Bodicca

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Escultura modèrna de Bodicca e de sei doas filhas.

Bodicca (vèrs 30 - 61 apC) es una rèina dau pòble cèlta iceni dau sègle I apC. Esposa dau rèi Prasutagos, es famosa per sa revòuta còntra la preséncia romana en Granda Bretanha. D'efiech, umiliada per de magistrats romans après la mòrt de son marit, prenguèt la direccion d'una importanta coalicion qu'ataquèt lei colonias romanas installadas dins l'illa. Pasmens, après quauquei victòrias inicialas, son armada foguèt anientada a la batalha de Watling Street. Bodicca se suicidiguèt durant la batalha ò foguèt victima d'una malautiá mortala après lo combat.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Originas[modificar | Modificar lo còdi]

Rèina d'un pòble cèlta installat dins una region periferica de l'Empèri Roman, Bodicca es mau coneguda per leis istorians. Segon Tacit (56-118 apC), èra la rèina deis Iceni, un pòble cèlta que restava dins lo Norfolk actuau e aviá doas filhas. Segon Dion Cassius (155-235), èra de « raça reiala » sensa precisar son pòble e aviá tanben un ròtle de preiressa.

Totjorn segon Tacit, Bodicca èra la femna dau rèi Prasutagos († 60 apC), un aliat de Roma dins la region. Per se conciliar mai lei Romans, aviá designat Roma coma eiretiera de son reiaume après sa mòrt[1]. Pasmens, nomèt tanben son esposa e sei filhas coma coeiretiera per li assegurar de mejans d'existéncia.

La revòuta[modificar | Modificar lo còdi]

Esquèma generau de la conquista romana de la Granda Bretanha.
Article detalhat: Revòuta de Bodicca.

En 60 avC, lo decès de Prasutagos entraïnèt la transformacion de son reiaume en província romana. Pasmens, lei diferéncias entre lo drech roman e lei costumas cèltas anavan rapidament entraïnar de conflictes. D'efiech, lo procurator Catus Decianus, magistrat roman en carga de l'execucion testamentària reclamèt de somas importantas a la noblesa locala. En parallèl, lo filosòf Senèca demandèt egalament ai nobles iceni lo remborsament immediat de 10 milions de dracmas. Aquò traguèt de protestacions de part deis Iceni. En respònsa, lo poder roman aumentèt leis impòsts e ordonèt de sasir de bens e de tèrras per leis atribuïr a de veterans de l'armada romana. Aquò agravèt mai lei tensions car lei relacions entre lei veterans e leis autoctòns venguèron lèu marridas. Puei, per mostrar son poder, lei Romans organizèron lo pilhatge de l'ostau de Bodicca. La rèina foguèt flagellada en public e sei doas filhas violadas per de legionaris. Après aquela umiliacion, Bodicca auriá alora reünit l'armada e iniciat una revòuta còntra lei Romans[2].

Plusors pòbles e tribüs vesins jonhèron son movement coma lei Trinovantes que vivián dins lo Suffolk actuau. La situacion generala èra favorabla ais insurgents car la màger part dei tropas romanas presentas dins l'illa, compres lo governador Caius Suetonius Paulinus, participavan a una campanha dins l'Illa de Mona (uei Anglesey). Èran donc tròp alunchats dau fogau de l'insureccion per la reprimir dirèctament. Segon lei fònts de l'epòca, Bodicca auriá rapidament dispausat de 120 000 òmes. Lo premier objectiu deis insurgents foguèt la colonia de Camulodunum qu'èra pas fortificada. La vila foguèt aisament destrucha en despiech de la resisténcia de dos jorns de quauqueis abitants dins un temple dedicat a l'emperaire Claudi[3]. Durant aqueu combat, una emboscada permetèt tanben d'infligir de pèrdas importantas a la Legio IX Hispana qu'assaièt de secorrir la ciutat[4].

