Automitralhièra

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Doas automitralhièras sovieticas BRDM-2 en patrolha.

Una automitralhièra (var. automitralhèira, automitralhèra, automitralhadera, automitralhadoira) es un veïcul militar armat, leugierament blindat e dotat de ròdas. Son armament es sovent leugier (mitralhièra, canon mitralhaire, etc.), mai fòrça modèls dispausan d'armaments principaus pus pesucs coma un canon ò un lança-missils. Lei ròdas permèton generalament de simplificar la concepcion e de demenir lo còst de fabricacion. Pasmens, a respècte d'un veïcul canilhat, son mens eficaç en tot-terren e empòrtan un armament mens poderós. En causa d'aquelei caracteristicas, leis automitralhièras son rarament destinadas au combat dirècte, mai puslèu a la reconoissença, ai patrolhas, ai comunicacions ò au comandament.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Leis automitralhièras son aparegudas au començament dau sègle XX quand d'inventors comencèron d'installar de mitralhièras e de placas de blindatges sus d'automobilas. La cavalariá s'interessèt fòrça a aqueu veïcul car èra ben adaptada a sei besonhs. Lei combats de la Premiera Guèrra Mondiala mostrèron lei limits deis automitralhièras, especialament après l'aparicion dau carri de combat. Pasmens, obtenguèron de resultats interessants dins leis espacis dubèrts coma lei teatres africans ò l'estèpa eurasiatica durant la Guèrra Civila Russa. Plusors país contunièron de construrre d'automitralhièras durant l'entre doas guèrras, mai sei performàncias foguèron marridas durant la Segonda Guèrra Mondiala. Après 1945, leis automitralhièras son vengudas raras, mai quauquei país, coma França amb l'ERC-90 Sagaie ò l'URSS amb lei BRDM-1 e 2, contunièron de produrre d'automitrailhièras per equipar sei tropas leugieras.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) Duncan Crow e Robert J. Icks, Encyclopedia of Armored Cars, Secaucus, Chatwell Books, 1976.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]