Cannabis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche


Lo cannabis, es una espècia erbacèa qu'aperten a la familha de las cannabacèas. Rica en proprietats psicoactivas, fibras vegetalas coma lo cambe e òlis essencialas e tanben òli de cambe, es estat cultivada dempuèi los començaments de l'agricultura, d'en primièr sul continent asiatic e mai tard introdusit dins d'autres païses.

Nomenclatura e sistematica[modificar | modificar la font]

Nom complet : Cannabis sativa L. Sinonimiá: Cannabis Indica Lam

La seguenta taxonomia del "cannabis" foguèt publicada en 1976 per Ernest Small e Arthur Cronquist.

Cannabis
Cannabis sativa L.
C. sativa subsp. sativa
C. sativa subsp. sativa var. sativa
C. sativa subsp. sativa var. spontanea
C. sativa subsp. Indica
C. sativa subsp. Indica var. Indica
C. sativa subsp. Indica var. kafiristanica

Morfologia[modificar | modificar la font]

Es una planta erbacèa annadièr dioïca, nauta e quilhada (pòt aténher fins a 5 mètres un còp madur). Es cobèrta de pels. Presenta de pès masculins e femenins.

Las seunas fuèlhas son finas, d'una odor intensa, fòrça pediculadas, altèrnas e palmadas; de 3 a 11 foliòlas dentadas, de 7-12 cm de long. Ont nais cada fuèlha, se pòt trobar doas estipulas.

Las flors de Canabis sativa an pas calici ni de coròla diferenciats. Las flors masculinas se dispausan en paniculas de 23-40 cm de long, an un periant amb 5 tepals liures, 5 estaminas opausadas als tepals e un pauc mai cortas qu'aquel. Las flors femeninas son sessils, amb periant entièr (se dividís pas en tepals); l'ovari a un sol ovul e dos estigmatas. Dins ambedós cases son de color verdenca e extrason una resina que dona l'odor e lo fa viscós al tocar. Aquela resina pòt recobrir tota la planta, podent venir dura e ne pendre.

Las inflorescéncias se tròban als axillars de las fuèlhas superioras o a la fin de las brancas, amb de bractèas erbacèas e glandulosas. Las inflorescéncias masculinas son ramificadas, laxas e amb fòrça flors. Las femeninas, al contrari, son densas mas amb pauc de flors (de 5 a 8).

Lo fruch es un aquèn una sola grana, ovoïda, un pauc comprimida. Es de color blanca o verdenca colorada de porpre e es barrada al periant.

Las granas, globularas, fan aperaquí 2mm de diamètre.

Farmacologia[modificar | modificar la font]

Dròga o organ de la planta utilizada coma medecina[modificar | modificar la font]

Dins lo domeni sonque s'utiliza la sommitat florida de las flors femeninas secadas. Pasmens se totas las partidas de las plantas d'ambedós sèxes contenon de substàncias psicoactivas, las concentracions màgers d'aqueles compausats se tròban dins los brots florits de las plantas femeninas, que contenon en concentracions elevadas una substància nomenada tetraïdrocannabinòl.

Composicion quimica[modificar | modificar la font]

Δ9-tetrahidrocannabinol (THC)

La principala substància psicoactiva trobada en C. sativa Es lo tetraïdrocannabinòl, tanben conegut coma THC, Δ9-THC, Δ9-tetrahidrocannabinol o dronabinòl. Dins un estat pur, a l'aspècte de cristals a bassas temperaturas, e torna viscós e pegós quand se calfa. Lo THC es pauc soluble dins l'aiga, mas se dissòlv aisidament dins la majoritat de dissolvents organics coma lo etanol o d'autras lipofilics. Se trapa mai sovent pels pès de las plantas femeninas, subretot dins la resina secretada pels tricòms presents disn las bractèas e bracteòlas a l'entorn de l'ovari.

L'efièch farmacologic es lo resultat del ligam format amb los receptors especifics de cannabinòl, situats dins lo cervèl e per tot lo còs. Benlèu la seuna afinitat amb las substàncias lipofilicas fa que lo THC aderís a la membrana de las cellulas, subretot neuronalas.

E mai del THC se pòt trobar de flavonoïdes, tanben nomenats flavocannabinoïds, glicosïdes, eca. E tanben, conten:+ colina, carbonat de calci, alcaloïdes (cannabisativa e trigonelina), d'òlis essencialas compausadas subretot per olivetol e canabena (sesquiterpèn). La composicion de las òlis premsadas de las granas, dona una fòrça bassa tenor en acids grasses saturats (8%), amb naut contengut d'acid linoleic(51-62%), acid linolenic (19-25%) e acid γ-linolenic (0-3%).

Farmacocinetica[modificar | modificar la font]

L'apeison dels efièches e la durada varian segon la via d'administracion. Fumada, pòdon aparéisser en paucas minutas e durar entre 1 e 2 oras; per contra, ingerida, apareisson dins las 2 oras e pòt demorar efectiu d'oras après ingestion.

