Cebola

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Allium fistulosum

La cebola (Allium fistulosum L.) es una planta erbacèa vivaça de la familha dels Amarilidacèas (ex Liliacèas), cultivada per sas fuèlhas aromaticas e utilizada coma condiment, de gost mai doç que la ceba o l'escaluènha.

Es un ingredient important de fòrça cosinas d'Orient extrèm jol nom de (pinyin: cōng ; « tsong ») en chinés, negi (葱 / ねぎ?) (葱 / ねぎ?) en japonés e (pa) en corean.

Fa partit de las plantas que la cultura es recomandada dins los domènis reials per Carlesmanhe dins lo capitulari De Villis (fin del sègle VIII o cemençament del IX).

Descripcion[modificar | modificar la font]

La cebola forma de matas de 40 cm de naut. Fuèlhas cilindricas e clòtas, vert escur leugièrament blavencas. Inflorescéncia e ombela de forma esferica. Flors malvas. Raices un pauc cofladas en bulbs longs, leugièrament asimetrics, blancs o ròses.

Varietats[modificar | modificar la font]

Existís tres varietats cultivadas d'Allium fistulosum :

  • la cebola comuna roja, tipe mai corrent
  • la cebola blanca, mai premarc, de sabor mendra
  • lo type Ishikura long white, que ne forma pas de bulb e sembla puslèu a un pòrro.

Quatre varietats son inscrichas al Catalòg oficial de las espècias e varietats: Blanca aboriva, Comuna roja, Katana e Yoda.

Mai de 50 varietats son inscrichas al Catalòg europèu[1]

Cultura[modificar | modificar la font]

La cebola demanda un sòl fresc e mòble. Sa multiplicacion se fa per semenadas en plaça a la prima (fin de març, debut abril) o alara per division de la matas a la davalada. La culhida interven al tèrme de 3 a 5 meses (mas melhor val moderar los talhs la primièra annada, per daissar la planta s'installar coma cal).

Levar las fuèlhas segon los besonhs. Se conselha de talhar las tijas floralas a l'apareisser.

Dins las culturas comercialas, la culhida se fa per arrancatge de las matas e la cebola es venduda en botèls.

Las fuèlhas de cebola se congelan aisidament, mas la dessicacion es tanben un bon mejan de'n gardar per l'ivèrn.

Ennemics: la mosca de la ceba (Delia antiqua, familha de las Anthomyiidae) e l'arnha del pòrre.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

La cebola s'utiliza sovent en entièr (fuèlhas e bulb) picada o atalhonada, jos forma de condiment o per remplaçar la ceba que lo gost es mai fòrt. Es sovent cuècha - brevament - mas se pòt utilizar cruda (subretot las fuèlhas) per aromatizar un plat en fin de coseson coma se lo fariá amb la ceboleta. S'utiliza per las ensaladas, plats, sopas, etc.

Antilha[modificar | modificar la font]

Utilizada dins fòrça especialitats. Es nomenada oignon-pays.

Asia[modificar | modificar la font]

Quitament s'es cosinada gaireben pertot pel mond entièr, n'es subretot en Orient Extrèm (Corèa, China, Asia du Sud-Èst, Japon) ont es un ingredient important utilizat gaireben pertot: pastas, ris sautats, plats de viandas al wòk, ensaladas, sopas, etc. Es una garnitura par exemple al guit lacat ont es picada e acompanha la vianda du guit, l'ensems servit dins de còcas.

Jamaïca[modificar | modificar la font]

L'escallion[2], la cebola es combinada al frigola, alh, pebròt, piments. Es sovent presenta dins lo comèrci dins de mesclas d'espicias.

Russia[modificar | modificar la font]

La cebola es utilizada a la prima per apondre de la verdura dins las ensaladas.

Referéncias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]