Vejatz lo contengut

Baden-Württemberg

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaBaden-Württemberg
Baden-Württemberg (de) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialBaden-Württemberg (de) Modifica el valor a Wikidata
Administracion
CapitalaStuttgart Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Ministre-president Modifica el valor a WikidataWinfried Kretschmann (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
48° 32′ N, 9° 02′ E
EstatAlemanha Modifica el valor a Wikidata
Superfícia35 751,65 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana327 m[1] Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantFeldberg (1 493 m) Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)[1]
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala11 069 533[2] Modifica el valor a Wikidata ab. (31 de decembre de 2018 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat309,62 ab./km²
Autras informacions
ISO 3166-2DE-BW Modifica el valor a Wikidata

Sit webbaden-wuerttemberg.de Modifica el valor a Wikidata

Baden-Württemberg (AFI[ˈbaðen vyrtemˈbɛrk]; en alemand: Baden-Württemberg [ˌbaːdn̩ˈvʏrtəmbɛrk] ) es un estat (Land) situat dins lo sud d'Alemanha. Baden-Württemberg es per son importància demografica e economica lo tresen land d'Alemanha. Sa capitala n'es Stuttgart, vila pus poblada e economicament pus importanta.

Los luòcs toristics pus coneguts son la Selva negra (Schwarzwald), lo lac de Constança (Bodensee), lo Jura soab (Schwäbische Alb), las clastras de Maulbronn e las vilas de Heidelberg, Stuttgart, Karlsruhe, Friborg de Brisgau, Baden-Baden, Offenburg, Tübingen, Ulm e Constança.

Bade-Wurtemberg confronta França e Soïssa. En Alemanha, confronta los Länder de Renània-Palatinat, de Èssa e Bavièra.

En Baden-Württemberg, los valdeses originaris d’Occitània cisalpina (actualament sota dominacion italiana) e del Dalfinat (Cairàs) s’installèron tre lo segle 17. Foguèron diches iganauds coma aicí o coma ailà welch o waldenser que significa tot ce qu’es d’origina neo latina. Los occitans de las valadas si repartiguèron entre comunas nòvas que creèron (comunas d’origina occitana solida) e d’autras vilas fondaas per d’uganauds franceses, francoprovençals o demièg las vilas alemandas existentas. D’unes temptèron de tornar dins lor vilas d’originas, foguèt sonat “La Gloriosa rentraa” mas trobèron pas que devastacion. Avèm las traças toponimicas occitanas qualques exemples (equivalent en francés, italian, alemand), Peirosa (Perosa Argentina It., Perouse Al.), Li Vialars (Villar Perosa It.), Pinascha (Pinasca It., Pinache Al.), Serres, Corres, Grosvillar, Borcet (Bourset Fr., Neuhengstett Al.)... L’airal es situit al nòrd oèst de Stuttgart. Si serviguèron del francés coma lenga liturgica e de l’occitan coma lenga familiala. Los toponimes correspònden als vilas/vilatges/vialars d’ont venion, principalament de las valaas occitanas cisalpinas nodencas coma la Val Pelíç, Germanasca e Clhuson.[3]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1,0 et 1,1 Afirmat dins: GeoNames. Identificant GeoNames: 2953481. Lenga: anglés. Data de publicacion: 2005.
  2. URL de la referéncia: https://www.statistik-bw.de/BevoelkGebiet/Bevoelk_I_D_A_vj.csv. Data de consulta: 15 de junh de 2020.
  3. Site sus las diasporas occitanas dins lo monde