Amorós dau Luc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Amorós dau Luc (en occitan ancian Amoros dau Luc o, mens comun, Amoros del Luc) (... - ...) èra un trobador occitan, probablament jos la proteccion e lo patronatge de Pèire Mauclerc, comte de Bretanha de 1213 a 1237[1]. De son trabalh, rèsta sonque un sirventés politicosatiric fragmentari (En Chantarel, sirventes ab motz plas) sus l'expedicion en 1230 d'Enric III d'Anglatèrra sul sòl de França amb sos aliats contra Pèire de Bretanha, de sòrta la datacion de la composicion es censada se raportar a la fin de 1229 o de tot biais abans lo 30 d'abril de 1230[1]. Los sirventés benlèu ironics se terminan per un dedicadís d'amor facha a una femna.

Son parlar, en -ier e entre ca- e cha-, es problament gavaudanés o nòrd-occitan: vivaroaupenc, lemosin, o aguiainés.

En Chantarel, sirventes ab motz plas[2][3][modificar | modificar la font]

En Chantarel sirventez ab mos planz
Et ab gai zon, portal al rei engles,
E digatz li qe, si de sai vengues,
Qe sei foran Maurestain e Roains,
E Mirabel e Pont a sa devisa,
E Pertonac .... e Rangos,
E sei fora Rochafort e .....,
E Barsueir'e Toarts e Subisa.

E fora sieu Siurax e Lissinainz,
E la Marcha el comtat d'Engolmes,
E Lemozi, Peiragors, sil plagues,
Des Ronzasvals, tro sai vas Montalbainz,
E de Peiteu agra la tor conqiza,
Et Angivi et Normant e Bretos,
El cont Peire q'es tan larcs e tam pros
Qe tot lo mont e Deus fai a sa guiza.

Ara, cant es lo reis joves e sains,
Degra venir guerrejar lo Frances,
E far assautz e sembels e conres,
E dar granz colps e ferir de sas mains,
Qe joves reis qi ben sa lanza briza
Et es arditz e pros e coratjos
Savis e larcs, humils et orgoillos,
D'aqel diz hom qe bei es terra miza.

Bona salsa e clar vi e blanc pains,
Chambras, fornels et asi demanes,
E garseillar, e conseil de plaides,
E cavalcar suau coma dianz
Vol mais lo rei qe desartar camiza,
E valgral mais ausberc et auberjos,
Elm, coirassas, perpoint et alcotos,
Ar qe non a pel var ni barba griza.

E valgral mais la ciutat de .....
Qe cent lebrier ni mil corn cazaires,
E mais .... q'aver mil cabrols pres.
Oi! reis engles, non siaz flacs ni vanz,
Qe ges aissi La Rochela n'er priza;
Anz an mestier archiers e braimanzos,
E chavaliers e maestre engenios,
Qe valgra mais qe conseil de justizia.

Bonna domna, mala, malaus ai viza,
E eu n'ai nom, domna: "Q'eu mal a fos!"
Car non ausez ne mi ne mas chanzos,
E car cresetz lauzengiers d'avol guiza.

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  • (it) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en italian intitolat « Amoros dau Luc ».