Efièches fisics[modificar | modificar la font]

Secada de boca, aument de l'apetís, relaxacion musculara, dilatacion bronquica, iperemiá conjontival (uèlhs roges), somnoléncia e analgesiá moderada, vertiges, baissa de pression arteriala, manca de coordinacion, taquicardiá, ...

A diferéncia de las autras drògas, se coneis pas cap de mòrt per sobredòsi.

Dins un estudi, fumar lo cannabis es associat a un aument del risc de patir del càncer broncopulmonar, mas en un autre estudi o confirmèt pas.[1][2] Quitament se dins aqueles estudis foguèt eliminat lo biais de la consomacion del tabac, la disparitat dels resultats pòt èsser ligada a la limitacion en la quantificacion de la dòsi inalada (doncas, dels carcinogèns inalats), e coma quin que siá càncer aquel risc es tanben ligat a una predisposicion individuala.

Una metanalisi a pas detectat de biais segur un aument del risc de broncopneumopatia cronica obstructiva dins la consomacion de long tèrme a fumar de cannabis, mas ben l'apareisson d'unes de los seus simptòmas e signes (tos, expectoracion e respiracion siblanta).[3]

Efièches neuropsicologics[modificar | modificar la font]

Desinibicion, relaxacion, ilaritat, melhora memòria visuala, modificacion e intensificacion de las sensacions, ànsia, atacas de panica, diminucion de l'atencion, de la concentracion e de la memòria. Sont aqueles efièches considerats coma gratificants crearián la drogodependéncia, que pòt venir fòrta, e que per la véncer poirián èsser utilas los tractaments psicoterapics.[4] Darrièrament foguèt mostrat lo mecanisme d'alteracion de la memòria.[5]

Pòt precipitar l'apareisson de simptòmas psicotics per de personas predipausadas de ne patir.[6][7]

Possibles efièches terapeutics[modificar | modificar la font]

Per poder far d'ensags clinics foguèron administrats los cannabinoïdes de biais oral oparenteral; doncas pas èsser realizats seguent d'usatge abitual (inalada, tot en fumant) per que èra impossible d'amagar l'efièch amb un placebo. De mai, la presa inalada, de tota la planta, compòrta tres limitas possibla de l'usatge: usatge pediatric, manca d'abitud de fumar e malautiá pulmonar (mai sovent broncopneumopatia cronica obstructiva o tot çò participa a l'insufiséncia respiratòria o iperreactivitat bronquiala).

L'efièch mai reconegut es l'antiemetica (favorís la desaparicion de las nausèas e lo vòmit) pels malauts del càncer somés de tractaments de quimioterapia.[8] Aquelas proprietats antivomitivas son atribuïdas a la preséncia de tetraïdrocannabinòl. De mai, lo sèu usatge per via orala es autorizat als Estats Units d'America per la FDA.

Tanben a un efièch aperitiu (capacitat d'aumentar la fam); aplicada als malauts del SIDA, doncas que pòdon melhorar lo sèu estat de magror.[9] A començat un protocòl pel tractament de malauts del SIDA.[10]

Tanben a efièch analgesic, acompanhat dirèctament de l'efièch sedatiu; cal mai d'estudis plan constituida per avalorar l'utilitat reala dins lo tractament agut (dolor neuropatica pels pacients en oncologia, migrana), utilizat sol o amb autras antalgics, per qu'a pas respondut fòrça plan al dolor postoperatòria.[11][12][13] Dins una metanalisi recenta se concluguèt que lo tractament amb de cannabis es moderadament eficaç pel tractament de la dolor cronica, mas los efièches benefics pòdon èsser parcialament (o entièrament) compensats pels efièches segondaris potencialament serioses (alteracions de la percepcion, de la foncion motritz e de la foncion cognitiva).[14]

Los cannabionïodes que conten diminuisson la pression intraoculara (PIO), a causa d'una mendre produccion d'umor aquós, d'aicí que se siá estudiat la siá possibla utilitat en lo glaucòma.[15][16] Es estat darrièrament revisat.[17] Lo sieu usatge sistèmic (per fumar) proven de de estudis realizats ja lo 1971, mas i a pas cap de estudi contrarotlat d'eficacitat a mièg o long tèrme, e dos estudis determinan que i a una diminucion progressiva de l'efièch, qu'amassa amb la diminucion de la secrecion lacrimalsa (que, a causa de l'edat d'aquela patologia, sòl ja èsser amendrida en los pacients en glaucòma) o fan desaconsellable; d'autres efièches indesirables oculars son la hiperèmia conjontivala (i a pas estudis sus las repercussions) e los cambiaments pupil·lars (semblan pas aver tròp repercussion).[18][19][20][21] Lo sieu usatge topic natural es pas possible a causa de la nauta lipofília dels cannabinoides qu'empedís accedir a l'umor aquós de l'uèlh, e doncas indusir la diminucion de la PIO; i a en estudi l'aplicacion de microemulsions de cannabinoides sintetizats.

