Tè : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 15 : | Linha 15 : | ||
*[[tè verd]] |
*[[tè verd]] |
||
*[[tè blanc]] |
*[[tè blanc]] |
||
==Composicion== |
|||
Lo tè conten de [[catechinas]], que son d'[[antioxidant]]. Dins la fuèlha fresca de tè, las catechinas pòdon reprensentar 30% del pes sec. Las catechinas son presentas en fòrta concentracion dins los tès blancs e verds, mentre que lo tè negre ne'n conten fòrça mens degut al fenomèn d'oxidacion dins sa preparacion. Lo tè conten de [[teïna]], e de [[cafeïna]] per aperaqui 3% del seu pes sec, çò que correspond a 30mg a 90mg per tassa ( 0.25 L) fonccion del tipe, de la marca<ref>[http://www.choiceorganicteas.com/caffeineintea.htm]</ref> e del metòd de mesclatge.<ref>M. B. Hicks, Y-H. P. Hsieh, L. N. Bell, ''Tea preparation and its influence on methylxanthine concentration'', Food Research International 29(3-4) 325-330 (1996)</ref> Lo tè conten tanben de pichonas quantitats de [[teobromina]] e [[teofilina]].<ref>Graham H. N.; Green tea composition, consumption, and polyphenol chemistry; ''Preventive Medicine'' '''21'''(3):334-50 (1992)</ref> Conten tanben de [[fluorid]], unes tipes de tès compressats fach amb de fuèlhas vièlhas e las cambas tenon los nivèls los mai nauts . |
Lo tè conten de [[catechinas]], que son d'[[antioxidant]]. Dins la fuèlha fresca de tè, las catechinas pòdon reprensentar 30% del pes sec. Las catechinas son presentas en fòrta concentracion dins los tès blancs e verds, mentre que lo tè negre ne'n conten fòrça mens degut al fenomèn d'oxidacion dins sa preparacion. Lo tè conten de [[teïna]], e de [[cafeïna]] per aperaqui 3% del seu pes sec, çò que correspond a 30mg a 90mg per tassa ( 0.25 L) fonccion del tipe, de la marca<ref>[http://www.choiceorganicteas.com/caffeineintea.htm]</ref> e del metòd de mesclatge.<ref>M. B. Hicks, Y-H. P. Hsieh, L. N. Bell, ''Tea preparation and its influence on methylxanthine concentration'', Food Research International 29(3-4) 325-330 (1996)</ref> Lo tè conten tanben de pichonas quantitats de [[teobromina]] e [[teofilina]].<ref>Graham H. N.; Green tea composition, consumption, and polyphenol chemistry; ''Preventive Medicine'' '''21'''(3):334-50 (1992)</ref> Conten tanben de [[fluorid]], unes tipes de tès compressats fach amb de fuèlhas vièlhas e las cambas tenon los nivèls los mai nauts . |
||
==Produccion== |
|||
En 2003, la produccion mondiala de tè atenhèt 3,15 milions de tonas per an. Lo principal pais productor es [[Inde]] seguit de [[China]], [[Sri Lanka]] e [[Kenya]]. [[China]] demora uèi lo sol pais a produire totas las familhas de tè (tè blanc, tè jaune, tè verd, tè blau-verd, tè roge e tè negre). |
|||
{| border="1" cellpadding="3" cellspacing="0" align="center" |
|||
|----- |
|||
| colspan="6" align="center" bgcolor=#DDFFDD | |
|||
'''Produccion en tonas. Chifras 2004-2005'''<br /> <small>Donadas de FAOSTAT ([[Organizacion de las Nacions Unidas pour l'alimentation et l'agriculture|FAO]]) [http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=fr Basa de donadas de la FAO, del 14 de novembre 2006]</small> |
|||
|----- |
|||
| align="left"|{{China}}||align="right"|855 192,00||align="right"|25 %||align="right"|940 500,00||align="right"|27 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Índia}}||align="right"|850 500,00||align="right"|25 %||align="right"|830 700,00||align="right"|24 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Sri Lanka}}||align="right"|308 090,00||align="right"|9 %||align="right"|308 090,00||align="right"|9 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Kenya}}||align="right"|295 000,00||align="right"|9 %||align="right"|295 000,00||align="right"|9 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Turquia}}||align="right"|201 663,00||align="right"|6 %||align="right"|202 000,00||align="right"|6 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Indonesia}}||align="right"|164 817,00||align="right"|5 %||align="right"|171 410,00||align="right"|5 