Utilizaire:Briantin de Montrei/Incubator
http://www.geocities.ws/diaspora.occitana/MA_18_EUA_Exil_economic.htm
article biografic[modificar | Modificar lo còdi]
Donadas personalas | |
---|---|
Modèl:Portal XXXX | Modèl:Portal XXXX | Modèl:Portal XXXX |
Tria de linhatges incomplèta[modificar | Modificar lo còdi]
La tria de linhatges incomplèta / tria de linhatge incomplèta
en:Incomplete lineage sorting fr:Tri de lignées incomplet
Republica païsana[modificar | Modificar lo còdi]
Una republica païsana, republica de païsans, republica agricòla o republica d'agricultors (de l'alemand Bauernrepublik) descriu un tipe de societat, en vigor a l'Edat Mejana e especialament dins lo Sant Empèri, ont lo poder nòble e eclesiastic èra inabitualament feble, quitament inexistent, permetent las comunautats localas de gaudir d'un naut gra d'autonomia. Dins aquel contèxt, lo tèrme "republica" implica pas necessàriament l'existéncia de l'aparelh d'un Estat formal, e mai se aquò existissiá dins d'unas d'aquelas comunautats, mas puslèu simplament l'abséncia de poder feudau/eclesiastic efectiu. En règla generala, las republicas païsanas an durat lo mai longtemps dins de contradas reculadas e dificilas d'accès (zònas costièras, illas, paluns, torbièras, valadas montanhòlas...), dins las qualas las autoritats exterioras avián de mal a intervenir, e generalament tròp paures per atirar fòrça d'atencion.
Problèmas de terminologia[modificar | Modificar lo còdi]
Exemples[modificar | Modificar lo còdi]
Okay, the German, French & English pages all divide it up into the same groupings. Let's see...
Frisa e Bas Elba[modificar | Modificar lo còdi]
OC
DE Le terme république paysanne s'applique principalement à certaines zones d'implantation des Frisons et des Saxons et est considéré comme la réalisation de l'idéal de liberté frisonne. On en trouve des exemples à Butjadingen[1], à Stadland, à Stedingen[2], dans les régions de Wursten et Hadeln ainsi qu'à Dithmarschen. Toutes les zones mentionnées se caractérisent par le fait que le pays est constamment exposé à un risque d'inondation, contre lequel des digues ont été construites dans le cadre de travaux communautaires et doivent être entretenues.
FR
Les Bauernrepubliken se sont particulièrement développées en Frise, expression directe de l'idéal de liberté frisonne. On cite tout particulièrement le cas de la péninsule de Butjadingen[1], de la région de Stadland, du pays de Stedinge Modèl:Incise et du pays de Wursten Modèl:Incise tous les quatre en Basse-Saxe actuelle, ainsi que la Dithmarse, aujourd'hui arrondissement de Dithmarse en Schleswig-Holstein. Toutes ces zones côtières étaient régulièrement sujettes aux inondations de grandes envergures Modèl:Incise, ce qui poussait leurs habitants à se réunir pour construire ensemble des digues et garantir leur entretien, actions garantissant la survie de leurs communautés. De la même manière, la conquête de terres arables se faisait au prix d'entreprises de colonisation mobilisant les forces de la communauté.
Rustringa[modificar | Modificar lo còdi]
Frisa orientala e Frisa occidentala[modificar | Modificar lo còdi]
Brèma e Oldenborg[modificar | Modificar lo còdi]
Escandinàvia[modificar | Modificar lo còdi]
Lo tèrme "republica paisana" es de còps aplicat a d'unas comunautats d'Escandinàvia a l'Epòca Vikinga e a la Plena Edat Mejana, sustot en Suècia, ont lo poder reial sembla èsser estat inicialament pro feble, e dins las regions de la Suècia modèrna qu'èran pas encara jol regne del rei suedés, aital coma en Islàndia, ont lo Estat liure d'Islàndia servís d'exemple de republica paisana inabitualament vasta e sofisticada, bastida sus las meteissas tradicions democraticas. D'unes istorians descrivon egalament lo mòde de governament de Gotland coma una Bauernrepublik abans l'arribada dels daneses en 1361.[2] Las amassadas apeladas Thing èran al còr de las ancianas tradicions democraticas escandinavas.
