Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Aquela tematica presenta ambigüitats o polisemias amb l'article connèx « Consistòri del Gai Saber ».
Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber
Infomacions generalas
Sigla AO-CGS
Païses Espanha
França
Itàlia
Tip institut lingüistic
Fondacion 2009
Organizacion
Objectius
Fondator(s) Joan Penent, Joan Salas-Lostau, Joan-Francés Laffont
President Joan Penent
Conselh lingüistic Una quatorzena de sòcis
Site web academiaoccitana.eu

L'Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber es una associacion occitana que foguèt fondada en 2009 per Joan Penent (que n'es l'actual president), Joan Salas-Lostau e Joan-Francés Laffont. Sos fondadors indican qu'«entendon renosar lo fial entre los ancians manteneires dels sègles de fèrre e los nòstres grands davancièrs de la seguida de Frederic Mistral: Josep Ros, Prospèr Estieu, Antonin Perbòsc, Josèp Salvat e Loís Alibèrt e pren son nom, e doncas se ditz eiretièra, del Consistòri del Gai Saber». Lo sèti social d'aquesta Acadèmia se tròba a Tolosa.

Membres[modificar | modificar la font]

L'Academia compta actualament catòrze membres que, a mai dels tres membres fondadors (Joan Penent, Joan Salas-Lostau e Joan-Francés Laffont), son per òrdre d'arribada: Florian Vernet, Nicolau Morvillièrs, Joan-Jacme Cubainas, Andrieu Lagarda, Felip Carbona, Rotgièr Lassaca, Franc Bardòu, Jusèp Sans Socasau, Murièl Batbie, Delfina Castaing e Jòrdi Bosque. La composicion de son burèu n'es la seguenta: lo president es Joan Penent, lo Secretari Joan-Jacme Cubainas e lo clavaire Nicolau Morvillièrs.

Las nòrmas lingüisticas[modificar | modificar la font]

Las nòrmas de l'Academia Occitana son pus prèpas de la lenga parlada. Çaquelà accèpta de règlas recentas e sabentas coma cinèma e non pas cinemà (lenga parlada) o panorama e non pas panoramà (lenga parlada). L'Academia Occitana prepausa un diccionari en linha, qualificat de Diccionari General de la Lenga Occitana[2].

L’accentuacion dels mots sabents en -ia[modificar | modificar la font]

En 1966, l’edicion pòst-mortem del Diccionari de Loís Alibèrt escriu lo nom « Occitània » alavetz que dins sa gramatica de 1935 e totas sas publicacions, Alibèrt escriviá « Occitania ». Ne serà parièr, entre autras modificacions, dins la reedicion en 1976 d’aquesta gramatica. L'Academia Occitana contunha d'escriure Occitania (escrit atal tanben dins lo Diccionari de Jacme Taupiac de 1977), comedia, tragedia, academia, ceremonia.

L'argumentacion de Robèrt Lafònt es que lo Tresaur dau Felibritge escriu Itàli (mas i trobam Oucitanío coma Roumanío), coumèdi, tragèdi, acadèmi, etc e considèra que las variantas amb accent sus i son degudas a la mediacion del francés[3]. L'Academia Occitana considèra que se tracta pas que del fenomèn d’amudiment de la « a » finala aprèp la « i » que caracteriza l’occitan provençal, lo qual provòca aquí (amb la i venguda atòna) lo reculament de l’accent tonic, non solament dins los mots sabents mas dins d'autres cases : àbi, per abit, ràvi, per rabit (e tanben agòni, per agonia, malancòni, per malanconic)[4].

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (oc) Presentacion, sus www.academiaoccitana.eu.
  2. (oc) Ressorsas, sus www.academiaoccitana.eu.
  3. (fr) Problèmes de conscience linguistique. Le français médiateur. (n° 53, pp. 1-8, 1971). Cahiers pédagogiques de l’Institut d’Études Occitanes. 
  4. (oc) « Las paraulas que tuan », sus www.academiaoccitana.eu.