En fàcia de l'amplor de la revòuta, Caius Suetonius Paulinus decidèt de concentrar sei fòrças avans d'atacar Bodicca. Abandonèt donc lei vilas de Londinium e de Verulamium que foguèron cremadas per leis insurgents. Totei lei Romans e seis aliats capturats foguèron torturats e executats[5][6]. Pasmens, aquò li permetèt de reünir lei 14a e 20a legions. Lo rescòntre decisiu amb lei fòrças de Bodicca se debanèt a Watling Street, probablament un luòc de la region de Manchester, en 60 ò en 61. En despiech de sa superioritat numerica, lei tropas de Bodicca èran pas pron disciplinadas per atacar de legions ben organizadas. La màger part de l'armada cèlta foguèt anientada amb de pèrdas estimadas a 80 000 tuats per Tacit[7].

La fin de vida de Bodicca es tornarmai presentada d'un biais diferent per Tacit e Dion Cassius. Per lo premier, se suicidiguèt per defugir la captura per lei Romans. Per lo segond, assaièt de perseguir lo combat mai foguèt tuat per una malautiá avans de tornar organizar sei tropas. Lo luòc de sa tomba es desconeguda mai plusors legendas existisson per la fixar en dessota de la gara de King's Cross ò dins un tumulús situat au sud dau pargue de Hampstead Heath. Ges de pròva permet de sostenir aquelei racòntes[8].

Posteritat[modificar | Modificar lo còdi]

Se la revòuta de Bodicca foguèt pas oblidada dins lei cronicas istoricas, foguèt pas un subjècte important fins au sègle XVI. D'efiech, a aquela epòca, la rèina Elisabèt d'Anglatèrra utilizèt son imatge per renforçar son autoritat[9]. Pus tard, au sègle XIX, la rèina Victòria l'imitèt. Bodicca venguèt ansin pauc a pauc un simbòl nacionau dau Reiaume Unit. Durant lo sègle XX, leis estudis sus sa vida se son donc multiplicadas e de recèrcas arqueologicas permetèron de precisar lo debanament de la revòuta. Uei, la rèina demòra un mite nacionau de l'istòria britanica e es tanben venguda una figura importanta per certanei movements feministas[10].

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Yannick Clavé, Le monde romain de 70 av. J.-C. à 73 apr. J.-C.: Capes, Agrégation, Armand Colin, 2014.
  • Dion Cassius, Istòria romana, libre LX.
  • (fr) Angus Konstam, Atlas historique du monde celte, Éd. Saint-André-des-Arts, 2002.
  • (fr) Yves Letort, « Boadicée contre Rome », Tout sur l'histoire, n° 24, mai-junh de 2018, pp. 39-45.
  • Tacit, Annaus.
  • (fr) Jean-Louis Voisin, « Bouddicca, la Vercingétorix anglaise », L'Histoire, n° 329, març de 2008, pp. 60-65.
  • (en) Graham Webster, Boudica : the British revolt against Rome AD 60, New York Routledge, 1993.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Aquò èra pas una practica rara e, durant son istòria, Roma recebèt mai d'un territòri d'aqueu biais.
  2. I a de diferéncias importantas dins lei racòntes de Tacit e de Dion Cassus dins la descripcion dei causas de la revòuta. Lo premier afortís l'importància de l'umiliacion publica de Bodicca. Lo segond insistís puslèu sus la question financiera e menciona pas la flagellacion ni lei violaments.
  3. (en) George Patrick Welch, Britannia, the Roman Conquest and Occupation of Britain, Wesleyan University Press, 1963, p. 95.
  4. Tacit, Annaus, XIV, 32.
  5. Lo nombre de victimas es estimat entre 70 000 e 80 000 per Tacit e Dion Cassius.
  6. (fr) Philippe Borgeaud, La Mère des dieux : de Cybèle à la Vierge Marie, Éditions du Seuil, 1996, p. 114.
  7. Tacit, Annaus, XVI, 37.
  8. (en) Matt Brown, Everything You Know About London is Wrong, Batsford Ltd, 2016.
  9. (en) Jodi Mikalachki, The Legacy of Boadicea. Gender and Nation in Early Modern England, Routledge, 1998.
  10. Boadicea's chariot. The warrior queens d'Antonia Fraser, publicat en 1988, es un exemple caracteristic d'aqueu tractament feminista de l'imatge de Bodicca.