Vejatz lo contengut

Tè : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 15 : Linha 15 :
*[[tè verd]]
*[[tè verd]]
*[[tè blanc]]
*[[tè blanc]]
==Composicion==
Lo tè conten de [[catechinas]], que son d'[[antioxidant]]. Dins la fuèlha fresca de tè, las catechinas pòdon reprensentar 30% del pes sec. Las catechinas son presentas en fòrta concentracion dins los tès blancs e verds, mentre que lo tè negre ne'n conten fòrça mens degut al fenomèn d'oxidacion dins sa preparacion. Lo tè conten de [[teïna]], e de [[cafeïna]] per aperaqui 3% del seu pes sec, çò que correspond a 30mg a 90mg per tassa ( 0.25 L) fonccion del tipe, de la marca<ref>[http://www.choiceorganicteas.com/caffeineintea.htm]</ref> e del metòd de mesclatge.<ref>M. B. Hicks, Y-H. P. Hsieh, L. N. Bell, ''Tea preparation and its influence on methylxanthine concentration'', Food Research International 29(3-4) 325-330 (1996)</ref> Lo tè conten tanben de pichonas quantitats de [[teobromina]] e [[teofilina]].<ref>Graham H. N.; Green tea composition, consumption, and polyphenol chemistry; ''Preventive Medicine'' '''21'''(3):334-50 (1992)</ref> Conten tanben de [[fluorid]], unes tipes de tès compressats fach amb de fuèlhas vièlhas e las cambas tenon los nivèls los mai nauts .
Lo tè conten de [[catechinas]], que son d'[[antioxidant]]. Dins la fuèlha fresca de tè, las catechinas pòdon reprensentar 30% del pes sec. Las catechinas son presentas en fòrta concentracion dins los tès blancs e verds, mentre que lo tè negre ne'n conten fòrça mens degut al fenomèn d'oxidacion dins sa preparacion. Lo tè conten de [[teïna]], e de [[cafeïna]] per aperaqui 3% del seu pes sec, çò que correspond a 30mg a 90mg per tassa ( 0.25 L) fonccion del tipe, de la marca<ref>[http://www.choiceorganicteas.com/caffeineintea.htm]</ref> e del metòd de mesclatge.<ref>M. B. Hicks, Y-H. P. Hsieh, L. N. Bell, ''Tea preparation and its influence on methylxanthine concentration'', Food Research International 29(3-4) 325-330 (1996)</ref> Lo tè conten tanben de pichonas quantitats de [[teobromina]] e [[teofilina]].<ref>Graham H. N.; Green tea composition, consumption, and polyphenol chemistry; ''Preventive Medicine'' '''21'''(3):334-50 (1992)</ref> Conten tanben de [[fluorid]], unes tipes de tès compressats fach amb de fuèlhas vièlhas e las cambas tenon los nivèls los mai nauts .
==Produccion==
En 2003, la produccion mondiala de tè atenhèt 3,15 milions de tonas per an. Lo principal pais productor es [[Inde]] seguit de [[China]], [[Sri Lanka]] e [[Kenya]]. [[China]] demora uèi lo sol pais a produire totas las familhas de tè (tè blanc, tè jaune, tè verd, tè blau-verd, tè roge e tè negre).

{| border="1" cellpadding="3" cellspacing="0" align="center"
|-----
| colspan="6" align="center" bgcolor=#DDFFDD |
'''Produccion en tonas. Chifras 2004-2005'''<br /> <small>Donadas de FAOSTAT ([[Organizacion de las Nacions Unidas pour l'alimentation et l'agriculture|FAO]]) [http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=fr Basa de donadas de la FAO, del 14 de novembre 2006]</small>
|-----
| align="left"|{{China}}||align="right"|855&nbsp;192,00||align="right"|25 %||align="right"|940&nbsp;500,00||align="right"|27 %
|------
| align="left"|{{Índia}}||align="right"|850&nbsp;500,00||align="right"|25 %||align="right"|830&nbsp;700,00||align="right"|24 %
|------
| align="left"|{{Sri Lanka}}||align="right"|308&nbsp;090,00||align="right"|9 %||align="right"|308&nbsp;090,00||align="right"|9 %
|------
| align="left"|{{Kenya}}||align="right"|295&nbsp;000,00||align="right"|9 %||align="right"|295&nbsp;000,00||align="right"|9 %
|------
| align="left"|{{Turquia}}||align="right"|201&nbsp;663,00||align="right"|6 %||align="right"|202&nbsp;000,00||align="right"|6 %
|------
| align="left"|{{Indonesia}}||align="right"|164&nbsp;817,00||align="right"|5 %||align="right"|171&nbsp;410,00||align="right"|5 %
|------
| align="left"|{{Vietnam}}||align="right"|108&nbsp;422,00||align="right"|3 %||align="right"|110&nbsp;000,00||align="right"|3 %
|------
| align="left"|{{Japon}}||align="right"|101&nbsp;000,00||align="right"|3 %||align="right"|100&nbsp;000,00||align="right"|3 %
|------
| align="left"|{{Argentina}}||align="right"|64&nbsp;000,00||align="right"|2 %||align="right"|64&nbsp;000,00||align="right"|2 %
|------
| align="left"|{{Bangladèsh}}||align="right"|58&nbsp;000,00||align="right"|2 %||align="right"|58&nbsp;000,00||align="right"|2 %
|------
| align="left"|{{Iran}}||align="right"|52&nbsp;000,00||align="right"|2 %||align="right"|52&nbsp;000,00||align="right"|2 %
|------
| align="left"|{{Malawi}}||align="right"|50&nbsp;090,00||align="right"|1 %||align="right"|50&nbsp;000,00||align="right"|1 %
|------
| align="left"|{{Oganda}}||align="right"|36&nbsp;000,00||align="right"|1 %||align="right"|36&nbsp;000,00||align="right"|1 %
|------
| align="right"|Autres païses ||align="right"|208&nbsp;948,70||align="right"|6 %||align="right"|215&nbsp;939,70||align="right"|6 %
|-----
|align="right"| '''Total'''||align="right"|'''3&nbsp;353&nbsp;722,70'''||align="right"|100 %||'''3&nbsp;433&nbsp;639,70'''||align="right"|100 %
|}