Espaci alpenc[modificar | Modificar lo còdi]
S'a trobat de similituds entre las Bauernrepubliken e los sistèmas de governament mes en plaça en Soïssa, en particular suls territòris dels actuals cantons de Glarona, d'Uri, de Schwyz e d'Unterwald ont lo Landsgemeinde èra elegit per l'ensemble dels abitants. Lo conselh, compausat de seissanta òmes, constituís l'organ executiu del canton. Aquelas comunautats independentas de paisans alpins se son amassadas en confederacion amb de vilas, las qualas dispausavan pas de constitucion democratica. Aqueles ensembles son arribats a resistir a las pretensions dels comtes e ducs a l'entorn, e çò fins a la fin del sègle XVIII.[3]
La region de Bregenzerwald a conegut a la fin de l'Edat Mejana e a la debuta de l'epòca modèrna una Bauernrepublik, s'estant donat son pròpri conselh, sa pròpria constitucion (lo "Landsbrauch") e sa pròpria juridiccion.[4]
D'unas fonts de lenga alemanda parlan egalament de Bauernrepublik per descriure lo cas de la republica dels Escartons de Briançon, amassa de territòris montanhòls avent gaudit de disposicions fiscalas e socialas particularas del XIV al sègle XVIII.[5].
Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]
Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ (de) Geschichtliche Entwicklung Butjadingens im Überblick Histoire de la commune de Butjadingen
- ↑ (de) Jörn Staecker. Die normierte Bestattung – Gotlands Kirchfriedhöfe im Spiegel mittelalterlicher Normen und Gesetze. In Doris Ruhe, Karl-Heinz Spieß. Prozesse der Normbildung und Normveränderung im mittelalterlichen Europa. Steiner, Stuttgart. 2000. p. 149.
- ↑ (de) Kurt Breysig. Die Geschichte der Menschheit. De Gruyter, Berlin / New York. Deuxième édition, 2001. p. 202
- ↑ (de) Bregenzerwald Tourismus. Bregenzerwald.
- ↑ Gerhard Fitzthum. . Zwischen Milchstraße und Mondlandschaft (en alemand), . www.freitag.de.
- (de) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en alemand intitolat « Bauernrepublik ».
- (fr) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en francés intitolat « Bauernrepublik ».
- (en) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en anglés intitolat « Peasant republic ».
- (es) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en castelhan intitolat « República campesina ».
Quint ... Tors/Chasteu, Contraa, Familha[modificar | Modificar lo còdi]
Lo país de Quint es un sos-contraa dau Diés,
The Quint Country is a sub-region of the Dyois, based around the Quint Towers. It was controlled by the Quint family as vassals of the Poitiers dynasty, counts of Valentinois and Die, until 1246.
https://valdequint.fr/2015/12/21/les-tours-de-quint/
https://www.persee.fr/doc/rga_0035-1121_1920_num_8_2_2796
https://www.ste-croix-en-diois.fr/vallee-de-quint-sainte-croix-drome.html
Lista daus còmtes de Diá[modificar | Modificar lo còdi]
- So how do we do this? History of Die might as well go in the contraa's page bc it pertains to the whole region; therefore this should probably be a list of *counts* linked to en:Count of Dyois and ca:Comtat de Diá.
passes to Valentinois, a few castles are retained by the Counts (later to the Kingdom of France in 1419), but most of it ends up (ceded?sold?donated?) in the hands of the bishops who style themelves counts.
