Ágatha Ruiz de la Prada

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Ágatha Ruiz de la Prada

Ágatha Ruiz de la Prada y Sentmenat (nascuda a Madrid lo 22 de junh de 1960) z-es 'na sartressa e dissenhaira espanhòla. Estudièt a Barcelona en l'Escòla d'Art e Tecnicas de la Mòda. En 1981, presentèt sa primiera colleccion. Abita amb lo jornalista Pedro J. Ramírez.

Ei ua des personalitats mès arremarcables dera indústria deth teishut.

Vida[modificar | Modificar lo còdi]

Ei hilha de Juan Manuel Ruíz de la Prada y Sánchiz, eth tresau marqués d'Oris e vint-e-siesau baron de Santa Pau. Corsèc es sòns estudis de mòda ena Escola d'Art i Tècniques de la Moda de Barcelona e realizèc es sues prumères desfilades ara edat de vint ans. Comencèc coma ajudanta deth prumèr dissenhaire dera Movida Madrileña, un des movements liberaus mès importants dera Espanha democratica deth sègle xx.

En pòc temps, creishèc era popularitat des sòns dissenhs, sustot entre mainades e adolescentes, pr'amor que son alegres e acoloridi. Creèc ua entrepresa damb eth sòn nòm dedicada ara mòda qu'aperten ath grop Tutto Piccolo. A devengut era mèrca de diuèrsi perhums femenins. A organizat mès de tres-centes desfilades en tot presentar naues collecions de ròba e complements entà jovens, mainatges e ninons. Dus viatges ar an amie endeuant era desfilada Madrid Fashion Week ena mentada vila ont mòstre es sues darrières creacions, era tanben i desfile. En 2010 la hec tanben en Milan (Itàlia) en tempsada d'ostiu. A plan de escaduda, sustot entre es jovens, e tanben a sedusit entrepreses coma Audi, Air Europa, DHL, Absolut e El Corte Inglés.

Coma descendenta des Barons de Santa Pau e es marquesi de Castelldosrius, en 2004 inicièc es tramitacions legaus entà obténguer aguesti dus títols nobiliaris. Eth 8 de hereuèr de 2012 mostrèc era sua naua colleccion de bosses e valises en Desfile para Cloe, celebrat en Ciutat de Mexic. Eth 10 de hereuèr de 2012 inaugurèc ena Avenguda Chapultepec de Guadalajara (Mexic) ua escultura arròsa en forma de còr, simbèu deth maxim exponent dera amor. Eth 26 de hereuèr presentèc es dissenhs dera naua tempsada ena Colombo (Sri Lanka) Fashion Week. Era sua dedicacion ara decoracion avitalhe orizons de mès en mès luenhencs. Òm valorèc plan eth sòn trabalh en dissenh deth vestiari e era scenografia dera pèça teatrau Sofocos, que medio siglo no es nada (Emponganada, miei sègle non ei cap arren), estreada en Madrid en gèr de 2013. Ara demora en Madrid, era sua vila natau, damb era sua parelha, Pedro J. Ramírez, e es sòns hilhs.

Productes[modificar | Modificar lo còdi]

A dissenhat tà pèces de ròba e tota sòrta de complements: camises, bloses, pelhes, pledengues, lunetes, tapissi, creions, pintapòts, linçòs, orsi de peluisha, revelhs, pientes, tovalhòles, morralets, lampes, emboishi, tapaboques, agudacreions, gomes d'escafar, eca. Son objèctes que presenten colors víues damb motius amusants e plens de gòi : lues, esteles, soleis e còrs. Es sues colleccions son tostemp heresques e sensuaus, bensè ues caracteristiques que les hèn uniques.

Darrièrament tanben ei ua mèrca de perhums femenins, coma Beso (punet en castelhan) e Love love love (amor amor amor en anglés).

Botigues[modificar | Modificar lo còdi]

Per tot eth mond i a botigues especializades que vénen objèctes damb dissenhs sòns. Era decoracion der espaci ei ua des qualitats mès arremarcables d'aguesti centres, ont predomine era color arròsa e es formes arredonides. I a un arramat d'aguestes botigues distribusides per fòrça endrets e pes grandes viles deth mond coma París, Barcelona, Casablanca, Filadèlfia, Baltimore, Beirot, Madrid, eca. En totau son mès de dues centes botigues en mès de cent quaranta païsi. Era majoritat se concentren en Espanha. Era darrièra que se dauric siguec en Madrid en hereuèr de 2012.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]