fach excepcional per una monocotiledòna, lo limbe es constituit d'un malhum de nervaduras non parallèlas.

Las flors jaunas-verdencas son pichona (3-6 mm de diamètre) e amassada en rasim. Los sèxes son separats (planta dioïca). Las flors masclas[4] son dispausadas lo long de rasims prims de 5-10 cm de long, las femes en grop quichat. La florason se debana e abril-mai-junh, segon lo clima.

Los fruchs son de pichonas baias rojas, brilhantas, chucosas, de 12 mm de diamètre, persistentas l'ivèrn après la senescéncia de la fuèlhas.

Lo reponchon es present dins tota l'Euròpa centrala e miègjornala. Tanben se trapa en Africa de Nòrd e en Asia temperada.

Buta suls sòls rics e frescs, pels bòsques e bartasses.

Composicion e proprietats

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo reponchon conten de glicosids d'espirostanas e de furostanas (de saponosiaes amb genina esteroïdica), d'esteròls, istaminas e fenantrènas (dotats d'activitats citotoxicas)[5]. La batatasina I, un derivat de fenantrèn, es un inibitor de creissença de las plantas[6].

Los esteròls detectats dins la fuèlhas e las tija del reponchon, coma d'autras Dioscorea, son subretot lo β-esitosteròl, l'estigmasteròl e lo colesteròl[7]. Contenon tanben de diosgenina e de nhamogenina, dins de proporcions variablas segons lo moment de l'an o l'edat de la planta.

Aquela espècia conten tanben de cristals en forma d'agulhas d'oxalat de calci. La consomacion dels fruch, o del tubercul, pòt provocar de trebles digestius grèus. Se considèra donc coma toxica.

Tanas de reponchons, sola partida non toxica de la planta.

Los brots joves son consomits en Occitània coma d'espargues subretot dins Avairon, Òlt, e lo Tarn e Garona e subretot Tarn.

La sabor es amarga mas pas cap de toxicitat non i es estada constatada. A la coseson, gaireben tot l'amarum desapareis: la cal getar dins l'aiga bolhissenta al culhir. Se consoma en moleta o ensalada. Lo mètge grèc, Dioscorides reconeis sas proprietats emenagògas, diureticas e antiepilepticas.

Lo contacte dels fruchs madurs o dels rizòmas pòt provocar de dermatitas[8] a causa de la penetracion dins la pèl de cristals d'oxalat de calci en forma d'agulhas primas.

Malgrat sas proprietats rubefasenta e vesicanta (que fa venir de bofigas sus la pèl), la raiç èra utilizada en medecina populara per curar las contusions e macaduras, d'ont son nom d’èrba de las femnas batudas. La pulpa ruscada es aplicada localament. La raiç bolhida 2 a 3 oras, espotida amb de grais, èra un enguent pels reumatismes en nauta Provença[9].

  1. (en) Caddick L.R., Wilkin P., Rudall P.J., Hedderson T.A.J., Chase M.W., « Yams reclassified: a recircumscription of Dioscoreaceae and Dioscoreales », Taxon, vol. 51,‎
  2. Referéncia Tela Botanica (France métro) : Tamus communis (fr)Referéncia Tela Botanica (França metropolitana) : Tamus communis (fr)
  3. Es una geofita
  4. flor unisexuada, trimaira, actinomòrfa, 3+3 T; flor mascla 3+3 estaminas; flor feme ovari infèr, 3 estils, 3 carpèlas
  5. Adriana Kovacs, Peter Forgo, Istvan Zupko, Borbala Réthy, Gyorgy Falkay,Pal Szabo, Judit Hohmann,
  6. R. Aquino, I. Behar, F. de Simone, C. Pizza, F Senatore,
  7. Gerald Blunden, Colin J. Briggs, Roland Hardman,
  8. Schidt R J, Moult S P,
  9.  {{{títol}}}. 

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]