Còmtes feodaus (davant 1178)[modificar | Modificar lo còdi]
Nom | Maridat a | Enfants | Longevitat | Titulari | Nòtas |
---|---|---|---|---|---|
Aleyris (nom fr) | Guilhem de Forcauquier | ... | ... | v1027 | ...[1][2] |
... | |||||
Pònç de Diá | inconeissut | Guilhem; Guilhelma | ? | v1062 | ...[1][2] |
Guilhem de Diá | inconeissut | Isoard | ? | v1074 | ...[1][2] |
Isoard I de Diá | inconeissut | benleu Jauceran | dav 1070?-ap 1116 | ?-ap 1116 | Senhor de Luc, Ais, e Belagarda. Òme d'armas, combatet en Espanha avans 1080, es partit per la Primiera Crosada en 1096. Comandant dau 11e còrs d'armada au setge d'Antiòquia en 1098.[1][2] |
Jauceran de Diá | Beatritz | Isoard | ?-dav 1149 | ?-dav 1149 | Segon d'unes (QUI?), esposèt Beatritz d'Albon.[1][2] |
Isoard II de Diá | inconeissut | Peire Isoard; una comtessa de Diá (nom inconeissut); Roais (nom fr); Isoarda | ?-ap 1166 | ?-ap 1166 | ...[1][2] |
Isoarda de Diá | Raimon d'Agòud | sens enfants | ...-v1205 | v1178-v1205 | ...[1][2] |
Dins una Bulla dau 2 d'aost 1178, l'emperaire Frederic Barbarossa dona a Robert, avesque de Diá, en plena jurisdiccion e dreches reiaus: la vila, quauques chasteus, e totas las tèrras diesas de Guilhem de Peitieus fòra lo chasteu de Quint (uei Las Tours a Santa Crotz). (REFS... Nantigny, ?). Maugrat aquò, los còmtes de Tolosa dona lo comtat a Aimar de Peitieus en 1189 (DUPUY). Veire l'istòria de Diés.
Còmtes feodaus (après 1178)[modificar | Modificar lo còdi]
-> Aimar de Peitieus, 1189 (already còmte de Valentinés; given Diés by Raimon de Tolosa) (DUPUY)
Avesques-còmtes (après 1178)[modificar | Modificar lo còdi]
According to the Catalan wikipedia it's sold *back* to Valentinois in 1419 by bishop Joan de Peitieus, to his father Count Loís II de Peitieus. But then it's incorporated/absorbed into Dauphiny in 1423.
Refs/Biblios[modificar | Modificar lo còdi]
- Jean Gallian. de DIE (anciens comte de).
- https://fmg.ac/Projects/MedLands/provvaldi.htm
- André Mailhet. Histoire de Die. Impr. Buttner - Thierry, 1897.
- Jules Chevalier. Essai historique sur l'église et la ville de Die. impr. Bourron, 1888.
- Georges de Manteyer. La Provence du premier au douzième siècle. Provença: A. Picard et fils, 1908.
- Guy Allard. Dictionnaire Historique Chronologique, Géographique... Du Dauphiné. Grenòble: impr. Édouard Allier, 1864, p. 339,383.
- Pierre Dupuy. Traitez touchant les droits du Roy Tres-Chrestien. Roan: impr. de Laurens Maurry, 1670, p. 634.
- Bernard Gicquel. Généalogie de la Chanson de Roland, 2003, p. 105.
- Louis Chasot de Nantigny. Les genealogies historiques des rois, duce, comtes, &c. de Bourgogne.
- De Saint-Allais. L'art de vérifier les dates des faits historiques..., 1818, p. 267.
- Sernin Santy. La Comtesse de Die. A. Picard & f., 1893.
- Bulletin de la Société d'études historiques, scientifiques, artistiques, et littéraires des Haute-Alpes. Auts Aups: Société d'études des Hautes-Alpes, 1925.
- Encyclopédie Méthodique, Ou Par Ordre De Matieres. Panckoucke, 1804. , p.480
- François Alexandre Aubert de la Chenaye Desbois. Dictionnaire de la noblesse ... de France, Volume 1, 1863, p. 647.
