Bornita
La bornita es un minerau de color rogenca ò bronze que presenta sovent de patinas violetas ò blavas. D'una duretat de 3 e d'una densitat compresa entre 5,06 e 5,08, es compausat de sulfur de coire e de fèrre (Cu5FeS4). Forma de cristaus cubics, dodecaedrics ò octaedrics relativament rars car, en generau, se presenta sota la forma d'agregats massís. Son esclat es metallic, es solubla dins leis acids fòrts (en desgatjant de vapors sofradas) e es pas fluorescenta.
Geologicament, la bornita se troba principalament dins de venas idrotermalas de bassa temperatura e, pus rarament, dins de jaciments de plomb e de zinc. Es generalament associada amb la calcopirita, la pirita, lo qüars, la malaquita e la calcita. Lei cristaus pus famós vènon de Namibia, deis Estats Units, de Mexic, de Chile, de Peró e d'Austràlia. En Occitània, de jaciments se situan a Eschaseiras e a Sant Salvi dels Ròcs[1][2]. Es esplechada per produrre de coire.
Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]
- (fr) Nicola Cipriani (trad. Marie-Hélène Alfonsi e Catherine Sobecki), Minéraux et Roches, París, Gründ, 1996.
Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ (fr) J.-M. Boisson, J.-C. Leydet, P. Queneau, C. Revel e J. Valverde, « Filon Sainte-Barbe, Commune d'Echassières (Allier, France) », Le Cahier des Micromonteurs, n° 70, 2000, pp. 3-46.
- ↑ (fr) J. M. Lièvre e J. M. Johannet, « Mortagne sur Sèvre (Les gisements uranifères de la bordure deux-sèvrienne du massif granitique de) », Le Cahier des micromonteurs, n° 75, 2002, pp. 8-25.