Los cannabionoïdes tocarián tanben la vision per damatge a la retina, mas se sap pas s'i a de possibilitat terapeutica dins aquel sens.[22]

A un efièch broncodilatator per la personas sanas e asmaticas, mas i a pas cap d'estudi dels efièches d'usatge a mièg o long tèrme qu'establisca la siá utilitat per l'asma, mai, existís d'evidéncias qu'aumentarián lo risc d'aparicion de asma.[23][24][25][26]

Los cannabinoïdes se mostrèron pas gaire eficaces dins lo tractament de la malautiá d'Alzheimer; e los resultats sus l'ataxia e su la tremblòta causat pel esclerosi multiple son pas concloents.[27][28]

S'estúdia a l'ora d'ara las possibilitats que pòt aver l'òli de las granas del cambe en usatge topic per de problèmas de la pèl.

Usatge etnomedicinal e popular[modificar | modificar la font]

Musèu del Cannabis a Amsterdam

L'usatge industrial de cambe es menat basicament dins l'utilizacion de la seuna biomassa.

Un dels usatges possible pel futur es utilizacion coma combustible. En primièr luòc, la seuna biomassa pòt se transformar en carbon vegetal e s'utilizar coma combustible. Tanben es estudiat cossí poder aprofechar l'òli de las granas, que contenon 30% d'òli, per obténer un combustible del tipe fiol. L'avantatgi principal de l'utilizacion del cambe per l'obtencion d'energia es que, a la diferéncia dels combustibles fossils, se manten l'equilibri del dioxid de carbòni (CO2) atmosferic sens tocar l'Efièch de sèrra e se libèra pas oxids de sofre dins l'atmosfèra.

Son tanben fòrça conegudas las caracteristicas de las fibras del cambe. Ne destaca sustot la seuna capacitat d'absorcion, de resisténcias e de fòrça, que ne permeton l'utilizacion industriala. Cal tanben far mencion de la seuna utilizacion per la fabricacion de pasta de papièr.

L'utilizacion del cambe coma dròga recreativa es l'aspècte mai debatut dempuèi lo punt de vista legal. A l'ora d'ara lo cambe es la dròga illegala mai consomada en Espanha e en França. Al començament del sègle XXI foguèron atenchas la prevaléncia de consomacion entre los menors d'edat en dessús 30%, comparables amb las consomacions de drògas legalas coma lo tabac e l'alcoòl.

Pesca de carpas[modificar | modificar la font]

La grana del cambe es una esca fòrça bona per la pesca de la carpa. Se prepara normalament bolhida, se pòt tanben preparar un pan amb las granas moludas.[29]

Cultura[modificar | modificar la font]

S'agís d'una planta que s'adapta als climas tropicals, subtropicals e temperats.

Se distinguisson a l'ora d'ara doas filièras per la cultura del cambe:

  • La cultura destinada a l'usatge textil de la planta.
  • La cultura domestica destinada a l'usatge ludic del cambe coma substància psicoactiva.

Galariá d'imatges[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Aldington S, Harwood M, Cox B, et al.
  2. Hashibe M, Morgenstern H, Cui Y, et al.
  3. Tetrault JM, Crothers K, Moore BA, et al.
  4. Denis C, Lavie E, Fatseas M, Auriacombe M.
  5. Ozaita A, et al.
  6. Degenhardt L, Hall W.
  7. Hall W, Degenhardt L.
  8. Fundació Institut Català de Farmacologia. Usatge terapeutic del cannabis: Indicacions en oncologia. 30 Mar 2005, a Modèl:Ref-web
  9. Beal JE, Olson R, Lauberstein L, Morales JO, Bellman P, Yangco B, et al.
  10. Lutge EE.
  11. R.
  12. Noyes R, Brunk SF, Baram DA, Canter A.
  13. J Manzanares, MD Julian, and A Carrascosa.
  14. Martín-Sánchez E, Furukawa TA, Taylor J, Martin JL.
  15. McDonald TF, Cheeks L, Slagle T, et al.
  16. Green K, Pederson JE.
  17. I Tomida, R G Pertwee, and A Azuara-Blanco.
  18. Hepler RS, Frank IR, Marihuana smoking and intraocular pressure, JAMA 1971: 217: 1392
  19. Flom MC, Adams AJ, Jones RT.
  20. Dawson WW, Jiménez-Antillon CF, Perez M, et al.
  21. Brown B, Adams AJ, Haegerstrom-Portnoy G, et al.
  22. Stephen Yazulla AC, Keith M.
  23. Tashkin DP, Shapiro BJ, Frank IM: Acute pulmonary physiological effects of smoked marihuana and oral delta-9-tetrahydrocannabinol in healthy young men.
  24. Tashkin DP, Shapiro BJ, Frank IM.
  25. Mansfeld HJ, Hohre H, Repges R, et al.
  26. Maykut MO: Health Consequences of Acute and Chronic Marihuana Use, Pergamon, Toronto, 1984
  27. Krishnan S, Cairns R, Howard R.
  28. Mills RJ, Yap L, Young CA.
  29. YouTube: Pan de Cañamones

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]