Ceboleta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

La ceboleta (Allium schoenoprasum L.) es una planta aromatica de la familha de las Amarilidacèas (ancianament Liliacèas o Alliacèas), cultivada per sas fuèlhas sovent utilizadas coma condiment.

Fa partit de las plantas que la cultura es recomandada dins los domènis reials per Carlesmanhe dins lo capitulari De Villis (fin del sègle VIII o cemençament del IX).

Cultura[modificar | modificar la font]

Vista aprochada de la flor

La multiplicacion es mai sovent facha per division de las matas, a la prima o a la davalada. En cultura comerciala, se la multiplica puslèu per semenada, en linhas escatadas de 20 cm.

Se la culhís tres a cinc meses après la plantacion. Es commercializada, fresca jos forme de botelets, o après una preparacion industriala: surgelacion, liofilizacion o desidratacion.

Es vivaça, e se pòt plantar en pòts, plaçat sul bòrd d'una fenèstra.

Es melhor copar sovent per estimular la sortida de las fuèlha, e de netejar frequentament lo plant de sas fuèlhas mòrtes.

Utilizacions[modificar | modificar la font]

En gastronomia[modificar | modificar la font]

Las fuèlhas frescas son utilizadas, crudas, ciseladas, per aromatizar las cruditats, las ensaladas, e diferentas preparacions culinàrias coma las autras finas èrbas. Cuècha, tanben dintran dins de plats, salças, moletas...

Las flors podon èsser avantatjosament utilizadas, per la decoracion d'ensaladas o quitament de plats en salça; se pòdon tanben se conservar al vinagre, coma los cornissons, mas perdon alara lor color.

Dins l'òrt[modificar | modificar la font]

Tot coma d'autras espècias de la familha de las Amarilidacèas coma l'alh, l'escaluènha o la ceba, la ceboleta se pòt utilizar coma planta repulsiva. Sa preséncia poiriá permetre a unas plantas vesinas d'èsser mens tocadas per unes insèctes.

Lista de las sosespècias[modificar | modificar la font]

Sul Catalogue of Life (4 de junh de 2012)[1] :

  • sosespècia Allium schoenoprasum subsp. gredense
  • sosespècia Allium schoenoprasum subsp. latiorifolium
  • sosespècia Allium schoenoprasum subsp. schoenoprasum

Segon paramètre « Kew liste » pas reconegut :

  • Allium schoenoprasum L. (1753)
    • sosespècia Allium schoenoprasum subsp. gredense (Rivas Goday) Rivas Mart., Fern.Gonz.& Sánchez Mata (1986)
    • sosespècia Allium schoenoprasum subsp. latiorifolium (Pau) Rivas Mart., Fern.Gonz.& Sánchez Mata (1986)
    • sosespècia Allium schoenoprasum subsp. schoenoprasum

Segon NCBI (4 de junh de 2012)[2] :

  • sosespècia Allium schoenoprasum subsp. latiorifolium
  • sosespècia Allium schoenoprasum subsp. schoenoprasum
    • varietat Allium schoenoprasum var. foliosum

Vejats tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Hélyette Crélerot, Les Légumes de votre marché. Cuisine et santé, Éditions de Borée, 2007, p. 400-402 (ISBN 9782844944948)
  • Marie-Françoise Carceles, Les constituants soufrés de la ciboulette (Allium Schœnoprasum) et leurs origines, Université de Nice, 1995 (thèse)
  • Fouad Mellouki, Étude biochimique comparée de la production de l'arome de la ciboulette (Allium schœnoprasum) entre des cultures cellulaires et la plante entière, Université de Paris XI, 1994 (thèse)

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]