- Louis Vivien de Saint-Martin, Louis Rousselet, et al.. Nouveau dictionnaire de géographie universelle. Hachette et cie, 1884, p. 49,378.
- Ordonnances des roys de France de la troisieme race, recueillies par ordre
- Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces ..., Volume 3
- Le Dauphiné en 1698, suivant le mémoire de l'intendant Bouchu sur la ...
- Revue drômoise: archéologie, histoire, géographie, Volume 26
less useful?
less reliable?:
occitania feudala[modificar | Modificar lo còdi]
ducats-pariás[modificar | Modificar lo còdi]
...
Borbon? Montpensier albret uzes Mercœur ?Clermont-Tonnerre? (daufinat) Ventadour Joyeuse Biron (perigord) Aiguillon (agenes)
Fronsac (gironda, guiana) Lesdiguières Villars-Brancas Puylaurens ( sur la localité d'Aiguillon (département de Lot-et-Garonne, province d'Agenais) ) La Force (perigord) Gramont Lavedan (bigorra) Mortemart (marcha) Arpajon (roergue) Roquelaure Randan Noailles Duras ; Fontanges Lauzun
Antin ?Hostun? (daufinat) ?Lévis? (borbones) Lauragais Fleury Ayen Lesparre Mirepoix Rochechouart Gontaut (agenes) Laval (magnac-laval, limousin) La Vauguyon (agenais) La Tour d'Auvergne Civrac (perigord) ?Guiche? Narbonne-Lara Polignac Caylus (carcin) ?Castries? Agenois (agenes) Esclignac ...
Angoulême La Rochefoucauld (engolmes doc) La Valette (engolmes doc) Châtellerault Thouars Loudun ?Retz? Montbazon (provincia de torena)
Châteauroux Frontenay Noirmoutiers (peitau) Montaut (engolmes doc) La Meilleraye Saint-Aignan Montausier (engolmes doil) Vivonne Charost (berric) Aubigny (berric)
Anville (engolmes doil) Châtillon (-sur-Sèvre) Boutteville (engolmes doil) Taillebourg Saint-Maigrin ?Maillé? (torena [region de tors]) ?Amboise? (torena [region de tors]) ...
?Montmorency? ?Chabot? ?Le Châtelet?
ducats[modificar | Modificar lo còdi]
aquitania (puei guiana, aguiaina) gasconha narbona septimania tolosa
auvernhe borbon berric
torena (tors, pas lemosin)
marquesats[modificar | Modificar lo còdi]
Marquis de Latour-Maubourg (titulari, Droma) Gòtia Provença
albigés[modificar | Modificar lo còdi]
Ambres Arifat
armanhac[modificar | Modificar lo còdi]
Aurimont
bigorra[modificar | Modificar lo còdi]
Antin
comtat venaicin[modificar | Modificar lo còdi]
Alauzier Aubignan
auvernhe[modificar | Modificar lo còdi]
Alègre ou Allègre Ambert Aubijoux
berric[modificar | Modificar lo còdi]
Autry
daufinat[modificar | Modificar lo còdi]
?Arvillard (La Bâtie d')? ?Aux-Lally?
gasconha[modificar | Modificar lo còdi]
Amou
guiana[modificar | Modificar lo còdi]
Anglade
lemosin[modificar | Modificar lo còdi]
Aubepeyre
lengadoc[modificar | Modificar lo còdi]
Alphonse Anduze (2x: edat mejana, edat moderna) Aubais Aussonne Auzielle Avéjan Avèze Axat
vivarés[modificar | Modificar lo còdi]
Annonay
provença[modificar | Modificar lo còdi]
Albertas Alleyns Les Arcs Argens
engolmes[modificar | Modificar lo còdi]
Aubeterre
peitau[modificar | Modificar lo còdi]
Airvault Aizenay Aligre Asnières*-de-la-Châtaigneraye
sentonge[modificar | Modificar lo còdi]
Archiac
torena[modificar | Modificar lo còdi]
Argenson