Boca (anatomia)
La boca (var. bocha), nomenada tanben cavitat bucala o cavitat orala, es l'orifici amb lo qual los animals ingerisson los aliments. Generalament es situada sul cap e constituís la primièra partida del sistèma digestiu e del tube digestiu.[1] La boca se dubrís sus la faringe.
La boca umana es cobèrta per un pòt superior e un inferior, e permet de foncions importantas dins d'activitats divèrsas coma lo lengatge e las expressions facialas, coma lo sorire.
La boca es un gran indicator de la santat de l'individú. La mucòsa, per exemple, se pòt trobar mai clara, palle o amb de tacas blancas, indicator de proliferacions epitelialas.
Podèm distinguir tres tipes de mucosas:
- Simple de revestiment: Presenta mucosa.
- Masticatòria: Amb absència possible de submucosa, queratinizada o paraqueratinizada e en contacte dirècte amb lo teissut ossós.
- Especializada: Es presenta dins de regions de la lenga. Se referís a la mucosa en relacion amb los receptors del gost.
Foncions de la boca
[modificar | Modificar lo còdi]- Mastegar: Mercé als movements de la mandibula e de la pression de las dents se produtz aquest trabalh mecanic que degrada los aliments.
- Salivar: Mercé a la desembocadura dels conductes de las glandolas salivalas, se produtz lo primièr suc digestiu (saliva), que realiza una degradacion quimica dels aliments.
- Sens del gost: Dins la boca se tròban los receptors sensorials del gost, subretot dins la lenga, nomenadas Papillas gustativas.
- Paraula: Dins la boca se tròba una granda partida de las estructuras que modifican lo son laringic e produson la votz articulada mercé a las seunas cavitats especialas.
- Deglucion: Se devesís en doas partidas:
- Fasa volontària: La lenga se lèva fins a la basa de la cavitat bucala, mena lo bòl alimentari perque dintre dins la faringe.
- Fasa involontària: L'epiglòtis va cap enrè e tanca l'orifici superior de la laringe. Dins aquel reflèxe la faringe demòra una via digestiva transitòria, empachant atal l'ingestion de tròçes dins la via aeriana (traquèa).
Partidas de la cavitat orala
[modificar | Modificar lo còdi]La boca se pòt considerar coma una sala de sièis parets:
- Paret anteriora: formada pels pòts.
- Parets lateralas: formadas pe las gautas.
- Paret inferiora: Formada en granda mesura per la lenga e per dejós i a la region nomenada sòl de la boca.
- Paret superiora: Formada pel paladar.
- Paret posteriora: Orifici irregular que fa comunicar la boca amb la faringe.
Los annèxes de la boca son las dents, las genivas e las amigdalas.
La boca dins la cultura
[modificar | Modificar lo còdi]La boca es lo simbòl de la paraula, de la lenga. Per aquò existisson divèrsas bocas que donan d'oracles, coma la Boca de la Veritat a Roma.
La divessa romana Fama aviá de centenas d'uèlhs per veire çò que fasiá lo monde e de centenas de bocas per s'exprimir, mejans los poètas.