[[Categoria:Tè|*]]
[[Categoria:Tè|*]]

Version del 21 setembre de 2007 a 18.08

Fuèlhas de tè chinés.
Albrilhon de tè.
Culhida de tè en Tanzania.
Plantation de tè dins las nautas tèrras de Cameron,en Malàisia.
Mapa dels païses productors de tè.


Lo es ua bevenda estimulanta, obtenguda per infusion dins l'aiga de fuèlhas de Camellia sinensis, d'en primièr secadas e de vegadas fermentadas.

Lo processus pòt inclure oxidacion, calfatge, secatge, e l'ajust d'autras èrbas, flors, espècias, e fruchas. Los quatre tipes basics de tè vertadièr son :

Composicion

Lo tè conten de catechinas, que son d'antioxidant. Dins la fuèlha fresca de tè, las catechinas pòdon reprensentar 30% del pes sec. Las catechinas son presentas en fòrta concentracion dins los tès blancs e verds, mentre que lo tè negre ne'n conten fòrça mens degut al fenomèn d'oxidacion dins sa preparacion. Lo tè conten de teïna, e de cafeïna per aperaqui 3% del seu pes sec, çò que correspond a 30mg a 90mg per tassa ( 0.25 L) fonccion del tipe, de la marca[1] e del metòd de mesclatge.[2] Lo tè conten tanben de pichonas quantitats de teobromina e teofilina.[3] Conten tanben de fluorid, unes tipes de tès compressats fach amb de fuèlhas vièlhas e las cambas tenon los nivèls los mai nauts .

Produccion

En 2003, la produccion mondiala de tè atenhèt 3,15 milions de tonas per an. Lo principal pais productor es Inde seguit de China, Sri Lanka e Kenya. China demora uèi lo sol pais a produire totas las familhas de tè (tè blanc, tè jaune, tè verd, tè blau-verd, tè roge e tè negre).

Produccion en tonas. Chifras 2004-2005
Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO, del 14 de novembre 2006

Bandièra de la Republica populara de China China 855 192,00 25 % 940 500,00 27 %
Bandièra: ÍndiaÍndia 850 500,00 25 % 830 700,00 24 %
Bandièra: Sri LankaSri Lanka 308 090,00 9 % 308 090,00 9 %
Bandièra: KenyaKenya 295 000,00 9 % 295 000,00 9 %
Bandièra: TurquiaTurquia 201 663,00 6 % 202 000,00 6 %
Bandièra: IndonesiaIndonesia 164 817,00 5 % 171 410,00 5 %
Bandièra: VietnamVietnam 108 422,00 3 % 110 000,00 3 %
Bandièra del Japon Japon 101 000,00 3 % 100 000,00 3 %
Bandièra: ArgentinaArgentina 64 000,00 2 % 64 000,00 2 %
Bandièra: BangladèshBangladèsh 58 000,00 2 % 58 000,00 2 %
Bandièra: IranIran 52 000,00 2 % 52 000,00 2 %
Bandièra: MalawiMalawi 50 090,00 1 % 50 000,00 1 %
Bandièra: OgandaOganda 36 000,00 1 % 36 000,00 1 %
Autres païses 208 948,70 6 % 215 939,70 6 %
Total 3 353 722,70 100 % 3 433 639,70 100 %
  1. [1]
  2. M. B. Hicks, Y-H. P. Hsieh, L. N. Bell, Tea preparation and its influence on methylxanthine concentration, Food Research International 29(3-4) 325-330 (1996)
  3. Graham H. N.; Green tea composition, consumption, and polyphenol chemistry; Preventive Medicine 21(3):334-50 (1992)