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Vietnam}}||align="right"|108 422,00||align="right"|3 %||align="right"|110 000,00||align="right"|3 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Japon}}||align="right"|101 000,00||align="right"|3 %||align="right"|100 000,00||align="right"|3 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Argentina}}||align="right"|64 000,00||align="right"|2 %||align="right"|64 000,00||align="right"|2 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Bangladèsh}}||align="right"|58 000,00||align="right"|2 %||align="right"|58 000,00||align="right"|2 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Iran}}||align="right"|52 000,00||align="right"|2 %||align="right"|52 000,00||align="right"|2 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Malawi}}||align="right"|50 090,00||align="right"|1 %||align="right"|50 000,00||align="right"|1 % |
|||
|------ |
|||
| align="left"|{{Oganda}}||align="right"|36 000,00||align="right"|1 %||align="right"|36 000,00||align="right"|1 % |
|||
|------ |
|||
| align="right"|Autres païses ||align="right"|208 948,70||align="right"|6 %||align="right"|215 939,70||align="right"|6 % |
|||
|----- |
|||
|align="right"| '''Total'''||align="right"|'''3 353 722,70'''||align="right"|100 %||'''3 433 639,70'''||align="right"|100 % |
|||
|} |
|||
[[Categoria:Tè|*]] |
[[Categoria:Tè|*]] |
Version del 21 setembre de 2007 a 18.08
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Tea_leaves_steeping_in_a_zhong_%C4%8Daj_05.jpg/220px-Tea_leaves_steeping_in_a_zhong_%C4%8Daj_05.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Camellia_sinensis_USDA.jpg/220px-Camellia_sinensis_USDA.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Tea_fields_%28Will_Ellis%29.jpg/220px-Tea_fields_%28Will_Ellis%29.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Teaproducingcountries.svg/220px-Teaproducingcountries.svg.png)
Lo tè es ua bevenda estimulanta, obtenguda per infusion dins l'aiga de fuèlhas de Camellia sinensis, d'en primièr secadas e de vegadas fermentadas.
Lo processus pòt inclure oxidacion, calfatge, secatge, e l'ajust d'autras èrbas, flors, espècias, e fruchas. Los quatre tipes basics de tè vertadièr son :
Composicion
Lo tè conten de catechinas, que son d'antioxidant. Dins la fuèlha fresca de tè, las catechinas pòdon reprensentar 30% del pes sec. Las catechinas son presentas en fòrta concentracion dins los tès blancs e verds, mentre que lo tè negre ne'n conten fòrça mens degut al fenomèn d'oxidacion dins sa preparacion. Lo tè conten de teïna, e de cafeïna per aperaqui 3% del seu pes sec, çò que correspond a 30mg a 90mg per tassa ( 0.25 L) fonccion del tipe, de la marca[1] e del metòd de mesclatge.[2] Lo tè conten tanben de pichonas quantitats de teobromina e teofilina.[3] Conten tanben de fluorid, unes tipes de tès compressats fach amb de fuèlhas vièlhas e las cambas tenon los nivèls los mai nauts .
Produccion
En 2003, la produccion mondiala de tè atenhèt 3,15 milions de tonas per an. Lo principal pais productor es Inde seguit de China, Sri Lanka e Kenya. China demora uèi lo sol pais a produire totas las familhas de tè (tè blanc, tè jaune, tè verd, tè blau-verd, tè roge e tè negre).
Produccion en tonas. Chifras 2004-2005 | |||||
![]() |
855 192,00 | 25 % | 940 500,00 | 27 % | |
![]() |
850 500,00 | 25 % | 830 700,00 | 24 % | |
![]() |
308 090,00 | 9 % | 308 090,00 | 9 % | |
![]() |
295 000,00 | 9 % | 295 000,00 | 9 % | |
![]() |
201 663,00 | 6 % | 202 000,00 | 6 % | |
![]() |
164 817,00 | 5 % | 171 410,00 | 5 % | |
![]() |
108 422,00 | 3 % | 110 000,00 | 3 % | |
![]() |
101 000,00 | 3 % | 100 000,00 | 3 % | |
![]() |
64 000,00 | 2 % | 64 000,00 | 2 % | |
![]() |
58 000,00 | 2 % | 58 000,00 | 2 % | |
![]() |
52 000,00 | 2 % | 52 000,00 | 2 % | |
![]() |
50 090,00 | 1 % | 50 000,00 | 1 % | |
![]() |
36 000,00 | 1 % | 36 000,00 | 1 % | |
Autres païses | 208 948,70 | 6 % | 215 939,70 | 6 % | |
Total | 3 353 722,70 | 100 % | 3 433 639,70 | 100 % |